RESIDÈNCIA III 
SANT PERE I SANT BERNAT 3.- El Casal conegut amb nom de Sagristanat o Sacristanat, també dit Can Muntanyans, es troba en el carrer de Sant Bernat, nº 3.
Al segle XV era de la família dels Muntanyans. Un dels escuts el, del pati és dels Muntanyans-Berard de finals dels segle XV, en ocasió del matrimoni entre Nicolau Muntanyans i Verí, doctor en dret, i Beatriu de Berart i Santjohan.

Fill d'aquest matrimoni fou el destacat Nicolau de Muntanyans i de Berard (1495-1565), canonge i sacristà de la Seu i que ocupà el càrrec d'inquisidor apostòlic de Mallorca (1541-1565) i destacà com a lulista i iniciador de les gestions per la fundació a Mallorca d'un col.legi de jesuïtes.
Al a seva mort, el seu nebot Humbert de Togores i de Montanyans fou l'hereu dels molts bens que tenia per haver heretat els del seu germà Jaume, fill de la seva germana Elisabet, mort l'any 1556, sense hereus. Era propietari d'aquesta casa i la de la plaça de Sant Francerc, que pasaria després als Moragues.

Després, Can Montanyans passà a ser propietat de l'Església destinant l'edifici a cristanat, on tradicionalment residien els canonges que ocupaven els càrrecs més importants.(Murray- Pascual, 1988, 92)

El 4 de desembre de 1658, arribaren a Mallorca les quatre monges fundadores del convent de Santa Catalina de Sena; romangueren a la casa del Sacristanat fins el 8 juny de 1659 "y este las deposà, y assanyalà Clausura en les cases del Sacristanat devant el Portalet patid de la Seu, y junt a la Ig.ia del Hospitalet de St Pere i St Bernat, servinse de dita Ig.ia fins que se transladasen en el nou Convent y Monestir, que se los disponia circa la Porta pintada en la parroquial de St.Miquel" BSAL, setembre de 1912, p.142).

Es documenta als Estims de 1685; aleshores la casa era estimada a la parròquia de l'Almudaina, a la illeta de la qual donava nom, denominada "Illa del Sacristanat"; era propietat del Capítol de la Seu, i es valorà en 1.000 lliures. Textualment, el document diu així: "cases i hort del Sacristanat, 1.000 ls.ARM, D 1253, F.4)"

"A partir de la segona meitat segle XV diversos membres de la família dels Muntanyans feren llargs viatges per estudiar la carrera de dret a la península italiana i mantingueren contacte amb Humanisme i el Classicisne, unes idees que després contribuïren a difondre en tornar a Mallorca.

Però els Muntanyans tenen uns orígens lligats a la pagesia. El primer membre documentat és en Guillem Muntanyans, un dels primers exploradors agraris de la nostra illa, ja que amb ell la nissaga consolidà diversos exploradors agraris com l'alqueria de Galdent (Llucmajor) i la veïna de Punxuat.

Tot aquest patrimoni agrícola va sanejar l'economia familiar que algunes dècades havia petit alguns alts i baixos arrendataris. Juntament amb aquesta puixança econòmica cal també ressenyar una política de matrimonis idònia que estabilitzar les rendes durant anys.

Jaume Muntanyans, uns dels membres més distingits de la família, arribà exercir l'advocació a la Universitat de Ciutat i del Capítol de la Catedral. No obstant i això, la seva posició ascendí quan participà com a ambaixador a les corts de Joan II i Ferran el Catòlic. Mallorca està impregnada d'aquesta rica història, amb les seves llums i les seves ombres, però amb el prestigi de noms i llinatges que tenen massa vegades el reconeixement a fora i no a la nostra terra."
(És còpia literal de l'article publicat pel Sr.Bartomeu Martínez en el diari El Mundo el 24/01/16)

Cap a l'any 1880 l'Arxiduc Lluís Salvador en diu: "Rere la seu, el carrer de Sant Bernat s'eixampla i en aquest punt es troba la casa número 5, a l'esquerra, amb un bell portal gòtic posterior. La casa és senzilla, però els arcs apuntats de l'entrada com l'escala ens recorden antigues maneres constructives"(Hbasburg-Lorena, VII,78-79)

Durant les tres primeres dècades del segle XX, hi visqué Mn. Antoni Alcover, com recorda una làpida a la dreta del portal. La casa ha estat reformada al llarg del anys 1990.
La façana té tres plantes d'alçat. Un portal rebaixat deixa pas a l'entrada o vestíbul, amb coberta de bigues renovades. A l'esquerra hi ha un portal d'estudi de talla gòtica amb les armes dels Muntanyans A la dreta s'hi obri un portalet de llinda. Un arc apuntat gòtic comunica amb el pati. Hi destaca un gran arc rebaixat a la dreta, amb l'escut dels Muntanyans-Berad. A l'esquerra, l'escala puja al primer pis. De l'interior destaca a l'esquerra una sala amb un arc diafragma i permòdols que aguanten l'embigat. (Absburg-Lorena: la ciudad de Palma, Murray-Pascual: La casa y el tiempo, Colom, Mateu:la Inquisició a Mallorca, Bonet) (Juan R. Parios de Palma)

MOLL-ALCOVER

"Aquell 2 de gener de 1921, és un dels dies més transcendentals de la meva vida. Acabava la meva etapa infantil i començava a sentir-me únic responsable dels meus actes. Sortia del niu i emprenia la primera volada.

Eren les 10 del matí quan, amb la meva modesta maleta, vaig pujar l'escala d'aquella casa canonical, i després de passar l'amplia maia del primer pis, vaig sonar la campaneta de la segona porta. Jo duia ben gravada en la memòria l'adreça de Mn. Alcover: Sant Bernat, 5 pral. Segona. L'havia llegida moltes vegades en el Bolletí i ja la mirava atribuint-li una mica de valor místic i una aureola de prestigi reverencial. Estava francament emocionat de pensar que entraria a habitar en aquella casa que era la d'un home lluitador, la gàbia d'un lleó temible que per mi era, en aquell moment, no sols inofensiu, sinó paternalment acollidor.(...)
La casa on vivia Mn. Alcover és propietat del Capítol de la Seu i és una d'aquestes cases on "s'hi plou", o sia que tenen pati d'entrada descobert: una típica casa senyorial de la Ciutat de Mallorca. Està adossada a l'antic Hospital de Sant Pere i Sant Bernat per a capellans, edifici renaixentista, també de propietat catedralícia. En els baixos de la casa hi havia les habitacions dels vicaris de la Catedral (en aquell temps encara actuava com a parròquia). El primer i segon pis estaven dividits en dues meitats o vivendes; a la primera porta hi habitava el canonge liturgista Mn. Joan Quetgles; a la segona porta hi vivia Mn. Alcover" (Moll, F de B. Els meus primers trenta anys)


[ visualitzar entrada ] ( 31 visualitzacions )
- NOU BISBE MALLORQUÍ 
"La santa Sede ha hecho público, a las 12.00 horas del lunes 19 de junio, que el Papa Francisco ha nombrado a los sacerdotes Sergio Gordo Rodríguez y ANTONIO VADELL FERRER, obispos auxiliares de Barcelona. Así ha sido comunicado por la Nunciatura Apostólica en España a la Conferencia Episcopal Española (CEE).
Le ha sido asignada la sede titular de Urci (Torre de Villarricos, Urcitam (us) que tenia como metropolitana a Toledo)"


Antoni Vadell Ferrer va néixer a Llucmajor (Mallorca) el 17 de maig de 1972. Als 17 anys va ingressar al Seminari menor de Mallorca, passant el 1992, a cursar la filosofia i teologia al Seminari major. Va ser ordenat sacerdot el 31 de maig de 1998. Va obtenir la llicenciatura en Teologia, especialitat en Pastoral de Joventut i Catequètica, al Pontifici Ateneu Salesià (2006-2009)

El seu ministeri sacerdotal l'ha desenvolupat a la Diòcesi de Mallorca, on ha exercit els següents càrrecs: vicari parroquial de la parròquia Beat Ramón Llull (1998-2006); rector del Seminari menor (1999-2006) i delegat de la pastoral de Vocacions i formador del Seminari major (2002-2006); vicari parroquial de les parròquies de Sant Josep Obrer i Corpus Christi i responsable pastoral en els respectius col.legis parroquials (2009-2014); i delegat diocesà de Pastoral Catequètica i Litúrgica (2002-2013)

És vicari episcopal per a la Evangelització, des de 2013, delegat general de la seu vacant ençà; rector de la unitat pastoral de la Mare de Déu (Inca, Mancor, Caimari i Selva) i membre del Col.legi de consultors i del darrer Consell presbiteral de 2014; i professor de 2017; institut Superior de Ciències Religioses de Mallorca (ISUCIR) i del Centre d'estudis Teològics de Mallorca (CETEM).

Serà ungit el proper 09 de setembre en temple de la sagrada Família de Barcelona i el dia 16 celebrarà missa pontifical a la nostra Seu. Passarà a ser el bisbe més jove d'Espanya.

[ visualitzar entrada ] ( 48 visualitzacions )
- LA PIZZA (Entrevista) 

Poca cosa puc afegir a aquesta entrevista que fou publicada a "Info Católica" el 25/03/17 i que, com sempre, transcric literalment per no minvar importància ni valor al fet d'un tema religiós i d'una persona que no està avergonyit de manifertar-se com a tal

¿Cuántos hombres adinerados, cuando se les pregunta acerca de sus objetivos en una entrevista pueden simplemente responder: «Mi objetivo es vivir constantemente en la presencia de Dios»?

Normalmente carecen de interés religioso las biografías de multimillonarios. Sin embargo, el libro de Joseph Pearce que reseña la vida de Tom Monaghan, y que ha titulado «Monaghan A Life by Joseph Pearce» parece ser una de sus excepciones.

No se trata solo de que Tom Monaghan, el fundador del imperio Domino's Pizza, es católico, sino de que él ve su inmensa riqueza como un medio para un fin - para fomentar una cultura católica auténtica y vigorosa en los Estados Unidos. ¿Cuántos hombres inmensamente adinerados, incluidos los católicos, cuando se les pregunta acerca de sus objetivos en una entrevista pueden simplemente responder: «Mi objetivo es vivir constantemente en la presencia de Dios»?

Su biógrafo, Joseph Pearce, se ha dado a conocer relatando las vidas de intelectuales católicos y protestantes, hombres tales como Hilaire Belloc, GK Chesterton y CS Lewis. Inspirado por la lectura de esta agradable biografía de un multimillonario que nunca vuela de primera clase y que siempre reservó el impopular «asiento del medio» en el avión «porque le deba más oportunidades de evangelizar a sus compañeros pasajeros», mostró interés en saber más acerca de tan inusual personaje.

La entrevista: ¿Qué quiere decir Pearce cuando escribe: «Pocas personas han hecho más para dar forma a la Iglesia en los Estados Unidos en los últimos treinta años que Tom Monaghan»?

Él explica que la influencia de Monaghan en la Iglesia Americana ha sido «inestimable, debido a los millones de dólares que ha gastado en múltiples iniciativas, incluyendo la fundación de la Universidad Ave María, la Facultad de Derecho Ave María, Legatus (una organización de líderes católicos) Radio María y muchos otros proyectos dignos».

Para un hombre cuya educación formal era muy irregular, ¿cuánto han influido en Monaghan ciertos libros con los que tropezó en momentos clave de su vida? Pearce señala que «Tom no es un gran lector, pero por ejemplo, su lectura de la sección sobre "orgullo" en el libro «Mero cristianismo»de CS Lewis tuvo un efecto mortificante y que cambió su vida, lo que le inspiró a concentrar su vida en hacer su considerable riqueza disponible para fortalecer la Iglesia en los Estados Unidos».

La biografía describe una infancia de privación emocional y material. ¿Cuán importante para su éxito posterior fueron las duras experiencias de la niñez de Monaghan? Pearce afirma que es «admirable que alguien con tantos obstáculos en su camino haya tenido éxito contra todas las probabilidades». Añade: «Estar en un orfanato después de perder a su padre y ser rechazado por su madre, y entonces convertirse en el fundador de una de las cadenas de restaurantes más grandes del mundo, así como propietario de un equipo de béisbol (los Tigres de Detroit) que ganaría la codiciada Serie Mundial, sería un sueño hecho realidad».

Reflexiona: «Y sin embargo el fue más allá de esos logros mundanos y llegó a comprender que necesitaba entregar su vida y su riqueza al servicio de Dios en la Iglesia».

¿Qué piensa Pearce de la autoevaluación de Monaghan en la que reconoce que ha «hecho una fracción de lo que podría y debería haber hecho»? El biógrafo responde: «Todos podemos mirar hacia atrás en nuestras vidas y darnos cuenta de que podríamos haber hecho más. También es cierto que Tom ha cometido errores, como él admite libremente. En este sentido es fácil estar de acuerdo con él. Por otra parte, pocos han hecho más de lo que ha hecho».

¿Qué le ha impresionado más de la personalidad de Monaghan? Pearce responde: «Uno de los privilegios y alegrías de escribir la biografía de cualquier persona es la oportunidad que brinda para conocer mejor su vida. Siento este privilegio de conocer a Tom. Él tiene tantos defectos como el resto de nosotros, pero aprecio saber más de sus virtudes ocultas, como el ser esposo, padre y amigo, así como también sus debilidades. Ha sido un honor conocerlo a través de la escritura de su biografía y el honor de hacerle conocer mejor».

He decidido pasar mi propia copia de la biografía a un amigo católico rico. Todos necesitamos modelos positivos.


[ visualitzar entrada ] ( 89 visualitzacions )
QUARESMA 
Tenia ganes de posar un altre títol perquè això no sona bé. Fa ben pocs dies que a dins la Seu un feligrès agafà el full dominical i no començà a llegir per la primera pàgina que era la més substanciosa i sense mirar el tema passà a pàgines interiors..., pens que això pot significar moltes coses i que la quaresma ha de significar molt més pels nostres cristians:

Alguns encara pensen que consisteix en no menjar carn els divendres (no crec que els acudeixi que hi ha molta gent que no sempre arriba a un rovagó de pa). Altres que això ja està superat i no val la pena parlar-ne. Alguns pensaran que és bo que l'Església ens ho recordi perquè és lo seu i cada un faci lo millor que li pareixi. Tal volta seria bo recordar que hi ha molts de joves i nins, ben propers a ca nostra, i que no l'han sentit parlar mai o al màxim han arribat a la jaia corema.

Per ventura mai els han dit que Jesús es presentà com el bon Pastor que es preocupa de les seves ovelles (tots i cada un de nosaltres) i que les guarda perquè en tenguim vida... i si alguna es perd o s'allunya a posta, ell la cerca perquè retorni a la guarda. Que Jesús no té res que guanyar damunt nosaltres i que mai serem capaços d'agrair-li la paciència i bondat que ha tengut amb tots els qui ens sentim més compromesos en ajudar-li.



També podria ser que no haguessin sentir parlar que tenim un Pare que ens estima molt. Tant és així que mai li esgotarem la paciència, bondat i misericòrdia, sempre que siguem capaços de reconèixer lo poc de fiar que som, perquè en el moment més impensat ens convertim amb traïdors seus.
Seria bo que aprofitassim aquesta quaresmma per cercar uns moments per sentir un cert d'splai de cor per saber bé com batega el seu i aconseguir una millor sintonia. Hauríem de pensar i recordar-nos que no mereixem tant i que sovint hem de saber donar-li GRÀCIES.




No fa molt que m'aconsellaren que en temps de quaresma és bo mirar la cara de Jesús per saber de veres què vol Ell de mi i el mateix temps aprofitar per demanar-li coratge i força per dur a terme tot lo que espera de mi.
Pareix que la generacio actual (en general) no és capaç de sentir la necessitat de trobar-se amb aquest Déu que sempre hi és i només s'acudeix a Ell quan no ens que altre remei.
El místic Àngel Silesius afirma: "Com que Déu és gran, li agrada donar regals ben grans, però nosaltres tenim el cor massa estret per rebre'ls"

SI HI HA BONES RELACIONS, APROFITAR PER DEMANAR-LI QUE ENS CONCEDEIXI ALGUN CAPRITX PARTICULAR.

ÉS MOLT IMPORTANT RECORDAR QUE DÉU ÉS AMOR.


[ visualitzar entrada ] ( 119 visualitzacions )
- RESIDÈNCIA II 
SANT PERE I SANT BERNAT -2. Aquestes dues cases: La del beneficiat fundador de Confraria de Sant Pere i Sant Bernat Antoni Lana i la del canonge Joan Borràs, membre de dita Confraria, es convertiren en una amb tres entrades: la principal de la primera casa, la de la Capella i una més de la segona casa. A totes tres s'hi entra pel carrer de Sant Bernat i cada una d'elles té un adorn arquitectònic distint i que es feren a l'any 1776, pel picapedrer Miquel Thomàs, el mateix que feu la portada de la parròquia de Sant Jaume, segons conta Antònia Maria Perelló Ferrer.

PORTADA PRINCIPAL: Dóna pas al pati de l'edifici. Damunt el basament llis, que ressegueix tota la part baixa de la façana, s'aixequen dos pilastres. Un a cada costat del buit de l'entrada, les pilastres estan decorades amb motllures en el seus dos terços inferiors i amb motius de rocalla en el terç restant.
En el cim de la portada, damunt una gornisa, està format per dos plints arrenglerats que són una continuació de les pilastres del cos inferior. Damunt els plints se situen uns elements decoratius de rocalla i hi tenen l'arrencada sengles volutes que aixecant-se, formen una fornícula coberta per una copinya. Dins el nínxol hi ha una representació de la Verge amb l'Infant i als seus peus, les figures de dos sacerdots agenollats: Sant Pere i Sant Bernat, realitzats a una escala sensiblement inferior a la Verge. Les tres figures estan col.locades damunt repeus o plints independents davall els quals hi ha una franja decorada amb motius de rocalla amb un medalló. El contingut d'aquest medalló quedà explicat en
RESIDÈNCIA 1.

PORTADES LATERALS: Estan situades una cada costat de la portada principal i empren bàsicament els mateixos elements i motius ornamentals que la principal.

Damunt el basament s'aixequen dues pilastres llises, decorades únicament amb un motiu vegetal en el seu terç superior. El buit del portal està forjat per una motllura molt senzilla, amb l'imatge de Sant Pere a un i Sant Bernat a l'altre


<<<<< >>>>>

L'entrada al pati presenta arcs rebaixats sobre columnes amb capitells de tradició jònica. Els espais coberts es resolen amb coberta de cinc trams de volta d'aresta. L'escala del pati és de tres rams i condueix a una galeria en tres arcs de mig punt amb balustrada. Aquesta situació de l'escala té un tractament monofocal de l'espai. Als fons hi el jardí amb accés des de la clastra per una treballada de fusta calada.



Copiat del "Corpus de Toponimia de Mallorca" (Mascaró Pasarius)




Fotografia recent del pati i entrada principal de la Residència.


[ visualitzar entrada ] ( 106 visualitzacions )

| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | Següent> Últim>>