Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093351
Usuaris Avui = 46
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 195
Usuaris en Linea = 2
Direccio IP : 54.81.196.35
Data Servidor : 2018-08-21

Els fets històrics ens ensenyen que la fe i la religiositat ressorgeixen dins les persecucions. En aquells moments tots els cristians del meu poble i entorns ens sentíem perseguits i amenaçats de mort.

Per això no s’ha d’estranyar ningú que el rector de Manacor, Sr. Truyols, enviàs el dia 8 de setembre de 1936, una carta a l’Arquebisbe Miralles en que li deia: “El público desea que se celebre una gran fiesta y solemne procesión al St. Cristo. Quizás el tiempo oportuno sea cuando la guerra en la Península. Daré cuenta oportunamente a V. E. y le pediré autorización en su día”

Si el poble ja ho desitjava tot d’una, és ben normal que, un dia o l’altre es dugués a terme tal voluntat. El dia escollit fou el dimecres 27 d’abril de 1939, per a fer una magna peregrinació del San Crist de Manacor al Port per donar-li gràcies d’haver salvat les nostres vides, si bé, com veurem, també es feren oracions pels caiguts per la pàtria i que, en aquells dies no hi havia encara la suficients serenitat perquè fos pels dos bàndols.

Tot estava preparat amb un tridu en honor al Sant Crist, predicat pels preveres manacorins: Mn. Antoni Ferrari, Ecònom del S. Cor de Palma, Mn. Antoni Morey, Ecònom de Capdepera i Mn. Guillem Nadal, Vice-Consiliari de A. C. L’assistència fou multitudinària a tot els actes.

A les dues del capvespre del dia 26, hi hagué una gran repicada de campanes mentre arribava l’Arquebisbe acompanyat del seu capellà d’honor Mn. Josep Payraló. El balcons de tot Manacor tenien domassos posats. A la rectoria fou rebut per l’ecònom Mn. Montserrat Binimelis, el Proto Notari apostòlic Antoni Rosselló Alemany i demés sacerdots. A les quatre i mitja s’administrà la Confirmació.

A les set i mitja repicaren altra vegada les campanes i la gent comparegué per fer el trasllat del Crist a l’altar major on quedà exposat duent la túnica mateixa que, segons la tradició portava a l’arribada a Porto-Cristo uns 700 anys enrera i també quedaren exposades les relíquies regalades. Es cantaren completes solmnes presidides per l’ecònom de Sóller, Sr Sitjar i Mn. Montserrat Binimelis anuncià després que l’Arquebisbe concedia cent dia d’indulgència a tothom qui assistís a la peregrinació cap al Port, resant tres Pare Nostre al Sant Crist i lo mateix pel malalts que també espiritualment s’unissin a dit acte.

Les cròniques conten que durant la nit del 26 i la matinada (sis i mitja) del 27, hi hagué una arribada molt grossa de peregrins venguts Sant Llorenç, Muro, Sóller i Fornalutx. No hi faltaren els religiosos, monges, ermitans i sacerdots. Les fàbriques, comerços i tallers romangueren tancats.

A les sis del matí del dia 27 d’abril, una gran repicada de campanes féu que tothom es concentràs a l’església i carrers del voltant perquè no cabien en el temple. L’Arquebisbe celebrà una missa i a les set en punt es començà el ben preparat i organitzat pelegrinatge.

Obrí camí la bandera de la “Mare de Déu dels Dolors” seguint cadets, falange, oficials (també el cap Provincial S. Boloqui), nins, persones de 80 anys, gent descalça, banderes de totes les Associacions de Manacor i altres pobles. A la sortida del Sant Crist es tocà l’himne nacional i la presidència estava constituïda pel Sr. Arquebisbe, Protonotari Apostòlic, Tinent Coronel Sr. Esquívies, Comandant militar Sr. Rodríguez, l’Ajuntament en ple i les dones a darrera. Es cantaren himnes a Crist Rei, goigs del Sant Crist i el “Credo” d’en Romeu. Tancava la processó una ambulància sanitària de la defensa de Manacor.

Tots els peregrins duien al pit una imatge del Sant Crist i al darrera hi havia esrit: “16 de agosto 1936 ¡Protección! – 4 septiembre 1936 ¡Victoria! – Te Deum laudamus, 27 abril 1939. Año de la Victoria” A tots els camins de Molí d’en Sopa, Santa Sirga, Son Suau, Son Negre, Son Crespí, Es Coll, Can Barraques, sa Marineta, els Hams i altres, hi havia els seus corresponents arcs i molta gent de Son Negre, Son Carrió i altres entorns que ens unírem a tota la gentada que venia de Manacor perquè molt teníem que agrair-li a Déu per tot aquell entrunyellat de coses que havien passat en tan pocs dies.

La gent del Port, el clergat parroquial i altres sacerdots estaven esperant a l’entrada del poble i, com que plovia molt, la comitiva anà directament cap l’església. Es posà el Sant Crist al lloc de preferència i el Sr. Protonotari celebrà un missa i la gent aprofità per venerar la imatge sagrada tot el temps que fou aquí, donat que a les tres s’havia d’emprendre la tornada cap a Manacor.

Les autoritats foren convidades per l’Ajuntament a dinar a l’hotel Felip. Tot el Port estava ple de gent que aprofitava també per menjar qualque cosa. La crònica diu si serien unes 25.000 persones que aquest dia es reuniren per celebrar un fet tan extraordinari.

A les tres es féu una gran repicada per cridar la gent i cantar un “Te Deum” a l’església i s’organitzà el retorn de la mateixa manera que a l vinguda. Les dues vegades que passaren pel cementeri es cantaren unes absoltes per a tots els difunts.

Repicaren novament les campanes de Manacor i es féu l’entrada a les set. Ja dins el temple, el Sr. Binimelis agraí a les autoritats i poble en general que passà altra vegada a venerar la imatge del Sant Crist abans de ser col.locat al lloc acostumat.