Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

088858
Usuaris Avui = 4
Usuaris Ahir = 33
Paginas Vistas Avui = 18
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.234.8
Data Servidor : 2018-04-24

Per poc estudiós que un hagi estat, a tots ens sona a cosa ben antiga i enigmàtica la paraula “Talaiot”. Per això, i perquè tampoc no és el motiu primari de la historia del nostre poble, no cal fer un estudi profund dels talaiots. Em dedicaré a reproduir un petit resum basat principalment en el testimoni i estudis que té fets el Sr. Mascaró Pasarius en el tom V del “Corpus de toponímia de Mallorca”. És ver que no són pocs el talaiots de la nostra barriada, però també és ver que n’hi ha per totes les illes i no solament a les Balears.

No deixà de cridar-me molt l’atenció aquest escrit que té el P. Gabriel Llompart a la “Historia de Mallorca, coordinada por J. Mascaró Pasarius” fent referència als Talaiots: “La arquelogía cuanto más antigua más muda, porque si bien en los monumentos se advierten indicios claros de orden religioso o mágico, sin embargo la interpretación de los mismos tropieza de ordinario con dificultades extraordinarias. Así es que Andre Leroi Gourham dice muy bien: La prehistoria es un coloso con la cabeza de arcilla, tanto más frágil cuanto más se eleva de la tierra hacia el cerebro. Sus pies hechos testimonios geológicos, botánicos o zoológicos son bastante firmes; sus manos son más delicadas porque el estudio de las técnicas prehistóricas está marcado por una aureola de conjeturas. La cabeza, por desgracia, se rompe al menor golpe y a menudo se han contentado muchos con substituir al pensamiento del coloso decapitado, el pensamiento del sabio prehistoriador” (Historia de Mallorca, t..I, p.232)

Diuen que la civilització de les illes mediterrànies occidentals es deu a la gran part de la ruta comercial que, des del mar Egeu, hi arriba passant per Malta i Sicília fins arribar al sud d’Espanya i als països atlàntics.

A Tunis, hi ha quelcom semblant a les construccions de Malta i, al Sudan, hi ha semblants als nuraghes i talaiots, curioses fortificacions de diferents pobles.

Altres diuen que la nostra població pertany al mateix cercle de la població mediterrània central, començant pel nord d’Àfrica i seguint per Malta, Sicília, Sardenya i Balears.

Les semblances es troben, no a les terres de la banda continental, sinó en altres illes mediterrànies, que pareix que tenien entre elles certa unitat. És ben segur que hi havia com una mena de cercle entre les illes de Malta, Sardenya, Mallorca, Menorca i Còrsega.

Els tres grups: Constructors de torres, de nuraghi i de talaiots indiquen una certa comparació amb els pobles de mar que amenaçaren Egipte en el segles XIV, XIII i XII a. de C.

També són distintes les teories del per què es construïen: enterrament, defensa o vivenda. Si cal tenir amb compte que una cosa no nega l’altra perquè les formes i maneres de fer-les són distintes: circular (com és el de ca n’Amer, molt ben conservat per cert) forma rectangular, obsidional, oval, etc.

El temps de construcció pareix que seria entre 1.200 i 2.000 anys a. d. C.

Alguns classifiquen així la cultura talaiòtica:

1.- Talaiòtic I o antic: XIII – VIII a. de C.
2.- Talaiòtic II d’apogeu: VIII – V a. de C.
3.- Talaiòtic III de decadència: V – I a. de C.

Pareix que aquesta darrera coincideix amb l’anomenada Edat de Ferro de Mallorca.

SÓN DECLARATS MONUMENTS ARTÍSTICS

El dia 8 de febrer de 1962, l’Ajuntament de Sant Llorenç rep un comunicat del “Sr. Apoderado del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional de Baleares, en que se le comunica que por virtud de acuerdo del Consejo de Ministros de 12 de enero último, se ha declarado Monumento Histórico-Artístico el conjunto de ruinas prehistóricas de s’Illot – Can Amer” (Arxiu Municipal)

El dia 6 de maig de 1964.-
L’acta municipal diu: “Atendido el escrito del Apoderado en Baleares del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, se acuerda colaborar económicamente con dicho Organisnmo en el proyecto de colocación de una lápida de piedra arenisca alusiva al poblado prehistórico. Se acuerda hacer una aportación, para cuya fijación queda autorizado el Sr. Alcalde” (Arxiu Municipal)

Una Missió Arqueològica Alemanya dirigida per el Dr. Otto Herman l’any 1966, va fer molta feina en el poblat prehistòric de s’Illot. No seria gens d’estranyar que el Decret 2563/1966, de dia 10 de setembre, sortís a rel d’aquesta feina.

El mencionat Decret diu així: “Entre los restos de la prehistoria y de la protohistoria española tienen una importancia singular, no tan solo en relación con nuestro país, sino también con toda el área mediterránea, los de las primitivas culturas insulares de Mallorca y Menorca, y dada la situación cultural de estos monumentos se hace necesaria su conservación y defensa.

En razón a lo dispuesto, a propuesta del Ministro de Educación y Ciencia y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día nueve de septiembre de mil novecientos sesenta y seis,

D I S P O N G O

Artículo primero.- Todos los monumentos megalíticos, cuevas prehistóricas y otros restos prehistóricos y protohistóricos de las islas de Mallorca y Menorca, cualesquiera que sea su estado y situación, se declaran Monumento Histórico Artístico y quedan bajo la protección del Estado, que impedirá su destrucción y alteración de su carácter.

Artículo segundo.- Los propietarios poseedores o usuarios de los terrenos en los cuales se hallan emplazados dichos monumentos no podrán realizar obras sobre los mismos o en los alrededores que constituyen su marco ambiental sin autorización previa del Ministerio de Educación y Ciencia.

Artículo tercero.- El cuidado de estos monumentos y del marco urbano o rural que los rodea queda encomendado a los Ayuntamientos respectivos, los cuales serán directamente responsables de su vigilancia y conservación.

Artículo cuarto.- Se autoriza al Ministerio de Educación y Ciencia para que forme y apruebe el correspondiente inventario detallado de estos monumentos y restos, y dicte las disposiciones que estime convenientes para el mejor cumplimiento del presente Decreto.

Así lo dispongo por el presente Decreto, dado en San Sebastián a diez de septiembre de mil novecientos sesenta y seis”

El Ministro de Educación y Ciencia, MANUEL LORA TAMYO

FRANCISCO FRANCO

L’Ajuntament de Sant Llorenç destinà en el pressupost de 1990 la quantitat de 2.500.000 pessetes per la consevació i manteniment del talaiot de S’Illot. Així i tot el regidor Sr. Sansó demanà en la sessió de 19 de juliol de 1990, “per què són”

A l’estiu de 1997, concretament part de juliol i d’agost amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Llorenç i l’Associació Hotelera de sa Coma, feren una feina de recerca en el talaiot de na Pol de sa Coma.

Foren uns 20 joves d’ambdós sexes, entre 20 i 24 anys que, dirigits per un monitor, un director i un tècnic arqueològic dugueren a terme dit treball. Això ha fet que quedi molt més digne i crec que no faria gens mal que ho fessin amb els altres. A sa Gruta no saben si n’hi ha i el de ca n’Amer no el trobarà aquell que no hi ha estat mai per molt bones entresenyes que li donin. Crec que és un deure, per part de la institució a qui pertany, mantenir més dignament dits monuments.

A la pàgina 22 del “Diario de Mallorca” del dia 14 de juny de 1998, la cronista Bel Llodrà escriu que l’Ajuntament de Sant Llorenç, “cuyo presupuesto para el 98 es de 2.200 millones de pesetas, ha aumentado partidas ya existentes y ha creado otras nuevas por valor de 79 millones de pesetas. Las de nueva creación destinan tres millones de pesetas al vallado del poblado talayótico de s’Illot y otra partida para el acondicionamiento del centro cultural de Ca n’Apol.lònia de Son Carrió”