Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

090803
Usuaris Avui = 12
Usuaris Ahir = 43
Paginas Vistas Avui = 111
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.235.183
Data Servidor : 2018-06-18

Encara que sembli mentida, la diversitat i amplitud de l’acció que desenvolupa l’Església és desconeguda per a bona part de la societat espanyola. És la conclusió que extreu de dues investigacions posades en marxa els meses de febrer i març de 2018, pel Secretariat per al sosteniment de l’Església de la Conferència Episcopal Espanyola; amb una tècnica qualitativa (8 Focus Group) i un altra quantitativa (1.528 entrevistes telefòniques). Ambdues amb únic propòsit de conèixer: l’opinió de la sacietat espanyola respecte a la tasca social de l’Església.

 

Segons les respostes espontànies de l’estudi sociològic elaborat, quan es pregunta per les tasques principals que desenvolupa l’Església es destaquen, sobretot, l’activitat pastoral i el menjadors socials o bancs d’aliments. Però, sorprenentment, moltes de les altres tasques importants que es realitzen no són del tot conegudes; l’atenció a immigrants, les víctimes violència gènere, la rehabilitació per drogodependents, l’atenció a la població reclosa, l’assistència en hospitals, als orfenats, a la residència de gent gran, l’assistència a aturats, la conservació i rehabilitació del patrimoni cultural, etc., son només alguns exemples.

Per això, segons reflecteix l’estudi, quan la societat és plenament conscient de totes les tasques que desenvolupa l’Església, independentment de com es defineixi la persona religiosament (catòlics, ateus, altres cultures), hi ha un “efecte sorpresa”. Fins i tot els no catòlics, normalment crítics amb la institució, destaquen positivament la diversitat d’àrees i tasques en les que treballa desinteressadament l’Església a Espanya. Una tasca molt extensa que inclou molts i diversos col·lectius desfavorits.

Un aspecte destacable ens proporciona l’estudi esmentat anteriorment, és que quan són conegudes pels individus les tasques concretes que desenvolupa l’Església, la societat les valora molt positivament.

Com es pot combatre a leshores, aquest desconeixement? l’efenecessari per enderrocAmb comunicació. Una comunicació efectiva que produeixi ar judicis, creences, estereotips i llasts del passat que part de la societat comparteix sobre l’Església catòlica. Una demanda recollida en la investigació és que l’Església ha de fer-se més present en la societat i potenciar el coneixement entre la població de les tasques socials que realitza. Per això, cal continuar informant la societat de la tasca que desenvolupa per als altres.

La comunicació és fonamental. Però, al mateix temps, la societat exigeix a l’Església catòlica ser transparent amb la gestió dels recursos econòmics que maneja, especialment del 0,7% de la quota íntegra d’aquells contribuents que marquen a la seva declaració de la renda la casella corresponent. Encara que sembli inqüestionable que l’Església aporta a la societat molt més del que rep. En aquest esperit cap a la transparència cal recordar com des de fa anys la Conferència Episcopal Espanyola elabora una “Memòria anual d’activitats”, retent compte detallat del que ha suposat l’assignació tributària consignada pels contribuents. És un esforç per a dotar d’una més gran transparència del repartiment que fa l’Església dels fons recaptats Amb la declaració de Renda.

Ningú no es planteja que amb els nostres impostos es paguen esdeveniments esportius de tot tipus, però no obstant això a ningú li estranya que alguns qüestionin de manera irada la presència pública del fet religiós. És igual que els meus gustos esportius o no? L’Estat, la societat i tots els qui en formam part em de salvaguardar les expressions de tot el que significa el que és humà. Sempre des del respecte a les regles democràtiques.

Si avançam més enllà, és bo aturar-nos a la tasca humanitzadora, de consol, d’acompanyament, que realitza un prevere acompanyant tantes persones, en tants de pobles despoblats de la nostra geografia. Parròquia a parròquia, poble a poble.

Asseure’s, simplement, a parlar amb aquells que pràcticament ho han fet tot a la vida, amb els que ja ho tenen tot fet però que continuen necessitats de companyia, de consol, i també de fe. El fet religiós és la resposta a les preguntes més profundes del l’ésser humà.

(Copiat de X tants)

Un article que publicà el “Diario de Mallorca” el dia 02 de maig de 2018, el Sr. Xuan Xosé Sánchez fent relació al concert que havien fet moltes esglésies reclamant el toc manual com a “Patrimonio Inmaterial de la Humanidad” (21/04/18), tot això em feu recordar el toc de les mateixes. Alguns articles feien més referència als campanars i alguns altres més a les campanes. Crec que no es fàcil separar una cosa de l’altra.

Quasi totes les esglésies, per petites que siguin, a partir del segle IV, totes tenen la seva campana. La majoria d’elles serveixen per anunciar les misses. Totes les parròquies tenien el corresponent escolà per a l’hora oportuna donar notícies a la gent amb les campanes observant el costum de cada lloc.

Record que quan era petit tocaven el començament de la missa, sortida de sol, cosa que es repetia el mig dia i a la posta del sol. Molta gent, més de fora vila, estava pendent del toc del mig dia per anar a dinar o del corn de la possessió que cridava els missatges.

Hi havia un toc especial per anunciar la mort d’una persona: alguns podien distingir si era home o dona. Unes parròquies ho anunciaven a qualsevol
hora del dia i altres tenien un temps determinat per anuncia-ho. Això mateix es feia el dia del funeral. Un so completament distint era per anunciar una festa (repicar): un petit concert de campanes, segons el campaner que ho feia i la manya que tenia tocant ell tot sol o amb altres un parell de campanes. També això depenia molt del fabricant d’elles que fins i tot algunes ho tenen escrit “sueno en fa …” D’aquí deu venir la dita “tant li és repicar com tocar de mort” per aquelles persones que tenen paraules o fets contradictoris.

Record que els divendres a les tres del capvespre tocaven d’una altra manera i que les persones més devotes resaven el “credo”. A sant Llorenç, les brodadores a màquina (a l’estiu ho feien al carrer), totes cantaven el “credo”.

Si hi havia una desgràcia o foc, molts ho coneixien per el toc de les campanes. Quan el capità Bayo desembarcà a Sa Coma, la gent estava assustada pels tirs i bombes que es sentien i el Rector va avisar que tocarien les campanes en cas afirmatiu.

Quasi totes les campanes mostren la data de la seva fabricació i el nom que hi han posaren o li ha posat la gent, segons el so o circumstàncies.

La Seu en té nou: quatre que daten de 1312: Na Mitja, Na Prima, Na Picarol i Na Matines. Les altres cinc son més noves: Na Bàrbara, n’Antònia, na Tercia, sa Nova i la més grossa que és n’Eloi que pesa 4.670 kilos i toca poques vagades perquè fan falta un quants homes per engronsar-la.

Des d’avui podem dir que la página web ja està acabada, Gràcies a tots per les vostres visites !

SANT PERE I SANT BERNAT.

EL SECRETARI DEL CAPÍTOL CATEDRAL DE MALLORCA CERTIFICA: Que el M.I. Mn. Sebastià Arrom Coll, va ser elegit pel Capítol catedral procurador major de la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat per un trienni, el 9 d’octubre de 1999, i conseqüentment, manté aquest càrrec en l’actualitat.

I perquè consti on calgui, faig aquest certificat signat amb el segell del Capítol de la Seu de Mallorca, a 21 de juliol de 2001.

Signat: Pere-Joan Llabrés Martorell / Segells del Capítol i del Bisbat.

Don Lorenzo Alcina Rosselló, canónigo secretario del Consejo de Gobierno de la Cofradía de San Pedro y San Bernardo, con sede social en la calle San Bernardo nº 1 de esta ciudad de Palma de Mallorca.

CERTIFICO: Que en el libro de Actas de esta Cofradía, en la reunión celebrada el 6 de mayo de 1966, figura, entre otros, el siguiente acuerdo: “El Consejo de Gobierno acuerda por unanimidad que los edificios propiedad de esta Cofradía sitos en los número 1 y 3 de la calle de San Bernardo de esta ciudad de Palma, sean remodelados y agrupados para que se destinen a viviendas unipersonales de canónigos de la Catedral de Mallorca y a los fines propios de esta Cofradía”; Y para que conste donde convenga espido el presente que firmo y sello con el de esta Cofradía en Palma de Mallorca a veinticinco de julio del año 2001.

Signat: Don Sebastián Arrom Coll /// (Segell de la Confraria) /// Lorenzo Alcina Rosselló Canónigo-Procurador Mayor Canónigo-Secretario.

L’ESCRIPTURA DE COMPRA-VENTA OTORGADA POR GUILERMO MASSOT, MARGARITA MUNTANER MASSANET, Gabriel, Guillermo y Juan Massot Muntaner a favor del CAPÍTULO CATEDRAL DE MALLORCA.

INSCRIPCIÓ.- Tom 5378, Llibre 432 de Palma I, foli 161, finca Nº 9327-N, inscripció 5ª.

I 2.- URBANA.- Part determinada que consisteix en l’entresol de la casa senyalada amb el número 8 del carrer del Palau, illet cinc, de Palma, amb algunes dependències situades a la seva part inferior.

TITOL: Els pertany per terceres parts indivises (quadre dotzenes parts invidises a cadascun.

INSCRIPCIÓ. Tom 5372, llibre 431 de Palma I, foli 139, finca número 16.945, inscripció 2ª.

LLEGEIX MÉS ...

SAN PERE I SANT BERNAT.

EL SECRETARI DEL CAPÍTOL DE LA CATEDRAL DE MALLORCA,CERTIFICA: Que el Capítol de la Seu de Mallorca, en sessió ordinària de dia 6 de juny de 1987 acordà l’obra i remodelació de les dues finques de que Confraria de Sant Per i Sant Bernat posseïa en el carrer de Sant Bernat per fer-hi una residència sacerdotal. Aquestes dues finques, més envant per acords capitulars de 3 de desembre de 1994 y del 16 de setembre de 1995 serien anexionades a les des finques esmentades del carrer de Sant Bernat amb la mateixa finalitat de construir-hi la residència sacerdotal.

I perquè consti on calgui, faig aquest certificat signat amb el segell del Capítol del la Seu de Mallorca a 21 juliol de 2001. Signat: Pere Joan Llabrés Martorell. Segell del Capítol

———————————

ES PRIMERA COPIA INTEGRA, exacta de su original que con el número de orden al principio indicado, obra en mi protocolo, donde dejo anotada su expedición y para el “CABILDO CATEDRAL DE MALLORCA”; expido la presente copia íntegra que queda extendida en cinco folios de papel notarial, serie IN. Números 7680185, 7680176, 7680187, 7680178 y el presente. En Palma de Mallorca, al dia siguiente al otorgamiento.- DOY FE.

Fima ilegible i sello de NOTARIA DE D. PEDRO GARRIDO CHAMORRO. PALMA DE MALLORCA.

Segueix un cuadro: Aplicación Arancel, Disposición adicional Tercera, Ley de Tasas.

Bases de cálculos 11.000.000-

Arancel aplicable: Números 2, 4 y 7.

Derechos arancelarios: 46.750 + IVA.

———————————

TEODORO ÚBEDA GRAMAGE, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica, Obispo de Mallorca,

CERTIFICA: Que HE AUTORIZADO Y ALENTADO las obras de rehabilitación y adaptación que el Cabildo Catedral de Mallorca ha efectuado en las casas 1 y 3 de la calle de San Pedro y San Bernardo, propiedad de la Cofradía de San Pedro y San Bernardo del Cabildo Catedral y las casas números 8 y 10 de la calle Palau, propiedad de nuestro Cabildo Catedral, todas ellas ubicadas en esta Ciudad de Palma, para destinarlas a Residencia Sacerdotal de los miembros del antedicho Cabildo Catedral y de otros sacerdotes.

LLEGEIX MÉS ...

El 07/11/2017, el periòdic ABC publicà el present article que he reproduït en castellà per no fer una traducció que tal volta perjudicaria l’original i el consider important per ser cosa nostra.

La luz crea efectos tan espectaculares como fugaces. Por ejemplo, cuando los rayos de sol cruzan de punta a punta un túnel de 2,4 kilómetros en Valdealgorfa, Teruel. El fenómeno ocurre dos veces al año. Y dos veces sucede también este otro caso de belleza luminosa. El 2 de febrero -festividad de la Virgen de la Candelaria- y el 11 de noviembre, día de San Martín, a partir de las 8.20 de la mañana, la luz cruza la nave de la catedral de Palma de Mallorca para crear un ocho perfecto en la pared interior de la fachada principal, debajo del rosetón. En Mallorca lo llaman el «ocho de luz». Los rosetones mayor y menor del templo no fueron construidos de forma voluntaria para coincidir en una pared, uno auténtico, y el otro el reflejo del sol. Ambos se unen en el muro del vitral de Ponent. El espectáculo del 8, según los expertos, sería fruto del azar, como en el caso de Valdealgorfa. Decenas de personas suelen acudir cada año a ver este momento de perfección, que dura apenas unos minutos. Poco a poco, el rosetón inferior se desplaza como las agujas de un reloj, hasta desaparecer. Según han explicado matemáticos de la isla, el templo tiene una orientación especial, de 120 grados al sureste, hacia la salida del sol en el solsticio de invierno, lo que permite que los rayos atraviesen el rosetón mayor y coincidan exactamente con el rosetón menor. Principio del formulario.

El número ocho está cargado de simbolismo en la tradición cristiana. Los antiguos escritores cristianos, al añadir un día más a los siete días naturales de la semana, otorgaban al «octavo día» la categoría de un tiempo más allá de todo tiempo, el tiempo de la eternidad, el cielo. Hay que apuntar que casualidad o no, las 14 columnas que hay en el interior de la Catedral de Mallorca, son octogonales.

LLEGEIX MÉS ...

SANT PERE I SANT BERNAT 3.- El Casal conegut amb nom de Sagristanat o Sacristanat, també dit Can Muntanyans, es troba en el carrer de Sant Bernat, nº 3.

Al segle XV era de la família dels Muntanyans. Un dels escuts el, del pati és dels Muntanyans-Berard de finals dels segle XV, en ocasió del matrimoni entre Nicolau Muntanyans i Verí, doctor en dret, i Beatriu de Berart i Santjohan.

Fill d’aquest matrimoni fou el destacat Nicolau de Muntanyans i de Berard (1495-1565), canonge i sacristà de la Seu i que ocupà el càrrec d’inquisidor apostòlic de Mallorca (1541-1565) i destacà com a lulista i iniciador de les gestions per la fundació a Mallorca d’un col.legi de jesuïtes.

Al a seva mort, el seu nebot Humbert de Togores i de Montanyans fou l’hereu dels molts bens que tenia per haver heretat els del seu germà Jaume, fill de la seva germana Elisabet, mort l’any 1556, sense hereus. Era propietari d’aquesta casa i la de la plaça de Sant Francerc, que pasaria després als Moragues.

Després, Can Montanyans passà a ser propietat de l’Església destinant l’edifici a cristanat, on tradicionalment residien els canonges que ocupaven els càrrecs més importants.(Murray- Pascual, 1988, 92)

El 4 de desembre de 1658, arribaren a Mallorca les quatre monges fundadores del convent de Santa Catalina de Sena; romangueren a la casa del Sacristanat fins el 8 juny de 1659 “y este las deposà, y assanyalà Clausura en les cases del Sacristanat devant el Portalet patid de la Seu, y junt a la Ig.ia del Hospitalet de St Pere i St Bernat, servinse de dita Ig.ia fins que se transladasen en el nou Convent y Monestir, que se los disponia circa la Porta pintada en la parroquial de St.Miquel” BSAL, setembre de 1912, p.142).

Es documenta als Estims de 1685; aleshores la casa era estimada a la parròquia de l’Almudaina, a la illeta de la qual donava nom, denominada “Illa del Sacristanat”; era propietat del Capítol de la Seu, i es valorà en 1.000 lliures. Textualment, el document diu així: “cases i hort del Sacristanat, 1.000 ls.ARM, D 1253, F.4)”

“A partir de la segona meitat segle XV diversos membres de la família dels Muntanyans feren llargs viatges per estudiar la carrera de dret a la península italiana i mantingueren contacte amb Humanisme i el Classicisne, unes idees que després contribuïren a difondre en tornar a Mallorca.

Però els Muntanyans tenen uns orígens lligats a la pagesia. El primer membre documentat és en Guillem Muntanyans, un dels primers exploradors agraris de la nostra illa, ja que amb ell la nissaga consolidà diversos exploradors agraris com l’alqueria de Galdent (Llucmajor) i la veïna de Punxuat.

Tot aquest patrimoni agrícola va sanejar l’economia familiar que algunes dècades havia petit alguns alts i baixos arrendataris. Juntament amb aquesta puixança econòmica cal també ressenyar una política de matrimonis idònia que estabilitzar les rendes durant anys.

Jaume Muntanyans, uns dels membres més distingits de la família, arribà exercir l’advocació a la Universitat de Ciutat i del Capítol de la Catedral. No obstant i això, la seva posició ascendí quan participà com a ambaixador a les corts de Joan II i Ferran el Catòlic. Mallorca està impregnada d’aquesta rica història, amb les seves llums i les seves ombres, però amb el prestigi de noms i llinatges que tenen massa vegades el reconeixement a fora i no a la nostra terra.”(És còpia literal de l’article publicat pel Sr.Bartomeu Martínez en el diari El Mundo el 24/01/16)

Cap a l’any 1880 l’Arxiduc Lluís Salvador en diu: “Rere la seu, el carrer de Sant Bernat s’eixampla i en aquest punt es troba la casa número 5, a l’esquerra, amb un bell portal gòtic posterior. La casa és senzilla, però els arcs apuntats de l’entrada com l’escala ens recorden antigues maneres constructives”(Hbasburg-Lorena, VII,78-79)

Durant les tres primeres dècades del segle XX, hi visqué Mn. Antoni Alcover, com recorda una làpida a la dreta del portal. La casa ha estat reformada al llarg del anys 1990.

La façana té tres plantes d’alçat. Un portal rebaixat deixa pas a l’entrada o vestíbul, amb coberta de bigues renovades. A l’esquerra hi ha un portal d’estudi de talla gòtica amb les armes dels Muntanyans A la dreta s’hi obri un portalet de llinda. Un arc apuntat gòtic comunica amb el pati. Hi destaca un gran arc rebaixat a la dreta, amb l’escut dels Muntanyans-Berad. A l’esquerra, l’escala puja al primer pis. De l’interior destaca a l’esquerra una sala amb un arc diafragma i permòdols que aguanten l’embigat. (Absburg-Lorena: la ciudad de Palma, Murray-Pascual: La casa y el tiempo, Colom, Mateu:la Inquisició a Mallorca, Bonet) (Juan R. Parios de Palma)

MOLL-ALCOVER

“Aquell 2 de gener de 1921, és un dels dies més transcendentals de la meva vida. Acabava la meva etapa infantil i començava a sentir-me únic responsable dels meus actes. Sortia del niu i emprenia la primera volada.

Eren les 10 del matí quan, amb la meva modesta maleta, vaig pujar l’escala d’aquella casa canonical, i després de passar l’amplia maia del primer pis, vaig sonar la campaneta de la segona porta. Jo duia ben gravada en la memòria l’adreça de Mn. Alcover: Sant Bernat, 5 pral. Segona. L’havia llegida moltes vegades en el Bolletí i ja la mirava atribuint-li una mica de valor místic i una aureola de prestigi reverencial. Estava francament emocionat de pensar que entraria a habitar en aquella casa que era la d’un home lluitador, la gàbia d’un lleó temible que per mi era, en aquell moment, no sols inofensiu, sinó paternalment acollidor.(…)

La casa on vivia Mn. Alcover és propietat del Capítol de la Seu i és una d’aquestes cases on “s’hi plou”, o sia que tenen pati d’entrada descobert: una típica casa senyorial de la Ciutat de Mallorca. Està adossada a l’antic Hospital de Sant Pere i Sant Bernat per a capellans, edifici renaixentista, també de propietat catedralícia. En els baixos de la casa hi havia les habitacions dels vicaris de la Catedral (en aquell temps encara actuava com a parròquia). El primer i segon pis estaven dividits en dues meitats o vivendes; a la primera porta hi habitava el canonge liturgista Mn. Joan Quetgles; a la segona porta hi vivia Mn. Alcover” (Moll, F de B. Els meus primers trenta anys)