Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

088858
Usuaris Avui = 4
Usuaris Ahir = 33
Paginas Vistas Avui = 96
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.234.8
Data Servidor : 2018-04-24

Sempre hi ha persones que, per circumstàncies especials, queden més per la recordança del poble i n’hi ha d’altres que es queden un poc oblidades.

L’amo Antoni-Vicenç Santandreu i Font (Garbeta o Cuixa) va ser un glosador famós i se veu que feia nom fora de Mallorca i tot. Mn. Antoni Mª Alcover, en el pròleg del llibret que va publicar “Glossades de l’amo Antoni Vicens Santandreu” diu que va néixer a Son Carrió. Per força havia d’ésser perquè estava a la mateixa possessió o a unes d’aquelles cases fetes abans de l’establit general i que es veuen en el “Apeo de Manacor de 1918”

Només pel fet que Mn. Alcover digués que era de Son Carrió, ja em picà un poc més la cosa i ara em podriu dir “alabau-me el ruc que a vendre el duc” perquè sols una altra persona sap la feina que m’ha duta el poder oferir les dades de naixement, padrins i primer matrimoni que molts estudiosos no han descobert.

Segons consta a l’Arxiu municipal de Manacor (f.12, nº1 del llibre del primer de gener de 1836 al 16 de novembre de 1839) va néixer a les tres de la tarda del dia 25 de febrer de 1836, sense dir el lloc. Fill de Jaume Santandreu i de Joana Mª Font i tenia per padrins Antoni Santandreu i Elisabet Lliteras per part de pare i Antoni Font i Margalida Sitjar de part materna. Es crià dins un ambient ben cristià i de feina de camp, plena de cançons velles i noves com era costum.

Més tard, passaren a viure a la possessió de Son Garbeta, prop de Son Negre, on començaria a conèixer i conrear el camp i viure de pagès, que això vol dir treballar de sol a sol per guanyar-se les sopes per ell mateix.

Pareix que devers el catorze anys va anar un poc a escola i, segons afirma Mn. Alcover en el llibret citat, “va anà a escola per espai de tres mesos a Son Peretó i va aprendre una mica de lletra y la micoya d’escriure”

Déu sap com (anant i venint pel camí de Son Garbeta a Son Carrió…, a alguna festa de Son Negre… a un ball de matances o els que es feien a damunt s’era a l’estiu…) conegué N’Aïna Mª Llull i Bassa, filla de Jaume Llull i Gabriela Bassa, pubilla i hereva de Ca’n Cuixa (més prop de Son Berga que de Son Negre) i a uns dos quilòmetres i mig a la dreta anant de Son Carrió a Manacor.

Es casaren el 16 de gener de 1864 quan ell tenia 26 anys i ella 21 (Registre civil de Manacor, núm.3 de l’any 1864.- Llibre de Matrimonis 1862-70) Es quedaren a viure al lloquet de set quarterades de Ca’n Cuixa, però continuaren dient-li de Son Garbeta. Varen tenir un fill i una filla: En Jaume i Na Joana, pares i padrins de l’actual família dels Cuixes que viuen a San Llorenç, Son Carrió i Manacor.
El setmanari “L’ignorància” de Palma quan publica les vuitenes de la Trinitat hi afegeix aquesta petita i senzilla biografia: “Manacorí d’una corentena d’anys que sap una mica de llegir, que viu a un lloquet seu y sempre ha fet feina en es camp, y ha cosa de 13 ó 14 anys qu’a sucsuaxí s’alzá glosadó, però de casta grossa. De ses seves cançons en podrien omplir un llibre: publicam aquestes perque pugueu coletgir qui es en Vicenç. Noltros solament vos direm que aquestes Vuitenes mos deixaren aturdits sa primera vegada que les sentirem perque en elles s’hi vou teologia d’aquella més rimada, y poesia de bondeveres ferm” (L’ignorància, nº 206, pàg. 2)


Quan tenia quaranta anys, el dia set d’abril de 1876, se li morí la dona que segurament ell confiava li donaria la felicitat per molts més anys encara. La sort li tornà somriure quan, set anys després, trobà Na Coloma Duran Mascaró, fadrina de 48 anys, natural de Manacor i veïna de Sant Llorenç. Es casaren el 21 de març de 1883 i no tingueren nova descendència. Es donà a conèixer com a glosador quan va venir la revolució republicana, cosa que li caigué molt avall. Tant va ser així, diu Mn. Alcover que “la seva indignació va rompre en cançons -Glossada contra els republicans – d’unes 150 estrofes” Després en compongué una de més llarga dels “Novíssims” (mort, judici, infern i glòria)” A l’any 1873, impressionat per les festes i sermons que es celebraren a Manacor amb motiu de celebrar el XXV aniversari del pontificat del Papa Pius IX, escrigué “Glossada de la vida del Papa”

L’amo Antoni, afirma el canonge Alcover, mai no va ser un dels glosadors “repentistes” sinó que ell ho havia de pensar bé i, després esperar que vingués el moment d’inspiració per dir el que sentia i també és quasi segur que ho corregiria una i altra vegada. “Si no es sent commogut, ferit i punxat d’una impressió, d’una idea viva i fonda, no és capaç de fer una estrofa” (Mn. Alcover)

Devers l’any 1875 hi va haver un gran predicador de quaresma a Manacor i acudia una gentada a sentir-lo. I, conta Mn. Alcover que “Un diumenge convidà la gent p’el dimegres que venia, anunciant que’l sermó seria de teologia. El nostre glosador no acabava de veure qu’era axó de teologia, perque sentia que an-els que pretenien d’endevinar quant havia de ploure, els-e deyen teòlechs en lloc d’astròlechs.- No res, diu ell, ara aclarirem qu’es axó de teologia. Y el dimegres, com hagués dexada la feyna hora baxa, s’espitxa a la vila, més d’una hora lluny; y axí sent’l sermó de teologia, que fonch de la Santísima Trinitat. Tant s’hi impressionà, que hi va fer una glosada, la primera d’aquest volum (la titulada “A la Santíssima Trinitat”), sens dubte una de les millors que li son sortides” L’any 1878 dedica una glosada a la mort del Papa: “L’entrada de Pius IX a n’el cel”

És ben normal que, donat el pocs estudis que tenia, s’anàs ficant dins el seu llenguatge qualque forasterada i que alguns “caps-verjos li diguessin: ¡Quina llàstima que no ho poguéssiu compondre en castellà! Devers 1880 el vàrem començar a tractar, tot just que feyem les primeres armes a favor de la nostra llengo estimadíssima. Li donarem a entendre que tals foresterades eren altres tants atentats contra’l bon sentit y el bon gust, que havia de fer creu per a sempre. L’home s’ho va eficar bé dins el cap tot axó” (Mn. Alcover)

Des que vaig llegir les primeres gloses de Son Negre i la del cementeri de Son Carrió, vaig trobar que aquest home, per força, havia

de tenir relació amb qualque persona il·lustrada. Tots els qui hem llegit un poc les rondalles sabem que l’amo Antoni Vicenç i l’amo Antoni Garrit de Sant Llorenç foren dels qui més n’hi contaren a Mn. Alcover.

Es demostra més clarament el mencionat contacte amb aquesta estrofa dedicada a Mn Alcover quan el feren Vicari General:

Es veu que li va fer llegir bocins de Mn. Cinto Verdaguer, Costa i Llobera i alguns altres poetes mallorquins.

Mn. Antoni Mª cita, entre altres, aquestes obres del nostre glosador carrioner:

1884.- “Corona poética a la Mare de Déu de Lluc”
1885.- “Glossada a l’Immaculada Concepció” i “Les quexes de Maria” amb motiu dels terratrèmols d’Andalusia i de la pesta de dit any.
1889.- “Patrocini de Sant Josep”
1890.- “Goigs a S. Antoni Abat” “Pare nostre, Avé Maria”
1891.- “La bendició de l’Església de Fertàritx de Manacor”
1897.- “El mes de matx” (Accèssit a la Viola d’or i argent dels Jocs Florals de Barcelona 1897)

També son seves aquelles glosades inèdites fetes amb motiu de la visita pastoral del Sr. Bisbe a Son Negre i en la benedicció del cementiri de Son Carrió.

A BARCELONA AMB MN. ALCOVER

El Cèrcol Artístic de Sant Lluc el convidà el novembre de 1903 per dir-li les seves glossades.

Dia 18 de gener de 1904: Mos embarquem cap a Barcelona.
Dia 20: En el Circol.
Dia 21: A l’Acadèmia Catalanista.
Dia 22: Centre excursionista de Catalunya.
Dia 23: Orfeó Català.
Dia 24: La Joventut catòlica el convida a prendre cafè.
Dia 25: L’Ateneu Barcelonès.

Diu Mn. Antoni Mª que les glosades de l’amo Antoni-Vicenç tenien molt d’èxit i per això “s’en treyen còpies a betzef y eren molts qui les lletgien o les feyen lletgir. Axò’l fer conegut, estimat y admirat de molta gent”

El canonge manacorí publicà els versos de l’amo Antoni al setmanari “La Aurora” i també les copià el setmanari “Sóller”

El Sr. Alcover acaba la presentació afirmant: “Encara n’hi ha a Mallorca que es reneguen a regonèxer: 1.- La identitat de la llengo que hi ha entre Mallorca y Catalunya. Ho digué tot (l’amo Antoni) amb l’accent manacorí. 2.- L’egoisme tradicional dels catalans, que’l-se du a fer més cas de les coses de Mallorca qu’els mallorquins mateys”

L’amo Antoni Vicenç Santandreu i Font de Son Garbeta morí a Can Cuixa d’una angina de pit el dia nou d’agost de 1907, mentre jugava amb el seu nét Antoni. Se n’havien anat a fer l’acostumada sesta i el nin que només tenia cinc o sis anys, veient que el padrí s’havia aturat de jugar amb ell va anar a dir-ho a la família.

Vull acabar amb les mateixes paraules amb que ho va fer el Sr. G. Barceló en el “Manacor” nº 2.187 del 31-05-1980″

“L’endemà dematí a la rodalia de Son Berga, passant per Can Cuixa, una llarga acompanyada de carros, xarrets i carretons amb gent pensatívola, plorinyosa i endolada cap el cementeri de Sant Llorenç per retre el darrer homenatge al seu poeta i cantor” “El sotrac de les rodes dels carros, acompanyades de la monotonia de les oracions, semblaven dur el compàs, ben mesurat, dels versos que ell dedicaria a la Santíssima Trinitat”
Els manacorins li tenen un carrer dedicat ben al costat del quarter la policia local, allà on era el cementeri anterior.