Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

095929
Usuaris Avui = 27
Usuaris Ahir = 59
Paginas Vistas Avui = 108
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.80.188.87
Data Servidor : 2018-10-19


Acabaria jo de complir el sis anys quan per primera vegada vaig saber, i encara per força, que existia tal castell. Acompanyant mumare amb el carretet i somereta del padrí Moragues, a força de forces, perquè de tant en tant se jeia aquesta somera quan es trobava cansada, anàvem a veure el meu pare que, després de haver fugit els anomenats rojos, li tocà fer guàrdies en aqueix castell. Vàrem tenir la sort que el meu pare no s’hagué de presentar a files, però quedà a la porta. Si criden una quinta més ja li hauria tocat a ell.

Eren diferents els llocs on es feia això. Record que també va anar a Cala Morlanda. Els tords volaven molt baixos perquè no hi havia feina i havies de fer el que et deien. Record que hi havia sempre servei permanent i també vaig conèixer per primera vegada el famós glosador Jaume Calafat que me va fer parar un garbellet per allà i, en contra del que jo creia, vaig aglapir un tord. Supós que d’aquí sortiria l’amistat del glosador amb la nostra família, ja que després varen fer plegats paret seca molt de temps.

M’ajudà molt el dit Calafat a pagar, amb festes i glossats, els molts de deutes que vaig trobar a Son Ferriol. Gràcies, una vegada més, Jaume.

Tots els qui hem recorregut un poc arreu aquells paratges, sabem bé que hi ha diversos llocs on és fàcil arribar a penyes, bé sia perquè són baixes bé perquè en alguns llocs ben vora mar hi tragueren maressos per fer les cases de Sa Punta o tal volta del mateix Castell.

Es de suposar que fan referència al mateix lloc tots els noms de punta de na Petra, punta de n’Amer, punta den Joan Brotat o punta den Brotat, punta de na Llaneras.

Ja que he trobat pràcticament tota la feina feta, i ben feta, referent a dit castell, em dedicaré a reproduir i simplificar el treball del Sr. Josep Segura i Salado que té a la pàgina 56 i següents del seu llibre “Història de Sant Llorenç”, tom II.

L’any 1410, a la punta de Na Petra es trobava una nau de genovesos, rompuda. Es possible que es tracti de la mateixa punta anomenada després d’En Brotat i de n’Amer i anteriorment punta de Manacor.

El dia de Sant Jaume de 1431 una nau de castellans desembarcà a sa Punta i allà se’n hagué d’anar tota la gent d’armes.

A l’agost de 1493, els moros desembarcats perseguiren per terra, però sense agafar-lo un tal Moll que feinejava a la possessió de sa Punta.

El 28 de juliol de l’any següent n’Arnau Crespí, de la llavores possessió de Son Cervera, comunica que en Moll de sa Punta li ha dit haver vist una fusta de moros. A l’agost de 1552, tres naus de moros varen ésser vistes per aquest paratges.

El 1585, el virrei Lluís Vic inspeccionà tota l’Illa i decidí fer una torre a la Punta d’En Brotat, sempre i quan els confrontants pagassin part del cost. La propietària de la finca, Joana Brotat, Viuda d’Amer i altres veïns prometeren ajudar a les obres.

El governador acceptà els oferiments, però el 20 de juliol de 1586 el Consell Municipal decidí no fer-la per judicar-la innecessària malgrat els freqüents desembarcaments efectuats en aquest lloc.

Degut a l’atac, el major de la història d’aquesta costa, es torna parlar de fer-la.

Dia 4 de setembre de 1688 se sabé que els moros de sa Punta havien capturat el Capità de Muro i alguns pescadors. Per això el 25 d’octubre el Gran i General Consell torna discutir la seva urgència afegint que el perill era cada vegada més gran, puix la possessió de Son Cervera, abans quasi abandonada, es trobava completament establida entre dues-centes famílies que comprenien unes cinc-centes persones que sols vivien de l’agricultura i que es veien obligades a no conrear la part marítima per mor dels moros.

Dia 16 de juliol el jurat (regidor) de la vila, Martí Gil, comunica al Consell que els jurats de Mallorca estan conformes en fer-la.

Es pot afirmar que el 1696, 110 anys després de la primera proposició per fer-la, s’acabà.

El dia 23 de maig del mateix any es tragué de la torre-pólvora de devora la porta de Santa Catalina de les muralles de Ciutat una bona quantitat de metxa i bales de plom per entregar-les als torrers.

L’any 1769 comptava amb dos canons: un de a 12 i l’altre de a 8; la possessió era de Sr. Nicolau Amer.

El 27 de febrer de 1867, per Reial Ordre del 5 d’octubre anterior, el Ram de la guerra tornà a l’Estat el Castell; estava valorat en 5.500 pessetes

El Sr. Pere Orlandis i Despuig l’adquirí de l’Estat en pública subhasta i el 1915 juntament amb la possessió, era del seu hereu, Joan.

Dia 16 d’agost de 1936, es produí part del desembarcament de les tropes republicanes comandades per Bayo; l’almirant Miranda ho feu a la Punta transportant tot l’Estat Major.

La fortalesa fou convertida en magatzem de provisions; després de la retirada del quatre de setembre es muntà al Castell un observatori de “Red de Escucha”

El Parlament balear declarà aquests tres quilometres, entre les platges de Cala Millor i Sa Coma, com àrea natural d’interès especial segons una llei dictada l’any 1985.

Tot el conjunt s’ha conservat en perfecte estat: unes temporades més bé i altres no tant. Ha quedat bé la darrera reforma de 1996 que fou inaugurada oficialment el 21 de desembre per Mª Antònia Munar, presidenta del Consell Insular. La propietària Maria Caldentey hi ha invertit uns nou milions de pessetes per dur a terme dita restauració. Hi assistiren també el batle de Sant Llorenç, Mateu Puiggròs, que obria així el segon cicle del Nadal Cultural que organitza dit Ajuntament. També hi foren presents el batle de Son Servera, Francesc Barratxina i representants d’organitzacions hoteleres dels dos municipis.

L’encarregat de la finca, Sebastià Pascual, rebé una placa per la dedicació a la feina indicada i ajudat també per Josep Segura i Salado qui té els documents més clars referents a aqueix castell. S’acabà l’acte descobrint una placa a l’exterior del fossat.