Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

089990
Usuaris Avui = 2
Usuaris Ahir = 29
Paginas Vistas Avui = 57
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.159.85.193
Data Servidor : 2018-05-28

El dia del seminari, després d’haver comunicat les meves idees referents al sacerdoci al públic que tenia present, vaig pensar que no hauria entusiasmat a quasi ningú perquè hi havia absència de gent jove.
Això em féu pensar que tenia una altra gent que seguia les meves petjades, distinta de l’anterior i que a lo millor també podria arribar la crida del Senyor. No me negareu que no sigui tot un “rècord” el promig de mil encontres cada mes amb aquesta nova pàgina. Això m’ha fet pensar molt i també sé que no serà sempre així, però sent l’obligació d’aprofitar-ho tot.

Bé… Si qualcú sent una veu interior, encara que no pugui aclarir certament de per on surt, que no augmenti el volum de la música… sinó que el baixi un poquet per poder escoltar i entendre millor aquesta veu estranya que no li prometrà doblers, benestar material, ni plaers… però sí unes ganes de no ser tan conformista perquè encara es pot treure més suc a sa llimona… Si te diu que té molt de sentit entregar-se, ajudar, estimar més a fons i que te necesiten… penseu, que segur val la pena encara que és més còmode fer es sord i fora complicacions si bé continuaràs tenint-les perquè el camí fàcil no existeix.

No te demanaran res impossible ni que ho hagis de fer tot sol. Sempre tindràs l’ajuda del qui et crida i del amics que sempre són un gran tresor. Posa “el punt de mira” un poc més alt i descobriràs un altre món que té molta necessitat, que confia en tu, que ni ha molts i moltes que t’esperem i saben que pots ajudar-los. “De consells no en vagis fart i pren la millor part” Qui més hi guanya és aquell que millor ha sabut escollir, segons les seves aspiracions i les ganes de fer feliços als altres perquè “val més donar que rebre” i la generositat no té preu ni límits.

Com hauràs vist, l’encapçalament no correspon del tot al contingut de l’escrit. Ho he fet amb tota intenció, perquè servís per tota persona que té ganes de més, que vol viure més intensament, que vol estimar més i sentir-se més estimada. Això és el teu sacerdoci en el cas de que no puguis arribar a la consagració. Anime’t.
Després d’haver publicat aquest escrit del dia del seminari, va caure en les meves mans aquest altre article que no deixa de tenir el seu interès i, per això mateix, l’he adjuntat aquí.

I… ES TOPÀ AMB DÉU

Intentaré reproduir parcialment el fet d’aquest sacerdot que, després de moltes experiències, sabé rompre els no pocs lligams que ell mateix s’havia proporcionat cercant aquella felicitat enganyosa en la que molts creuen encara. Ara és l’encarregat de tres parròquies a Castropol (Astúries) Publicat a La Razón el 14-04-09. El motiu de fer-ho en castellà és perquè sé que les traduccions han d’estar molt ben fetes per no quedar bastant mal parades.

“A los 16 años yo ya trabajaba y tenía dinero. De dieron a probar porros, me hacía sentirme bien, me evadía. Fuí comercial, trabajé en la construcción, ponía música y copas en discotecas. Ganaba mucho dinero y durante años lo gasté en fiestas… Estuve con una chica y luego con otra… Al cabo de unos años, fuí a Tenerife en la Semana Santa de 1992. La noche del Viernes Santo nos pusimos hasta arriba, sobre todo de ácidos. Me sentí muy mal. Me dí cuenta que nada de aquello me hacía feliz. Entonces vi una iglesia cerrada y pensé que a lo mejor mi madre tenía razón y Dios existía. Me dió por hablar con Dios… Si existes èste es tu momento… he hecho de todo y no consigo ser feliz. Pensé rezar, pero no me sabía el Padre nuestro porque lo habían cambiado… pero sí recordaba el Ave María, así que recé a la Virgen. Y resultó que Dios existía y sentía que estaba a mi lado. El Sábado Santo, fuí a una iglesia, consulte los horarios de misa, hablé con un sacerdote y me pareció que todo eran mensajes de Dios para mi.

Poco después tuve otra experiencia fuerte de cercanía de Dios haciendo un cursillo de Cristindad en Cavadonga. Allí descubrí a la Iglesia, y que Dios no juega con las personas, que nunca me dejó… Intenté vivir en cristiano, desde la fe, la relsción con mi pareja… Hubo ruptura…Más adelante fuí a pasar una semana en un retiro de la Comunidad de las Bienaventuranzas en Toledo… y me quedé tres años.

Allí entendí que quiero transmitir lo que he vivido y evitar que otros sufran lo que yo he sufrido. Empecé a estudiar en el seminario de Sigüenza, luego en el de Oviedo. Ahora tengo a mi cargo tres parroquias de Castropol, en Asturias”.