Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093346
Usuaris Avui = 41
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 86
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.220.72
Data Servidor : 2018-08-21

INFORMACIONS

El dia 17/06/18, el diari ARA (Ed. Baleares) va publicar un interessant article referent a aquest tema i del qual he volgut reproduir el que m’ha paregut més important pels lectors.

“L’any 383, una viatgera i escriptora anomenada Egeria va viatjar des d’Espanya fins a Jerusalem, i en els seus relats de pelegrinatge – un del antics que sobreviuen –narra com va continuar cap al Sinaí, exactament fins on ens trobam ara. Hi cita aquesta va, i fa al·lusió a un jardí al costat del qual hi ha una església. Per això sabem que on tenim esglésies avui ja n’hi havia en el segle IV, explica el monjo orgullós.

El pare Justin és un dels 25 monjos que actualment viuen al monestir de Santa Caterina, un del convents cristians en actiu més antic del món. Situat a la península de Sinaí, a uns 1.500 metres sobre el nivell del mar, aquesta llar religiosa va ésser aixecada per l’emperador Justinià l’any 565 per protegir una capella construïda dos segles abans als peus de la muntanya on Moisès hauria rebut el deu manaments de Déu..

Entre els seus passadissos i sales mil·lenàries carregades d’història, el monestir compta amb una sala pràcticament impenetrable que amb el pas del temps s’ha convertit en un destí de pelegrinatge acadèmic no menys important que el venerat entorn. Es tracta de la biblioteca més antiga del món operada sense descans i la que compta amb la segona col·lecció de manuscrits i còdexs més copiosa del planeta, només superada pels arxius del Vaticà. En total hi ha 3.300 manuscrits en onze idiomes: 12.000 llibres antics, dels quals 8.000 són en grec i 1.000 en llatí, i 10.000volums més recents.

La biblioteca del Sinaí és l’acumulació natural dels manuscrits de la comunitat del monestir que s’ha forjat al llarg de molts de segles, assenyala el Justin, que va ser escollit per la resta del correligionaris com l’únic monjo responsable de mantenir aquestes relíquies.

Quan el monjos varen venir a viure aquí al segle IV, es trobaven dins l’òrbita de Jerusalem i donat que això era Terra Santa, algunes de les persones que anaven a Jerusalem, després venien aquí, ressegueix amb la memòria el Justi, que : !’els primers textos estan escrits en grec, però aquest era un lloc o arribaven persones que parlaven moltes altres llengües” Tot això es veu reflectit en la nostra biblioteca.

De entre els manuscrits més antics i bonics que tenim hi ha el Codex Sinaiticus, la Bíblia sencera escrit en grec cap a l’any 325, durant l’època de l’emperador Constantí, continua el religiós, mentre busca àgilment els llibres que li han demanat un grup d’acadèmics i religiosos britànics que són al monestir. Després també hi ha escriptures, serveis, homilies, textos grecs clàssics i fins i tot documents de medicina, ja que si algun dels monjos queia malalt, la resta necessitaven alguna guia per produir el millors remeis, atès que no podien anar a cap altre lloc.

Per el Justin, el miracle que tots aquests manuscrits no hagin desaparegut té una explicació senzilla: El clima és molt sec i molt estable, i la humitat é més importat que la temperatura, un fet que juga most a favor de la preservació dels textos. Tanmateix, també s’ha de tenir en compte la cura dels monjos durant tots aquests anys , i és commovedor veure aquestes brillants obres d’art amb lletres daurades que potser varen ser fetes a Constantinopble, però per mi é igual commovedor observar manuscrits humils malmesos pels pas de moltes generacions i veure les teques dels dits a les puntes de les pàgines o les parts on hi veren caure cera de les espelmes en que llegien.

Palimpsests.- Després també tenim el que s’anomena palimpsests, fruit de que quan algú havia d’escriure un manuscrit i no disposava de paper per fer-ho, la qual cosa obligava a utilitzar un altre manuscrit, potser antic, potser en mal estat, potser en parts que ja estaven esborrades, per acabar-lo de raspar i poder-hi escriure a sobre.Amb l’objectiu de recuperar aquests textos en les profunditats de paper, el Justi va decidir impulsar l’any 2011, el projecte palimpsests del Sinaí amb col·laboració de la Llibreria Electrònica de Manuscrits Antics, i així poder a tornar donar llum, gràcies a modernes tècniques de fotografia digital, al que s’havia esvaït rera rea el textos.

Tot i que encara estima que tardaran tres anys més a finalitzar la missió; els resultats que s’han aconseguits de sorprendre’l. Hem sigut capaços de recuperar gairebé 300 textos en deu idiomes diferents que havien sigut esborrats”.

Des d’avui podem dir que la página web ja està acabada, Gràcies a tots per les vostres visites !

SANT PERE I SANT BERNAT.

EL SECRETARI DEL CAPÍTOL CATEDRAL DE MALLORCA CERTIFICA: Que el M.I. Mn. Sebastià Arrom Coll, va ser elegit pel Capítol catedral procurador major de la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat per un trienni, el 9 d’octubre de 1999, i conseqüentment, manté aquest càrrec en l’actualitat.

I perquè consti on calgui, faig aquest certificat signat amb el segell del Capítol de la Seu de Mallorca, a 21 de juliol de 2001.

Signat: Pere-Joan Llabrés Martorell / Segells del Capítol i del Bisbat.

Don Lorenzo Alcina Rosselló, canónigo secretario del Consejo de Gobierno de la Cofradía de San Pedro y San Bernardo, con sede social en la calle San Bernardo nº 1 de esta ciudad de Palma de Mallorca.

CERTIFICO: Que en el libro de Actas de esta Cofradía, en la reunión celebrada el 6 de mayo de 1966, figura, entre otros, el siguiente acuerdo: “El Consejo de Gobierno acuerda por unanimidad que los edificios propiedad de esta Cofradía sitos en los número 1 y 3 de la calle de San Bernardo de esta ciudad de Palma, sean remodelados y agrupados para que se destinen a viviendas unipersonales de canónigos de la Catedral de Mallorca y a los fines propios de esta Cofradía”; Y para que conste donde convenga espido el presente que firmo y sello con el de esta Cofradía en Palma de Mallorca a veinticinco de julio del año 2001.

Signat: Don Sebastián Arrom Coll /// (Segell de la Confraria) /// Lorenzo Alcina Rosselló Canónigo-Procurador Mayor Canónigo-Secretario.

L’ESCRIPTURA DE COMPRA-VENTA OTORGADA POR GUILERMO MASSOT, MARGARITA MUNTANER MASSANET, Gabriel, Guillermo y Juan Massot Muntaner a favor del CAPÍTULO CATEDRAL DE MALLORCA.

INSCRIPCIÓ.- Tom 5378, Llibre 432 de Palma I, foli 161, finca Nº 9327-N, inscripció 5ª.

I 2.- URBANA.- Part determinada que consisteix en l’entresol de la casa senyalada amb el número 8 del carrer del Palau, illet cinc, de Palma, amb algunes dependències situades a la seva part inferior.

TITOL: Els pertany per terceres parts indivises (quadre dotzenes parts invidises a cadascun.

INSCRIPCIÓ. Tom 5372, llibre 431 de Palma I, foli 139, finca número 16.945, inscripció 2ª.

LLEGEIX MÉS ...

SAN PERE I SANT BERNAT.

EL SECRETARI DEL CAPÍTOL DE LA CATEDRAL DE MALLORCA,CERTIFICA: Que el Capítol de la Seu de Mallorca, en sessió ordinària de dia 6 de juny de 1987 acordà l’obra i remodelació de les dues finques de que Confraria de Sant Per i Sant Bernat posseïa en el carrer de Sant Bernat per fer-hi una residència sacerdotal. Aquestes dues finques, més envant per acords capitulars de 3 de desembre de 1994 y del 16 de setembre de 1995 serien anexionades a les des finques esmentades del carrer de Sant Bernat amb la mateixa finalitat de construir-hi la residència sacerdotal.

I perquè consti on calgui, faig aquest certificat signat amb el segell del Capítol del la Seu de Mallorca a 21 juliol de 2001. Signat: Pere Joan Llabrés Martorell. Segell del Capítol

———————————

ES PRIMERA COPIA INTEGRA, exacta de su original que con el número de orden al principio indicado, obra en mi protocolo, donde dejo anotada su expedición y para el “CABILDO CATEDRAL DE MALLORCA”; expido la presente copia íntegra que queda extendida en cinco folios de papel notarial, serie IN. Números 7680185, 7680176, 7680187, 7680178 y el presente. En Palma de Mallorca, al dia siguiente al otorgamiento.- DOY FE.

Fima ilegible i sello de NOTARIA DE D. PEDRO GARRIDO CHAMORRO. PALMA DE MALLORCA.

Segueix un cuadro: Aplicación Arancel, Disposición adicional Tercera, Ley de Tasas.

Bases de cálculos 11.000.000-

Arancel aplicable: Números 2, 4 y 7.

Derechos arancelarios: 46.750 + IVA.

———————————

TEODORO ÚBEDA GRAMAGE, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica, Obispo de Mallorca,

CERTIFICA: Que HE AUTORIZADO Y ALENTADO las obras de rehabilitación y adaptación que el Cabildo Catedral de Mallorca ha efectuado en las casas 1 y 3 de la calle de San Pedro y San Bernardo, propiedad de la Cofradía de San Pedro y San Bernardo del Cabildo Catedral y las casas números 8 y 10 de la calle Palau, propiedad de nuestro Cabildo Catedral, todas ellas ubicadas en esta Ciudad de Palma, para destinarlas a Residencia Sacerdotal de los miembros del antedicho Cabildo Catedral y de otros sacerdotes.

LLEGEIX MÉS ...

El 07/11/2017, el periòdic ABC publicà el present article que he reproduït en castellà per no fer una traducció que tal volta perjudicaria l’original i el consider important per ser cosa nostra.

La luz crea efectos tan espectaculares como fugaces. Por ejemplo, cuando los rayos de sol cruzan de punta a punta un túnel de 2,4 kilómetros en Valdealgorfa, Teruel. El fenómeno ocurre dos veces al año. Y dos veces sucede también este otro caso de belleza luminosa. El 2 de febrero -festividad de la Virgen de la Candelaria- y el 11 de noviembre, día de San Martín, a partir de las 8.20 de la mañana, la luz cruza la nave de la catedral de Palma de Mallorca para crear un ocho perfecto en la pared interior de la fachada principal, debajo del rosetón. En Mallorca lo llaman el «ocho de luz». Los rosetones mayor y menor del templo no fueron construidos de forma voluntaria para coincidir en una pared, uno auténtico, y el otro el reflejo del sol. Ambos se unen en el muro del vitral de Ponent. El espectáculo del 8, según los expertos, sería fruto del azar, como en el caso de Valdealgorfa. Decenas de personas suelen acudir cada año a ver este momento de perfección, que dura apenas unos minutos. Poco a poco, el rosetón inferior se desplaza como las agujas de un reloj, hasta desaparecer. Según han explicado matemáticos de la isla, el templo tiene una orientación especial, de 120 grados al sureste, hacia la salida del sol en el solsticio de invierno, lo que permite que los rayos atraviesen el rosetón mayor y coincidan exactamente con el rosetón menor. Principio del formulario.

El número ocho está cargado de simbolismo en la tradición cristiana. Los antiguos escritores cristianos, al añadir un día más a los siete días naturales de la semana, otorgaban al «octavo día» la categoría de un tiempo más allá de todo tiempo, el tiempo de la eternidad, el cielo. Hay que apuntar que casualidad o no, las 14 columnas que hay en el interior de la Catedral de Mallorca, son octogonales.

LLEGEIX MÉS ...

SANT PERE I SANT BERNAT 3.- El Casal conegut amb nom de Sagristanat o Sacristanat, també dit Can Muntanyans, es troba en el carrer de Sant Bernat, nº 3.

Al segle XV era de la família dels Muntanyans. Un dels escuts el, del pati és dels Muntanyans-Berard de finals dels segle XV, en ocasió del matrimoni entre Nicolau Muntanyans i Verí, doctor en dret, i Beatriu de Berart i Santjohan.

Fill d’aquest matrimoni fou el destacat Nicolau de Muntanyans i de Berard (1495-1565), canonge i sacristà de la Seu i que ocupà el càrrec d’inquisidor apostòlic de Mallorca (1541-1565) i destacà com a lulista i iniciador de les gestions per la fundació a Mallorca d’un col.legi de jesuïtes.

Al a seva mort, el seu nebot Humbert de Togores i de Montanyans fou l’hereu dels molts bens que tenia per haver heretat els del seu germà Jaume, fill de la seva germana Elisabet, mort l’any 1556, sense hereus. Era propietari d’aquesta casa i la de la plaça de Sant Francerc, que pasaria després als Moragues.

Després, Can Montanyans passà a ser propietat de l’Església destinant l’edifici a cristanat, on tradicionalment residien els canonges que ocupaven els càrrecs més importants.(Murray- Pascual, 1988, 92)

El 4 de desembre de 1658, arribaren a Mallorca les quatre monges fundadores del convent de Santa Catalina de Sena; romangueren a la casa del Sacristanat fins el 8 juny de 1659 “y este las deposà, y assanyalà Clausura en les cases del Sacristanat devant el Portalet patid de la Seu, y junt a la Ig.ia del Hospitalet de St Pere i St Bernat, servinse de dita Ig.ia fins que se transladasen en el nou Convent y Monestir, que se los disponia circa la Porta pintada en la parroquial de St.Miquel” BSAL, setembre de 1912, p.142).

Es documenta als Estims de 1685; aleshores la casa era estimada a la parròquia de l’Almudaina, a la illeta de la qual donava nom, denominada “Illa del Sacristanat”; era propietat del Capítol de la Seu, i es valorà en 1.000 lliures. Textualment, el document diu així: “cases i hort del Sacristanat, 1.000 ls.ARM, D 1253, F.4)”

“A partir de la segona meitat segle XV diversos membres de la família dels Muntanyans feren llargs viatges per estudiar la carrera de dret a la península italiana i mantingueren contacte amb Humanisme i el Classicisne, unes idees que després contribuïren a difondre en tornar a Mallorca.

Però els Muntanyans tenen uns orígens lligats a la pagesia. El primer membre documentat és en Guillem Muntanyans, un dels primers exploradors agraris de la nostra illa, ja que amb ell la nissaga consolidà diversos exploradors agraris com l’alqueria de Galdent (Llucmajor) i la veïna de Punxuat.

Tot aquest patrimoni agrícola va sanejar l’economia familiar que algunes dècades havia petit alguns alts i baixos arrendataris. Juntament amb aquesta puixança econòmica cal també ressenyar una política de matrimonis idònia que estabilitzar les rendes durant anys.

Jaume Muntanyans, uns dels membres més distingits de la família, arribà exercir l’advocació a la Universitat de Ciutat i del Capítol de la Catedral. No obstant i això, la seva posició ascendí quan participà com a ambaixador a les corts de Joan II i Ferran el Catòlic. Mallorca està impregnada d’aquesta rica història, amb les seves llums i les seves ombres, però amb el prestigi de noms i llinatges que tenen massa vegades el reconeixement a fora i no a la nostra terra.”(És còpia literal de l’article publicat pel Sr.Bartomeu Martínez en el diari El Mundo el 24/01/16)

Cap a l’any 1880 l’Arxiduc Lluís Salvador en diu: “Rere la seu, el carrer de Sant Bernat s’eixampla i en aquest punt es troba la casa número 5, a l’esquerra, amb un bell portal gòtic posterior. La casa és senzilla, però els arcs apuntats de l’entrada com l’escala ens recorden antigues maneres constructives”(Hbasburg-Lorena, VII,78-79)

Durant les tres primeres dècades del segle XX, hi visqué Mn. Antoni Alcover, com recorda una làpida a la dreta del portal. La casa ha estat reformada al llarg del anys 1990.

La façana té tres plantes d’alçat. Un portal rebaixat deixa pas a l’entrada o vestíbul, amb coberta de bigues renovades. A l’esquerra hi ha un portal d’estudi de talla gòtica amb les armes dels Muntanyans A la dreta s’hi obri un portalet de llinda. Un arc apuntat gòtic comunica amb el pati. Hi destaca un gran arc rebaixat a la dreta, amb l’escut dels Muntanyans-Berad. A l’esquerra, l’escala puja al primer pis. De l’interior destaca a l’esquerra una sala amb un arc diafragma i permòdols que aguanten l’embigat. (Absburg-Lorena: la ciudad de Palma, Murray-Pascual: La casa y el tiempo, Colom, Mateu:la Inquisició a Mallorca, Bonet) (Juan R. Parios de Palma)

MOLL-ALCOVER

“Aquell 2 de gener de 1921, és un dels dies més transcendentals de la meva vida. Acabava la meva etapa infantil i començava a sentir-me únic responsable dels meus actes. Sortia del niu i emprenia la primera volada.

Eren les 10 del matí quan, amb la meva modesta maleta, vaig pujar l’escala d’aquella casa canonical, i després de passar l’amplia maia del primer pis, vaig sonar la campaneta de la segona porta. Jo duia ben gravada en la memòria l’adreça de Mn. Alcover: Sant Bernat, 5 pral. Segona. L’havia llegida moltes vegades en el Bolletí i ja la mirava atribuint-li una mica de valor místic i una aureola de prestigi reverencial. Estava francament emocionat de pensar que entraria a habitar en aquella casa que era la d’un home lluitador, la gàbia d’un lleó temible que per mi era, en aquell moment, no sols inofensiu, sinó paternalment acollidor.(…)

La casa on vivia Mn. Alcover és propietat del Capítol de la Seu i és una d’aquestes cases on “s’hi plou”, o sia que tenen pati d’entrada descobert: una típica casa senyorial de la Ciutat de Mallorca. Està adossada a l’antic Hospital de Sant Pere i Sant Bernat per a capellans, edifici renaixentista, també de propietat catedralícia. En els baixos de la casa hi havia les habitacions dels vicaris de la Catedral (en aquell temps encara actuava com a parròquia). El primer i segon pis estaven dividits en dues meitats o vivendes; a la primera porta hi habitava el canonge liturgista Mn. Joan Quetgles; a la segona porta hi vivia Mn. Alcover” (Moll, F de B. Els meus primers trenta anys)

SANT PERE I SANT BERNAT -2. Aquestes dues cases: La del beneficiat fundador de Confraria de Sant Pere i Sant Bernat Antoni Lana i la del canonge Joan Borràs, membre de dita Confraria, es convertiren en una amb tres entrades: la principal de la primera casa, la de la Capella i una més de la segona casa. A totes tres s’hi entra pel carrer de Sant Bernat i cada una d’elles té un adorn arquitectònic distint i que es feren a l’any 1776, pel picapedrer Miquel Thomàs, el mateix que feu la portada de la parròquia de Sant Jaume, segons conta Antònia Maria Perelló Ferrer.
PORTADA PRINCIPAL: Dóna pas al pati de l’edifici. Damunt el basament llis, que ressegueix tota la part baixa de la façana, s’aixequen dos pilastres. Un a cada costat del buit de l’entrada, les pilastres estan decorades amb motllures en el seus dos terços inferiors i amb motius de rocalla en el terç restant.
En el cim de la portada, damunt una gornisa, està format per dos plints arrenglerats que són una continuació de les pilastres del cos inferior. Damunt els plints se situen uns elements decoratius de rocalla i hi tenen l’arrencada sengles volutes que aixecant-se, formen una fornícula coberta per una copinya. Dins el nínxol hi ha una representació de la Verge amb l’Infant i als seus peus, les figures de dos sacerdots agenollats: Sant Pere i Sant Bernat, realitzats a una escala sensiblement inferior a la Verge. Les tres figures estan col.locades damunt repeus o plints independents davall els quals hi ha una franja decorada amb motius de rocalla amb un medalló. El contingut d’aquest medalló quedà explicat en
RESIDÈNCIA 1.
PORTADES LATERALS: Estan situades una cada costat de la portada principal i empren bàsicament els mateixos elements i motius ornamentals que la principal.
Damunt el basament s’aixequen dues pilastres llises, decorades únicament amb un motiu vegetal en el seu terç superior. El buit del portal està forjat per una motllura molt senzilla, amb l’imatge de Sant Pere a un i Sant Bernat a l’altre

<<<<< >>>>> L’entrada al pati presenta arcs rebaixats sobre columnes amb capitells de tradició jònica. Els espais coberts es resolen amb coberta de cinc trams de volta d’aresta. L’escala del pati és de tres rams i condueix a una galeria en tres arcs de mig punt amb balustrada. Aquesta situació de l’escala té un tractament monofocal de l’espai. Als fons hi el jardí amb accés des de la clastra per una treballada de fusta calada.

 


Copiat del “Corpus de Toponimia de Mallorca” (Mascaró Pasarius)

 

Fotografia recent del pati i entrada principal de la Residència.