Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

090803
Usuaris Avui = 12
Usuaris Ahir = 43
Paginas Vistas Avui = 45
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.235.183
Data Servidor : 2018-06-18

Quan una persona ocupa un càrrec públic molt fàcilment troba que el seu parer no sempre coincideix amb el dels altres, sinó que sempre té els seus contestataris i que, per desgràcia, no sempre provenen de les persones més intel·ligents.

També això li passà a Mn. Jordi Pascual quan li presentaren aquest homenet de bronze, trobat a Can Amer a la finca de l’amo Jeroni Sureda. Mn. Jordi ja se n’adonà bé que es tractava d’alguna cosa molt important i que era mereixedora de formar part del patrimoni nacional. Per això, quasi segur que, amb el consentiment dels qui el trobaren i del propietari de la finca, en el mes de setembre de 1944 decideixen dipositar aquesta estatueta en el Museu Municipal d’Artà i, més tard, traslladat a Palma.

En aquests anys tothom procurava cultivar bé la terra perquè fos realment productiva (la fam no té amics!) i tots els propietaris, grans i petits, treien tot el suc a cada bocí de terra. No és gens d’estranyar, doncs, que aquelles pedres mig acaramullades i brutes fessin bastant de nosa al propietari. Això va donar per resultat el descobriment d’aquest homenet.

Es tracta, segons opinió del Sr. Lluís R. Amorós d’un bronze massís, amb pàtina verda molt obscura, mate tirant a negra, amb algunes taques d’òxid corrosiu, principalment al costat dret, part anterior de la cama esquerra, part esquerra del nas cap a l’ull que es troba desfigurat, i a la llança. (Boletín Arqueológica Luliana, pàgs. 178-81)

Fa 0’230 m. d’estatura i representa un jove guerrer completament despullat amb un casc cònic al cap i una llança en el braç dret alçat. El cos descansa damunt el peu dret al qual falten uns mil·límetres en el taló per estar pla. La cama esquerra està tirada cap endavant. El braç esquerre va doblegat cap al davant del pit, com si el volgués cobrir amb un escut que pareix que es va perdre. El braç dret doblegat a nivell de cintura agafa una llança que fa 0’226 m. de llarg; l’asta té una gruixa de 0’003 m. en el començament i que es va reduint fins a mil·límetre i mig. Del casc surt un cabell curt per damunt les orelles informes i està molt poc detallada la fesomia.

El Sr. Amorós pareix que està ben convençut que té una relació íntima de l’altre guerrer descobert l’any 1941 a Son Favar, de Capdepera, si bé fa notar que en alguns aspectes el de Can Amer està més perfeccionat.

A l’hora de situar el temps en què es va fer, el Sr. Amorós es recolza damunt l’opinió del Dr. Martín Almagro, que creu és de 500 anys abans de J.C. i opina que es tracta d’un bronze grec importat de centres dòrics de la Magna Grècia. No obstant, el professor de la Universitat Central, Dr. García Bellido, opina que “es obra poco afurtunada del siglo IV o III a.d.J.C. considerándole virtualmente coetàneo con alguno de los vasos cerámicos” (L.R.Amorós, en B.S.A. Luliana, t.29,pàg.364)

El Sr. Almagro diu:”También queremos hacer notar el origen europeo de los objetos de bronce que hallamos en las Baleares. Se ve que el metal y su comercio procedían de España, siendo poco lo que venía del Mediterráneo oriental, aunque está comprobado, por los textos sobre todo, que los comerciantes griegos y fenícios llegaron pronto a las islas baleáricas en la época de los Talaiots, nuestros isleños vivían y dependían de los centros culturales de origen europeo, y sus formas propias no son sino tardías degeneraciones de las culturas que se fundían en Huelva y otros centros metalúrgicos peninsulares, y ni un solo paralelo podemos hallar para ellas por el Mediterráneo.”

“Por otra parte, la llegada hasta Baleares y Cerdeña de las armas de Huelva, nos induce a creer en una prolongación hasta aquellas islas, e incluso Sicilia, del comercio español del bronce en época anterior a la llegada de los fenícios y griegos, aunque si admitimos las tradiciones de los textos, ya desde esta época llegarían hasta nuestras costas comerciantes del Mediterráneo oriental, principalmente en busca de metales” (J. Mascaró Pasarius, Corpus de Toponimia de Mallorca, tomo V, págs. 2877-78)

ALTRES TROBALLES.

En el temps en què encara s’estava retirant la terra i preparant-la de bell nou, després de la troballa de l’homenet de bronze, el Sr. Amorós i el Sr. Balberti, conservador del Museu Municipal de Bellver de Palma, acudiren de nou al mateix lloc per veure si serien capaços de reconstruir uns plans d’aquell jaciment arqueològic. En el Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, pàg.360 i sgs.t.29, el Sr. Amorós conta i descriu com era i els objectes trobats.

L’habitació tenia una forma trapezoïdal d’uns 10 m. de llarg i el màxim de set d’ample amb una orientació de N-S. En el centre hi havia dues bases de pedra repartides i d’uns 40 cms. d’alçària i que, quasi segur, damunt unes bigues o troncs gruixats de fusta que aguantarien el sostre. La part millor conservada era la de l‘Oest que era la menys moguda per ser encara sotabosc. No saben dir aquests senyors on es trobaria la porta d’entrada, però es senten més inclinats a creure que seria a la part SO on es trobava una pedra més grossa.

Cavant uns 40 cms. de fondària trobaren una lluerna romana i una àmfora rompuda que es va poder reconstruir. La lluerna duu la marca de MPOSTEI que són de les que pertanyen als segles II-III d. de J.C. Cavant uns cinc i deu cms. més endins, es trobà un trespol més fort i aparegueren bocins de ceràmica púnica, ceràmica grisa feta a ma i ben cuita; tot això mesclat amb ossos d’animals i també es trobà una banya de bronze que pesa 1.200 grs. i una gruixa de 0’005 m. amb una llargària de 0’25 m.

De la ceràmica púnica es trobaren unes 14 gerretes amb ansa i de mides distintes. De la ceràmica d’importació n’hi va haver quatre amb fractures antigues i algunes d’elles que es conservaven soldades amb gafes de plom.