Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

090803
Usuaris Avui = 12
Usuaris Ahir = 43
Paginas Vistas Avui = 55
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.235.183
Data Servidor : 2018-06-18

EL 14 D’ABRIL DE 1907 ACABEN EL NOU TEMPLE I DIU EL SERMÓ Mn. MIQUEL COSTA I LLOBERA

Dia 13 d’abril de 1907.-
Surt el Sr. Bisbe cap a Manacor per el dia següent beneir la nova Església filial de Son Carrió. L’acompanyen els canonges M. I Srs. Bonaventura Barceló i Juan Ramón, el predicador de la festa Mn. Miquel Costa y Llobera Pvre. (encara no canonge), Mn. Francesc Fluxà, capellà d’honor del Sr. Bisbe i Mn. Lluís Palmer, mestre de Cerimònies. Aquest mateix dia, el Sr. Bisbe visita l’església de Son Servera i els fa un donatiu de 2.000 ptes. per a la continuació de les obres. Sembla que tornaren a dormir a Manacor.

Dia 14 d’abril de 1907.-
Data ben alegre, feliç i memorable per a Son Carrió. El Sr. Bisbe, acompanyat dels M. I. Srs. Bonaventura Barceló, dignitat d’Arxiprest, Joan Ramón, canonge i Antoni Mª Alcover, Magistral i Vicari General, juntament amb una extraordinària assistència de fidels, beneeix solemnement la nova església de Son Carrió, amb assistència de les autoritats locals Municipal i Judicial. Foren padrins els insignes benefactors de dita església el Sr. Antoni Rosselló i Nadal i la Sra. Antònia Villalonga i Descallazar d’Orlandis.

A continuació es celebrà l’ofici solemne, assistint el Sr. Bisbe de mig Pontifical, i diu la missa el Rvd. Rector Arxiprest de Manacor assistit pels Rds. Vicaris de Son Servera i Sant Llorenç des Cardassar. Es cantaren distintes peces del Mestre Perosi, essent director del cor el mestre de capella de la Seu, Rvd. Antoni J. Pont, i alternaren amb peces gregorianes. Es veu que cridà molt l’atenció la presència del famós baríton de Manacor Miquel Riera. El sermó va anar a càrrec del qui ja ho havia fet en la col·locació de la primera pedra i ja famós orador en tota Mallorca, Mn. Miquel Costa i Llobera. Això era uns quants dies abans de partir cap a Orient i Terra Santa.

SERMÓ DE MN. MIQUEL COSTA I LLOBERA

“Domum tuam decet sanctitudo, Domine, in longitudinem dierum (ps.92, v.)”

“Dia 22 de maig (1899), aquí mateix, però a camp ras, després que’l Rvm. Bisbe hagué posada solemnement la 1º pedra, vos vaig dir que aquell acte era una aliança, un pacte sagrat entre Deu y vosaltres, habitants de Son Carrió. Vosaltres vos hi comprometéreu a construir un estatge per la Divina Magestat, declaranvos poble seu, y Deu se comprometé a residir en mitj de vosaltres, declarantse el vostre Rey Salvador y santificador. Moltes esprerances duya aquella festa: molt prometia aquella diada… Però ¿qui s’hauria cregut llavors que dins un plaç de 8 anys, encara no cumplits, ja se pogués beneir edificada tan magníficament aquesta esglesia notable entre totes les de Mallorca? El poble naixent de Son Carrió ha deixat enrera els altres pobles ja grans y antichs de la nostra terra duent a cap una empresa que seria extraordinaria fins y tot dins una vila important. Conradors y propietaris, jornalers y gent honrada d’aquest paratge, estau d’enhorabona! La vos don ben sencera, no ja en nom meu, que poc valdria; sinò en nom de l’Esglesia Católica, de la qual duc el ministeri, en nom del mateix Deu.”

“Per que sía ben sencera aquesta felicitació feyvos cárrech de que aquest edifici qu’heu alçat per casa de Deu reclama la santedat en el seu interior beneit per la durada del temps – i reclama també la santedat en vosaltres y la vostra descendencia.”

“Domum Dei decet sanctitudo in longitudinem dierum. Hi ha una relació íntima entre el temple de Deu y el poble de Deu, perq. el poble feel es el temple espiritual (templun Dei quod estis vos, deya l’Apóstol) Per això la meteixa paraula Esglesia q. significa la congregació del feels serveix també per anomenar el temple católich- Així es q. quant l’Esperit St. diu q. a la casa del Senyor li correspon la santedat per llargaria de temps – ve a dirho lo mateix del temple material que del poble que s’hi congrega.”

“Per fer ara ab profit aquestes dues consideracions, implorem els auxilis de la gracia… A.M.” (Aquestes abreviatures volen dir que aquí es resava en silenci una Ave Maria) Això succeïa en els sermons de categoria en què el predicador es feia veure.

“I.- Deu qu’essent etern es senyor de tots els temps, com essent immens es senyor de tots els espays, així com ha volgut que hi hagués temps especialment consegrats a la seva adoració, així també ha dispost q. hi hagués llochs destinats a n’el seu culte. “Guardauvos (diu el Senyor en el Deuteronomi) d’oferir els vostres sacrificis a qualsevol lloch indistintament; oferiulos no més an aquells paratges q. el vostro Deu ha destinats pel seu miniteri”

“La mateixa Escriptura Sda. se queixa d’alguns reys piadosos y bons (com Josafat) perque no havien abolit l’abús de sacrificar fora del temple, sense q. se tractás d’idolatria. Es que si bé tot l’univers sia de Deu y en tot lloch l’haguem d’onrar y servir; Ell ha volgut tenir llochs particularment consegrats a la práctica solemne del culte, tronos de la seva misericordia ahont rebre audiencia del seu poble, inculcarli la seva lley, dispensarhi les seves mercés y propagarhi la seva bondat.- Tal es el temple casa d’elecció dins la qual Deu estableix son nom y son estatge.”

“Es precís que hi haja certa proporció entre la casa y el qui l’habita. Per tant: si el que habita el temple es Deu, y si Deu se gloria sobre tot d’esser Sant (fins a l’extrem de q. a la seva Cort l’aclamen eternament Sant, Sant, Sant, y no Omnipotent, ni sabi, ni…) resulta q. el temple ha de resplandir ab la nota de Santedat. Res de profà ni d’impur s’ha d’admetre en el Santuari”

“Per això ni tan sols hi son admeses les coses justes y honestes de la vida social, pertanyents a negocis del sigle o interessos q. no sien de lo espiritual y religiós. El temple queda total y exclusivament dedicat a la santificació, perq. es la casa de Deu Santedat infinita q. s’hi estableix per santificar les criatures humanes.”

“Això q’es propi de qualsevol temple del Deu vertader (com ho era l’antich de Jerusalem) més propi es encara de tot temple católich. Aquí hi habita no ja el nom de Deu y l’ombra de la seva majestat sinò q. hi fa estatge corporalment al.lojat el mateix Jesucrist Deu y home vertader, present en l’Eucaristia. Ell Deu, Sacerdot y Víctima s’hi ofereix per nosaltres y nos ofereix units ab Ell mateix a son Pare. Ell s’hi esposa a la vista y a l’adoració del seu poble. Ell s’hi entrega per alimentar de vida sobrenatural, després de haverhi obertes les fonts de gracia dels altres Sagraments. Oh! quina santedat entranya el temple cristià!”

“Si el tabernacle ahont s’hi guardava Arca figurativa, si els vasos del ministeri a l’Antiga Lley havien de ser tan purs y consegrats, com diu l’Apostol, ¿què sera del Santuari que guarda l’Arca Viva de l’Eterna Aliança, els vasos en q. s’administra el cos y la sang de la Víctima Divina, tresor de la Redempció? ¡Oh, si! Aquestes parets, aquestes pedres, columnes, naus y voltes son sacrosantes… ¿Com no ho han de ser (vos diré ab S. Bernat) si la piedat religiosa les ha reunides y treballades ab tant de zel, si la ma d’un successor dels Apòstols les ha beneídes ab tan sagrada ceremonia, si han de resonar ab les alabances de Deu y ab la seva paraula de vida eterna, si ja s’hi sent la protecció del Beneventurats y ja hi vetlen els angels damunt el poble que s’hi aplega, si Jesucrist ja hi es damunt l’altar?”

“D’aquesta consideració ha de néixer un profundíssim respecte a n’aquest lloch. ‘Terribilis est locus iste: Vere no est hic aliud nisi Domus Dei et porta coeli’. Oh antich Jacob q. deyeu això d’aquell paratge de la visió d’una nit… ¿què dirieu ara d’aquest paratge que Deu fet homo s’ha escullit per residencia seguida? … Fora, fora d’aquí per a sempre aqueixes irreverencies escandeloses, converses profanes, mirades indiscretes y vanes, postures poc respectuoses, pensaments impropis y distrets. Alluny, alluny d’aquí impiedats y sacrilegis q. sou l’abominació desoladora del Santuari, y q. a vegades convertiu el lloch sant en teatre dels majors delictes! Prou n’hi ha de profenacions horribles avuy en dia entre cristians. Però aquí ha d’esser una comprensió … Aquest temple ha d’esser per aquest poble naixent com el Cenacle ahont els primers feels units pregaren y sentien la divina paraula y rebien els Sagraments y s’ompliren de l’Esperit St. ’Erant omnes unanimiter perseverantes in oratione’… Així aquest temple serà tractat conforme la seva santedat reclama per generacions y centuries… ‘Domum tuam decet sanctitudo Dne. in longitudinem dierum”

“II.- Tot aquest edifici sumptuós, inspirat en la llegítima y venerable tradició del art cristià, es, germans meus, un símbol de la vostra cristiandat. ‘Vos ipsi tamquam lapides vivi superedificamini, domus spiritualis, sacerdotium santum, offerre spirituales hostias acceptabiles Deo per Jessum Christum’, diu St. Pere.”

“Heu d’ésser, idò, com aquesta esglesia: forts en la fe, alts en l’esperança, ben units y compactes per la caritat, nets per les bones costums, ungits per la devoció: heu d’ésser animes de Sagraments y de oració, guardedores de la presencia de Deu. Ja q. teniu l’honra de poseir aquest temple un dels més notables per l’arquitectura de tots quants n’hi ha a Mallorca, heu de voler tenir l’honra superior de poseir un esperit cristiá més alt, més fort, més viu y més purificat qu’altres poblacions. No ha de consistir la vostra religiositat en el esterior purament, com tantes vegades succeix, no heu venir aquí sols per rutina. Si ho sou en veritat, així també pujaran els vostres fills y aquets els q. vendran derrera, per generacions y generacions. Així se cumplirà en vosaltres en son sentit espiritual la sentencia q. he posada per teme: ‘Domum tuam decet sanctitudo, Domine, in longitudinem dierum’. Aquesta es la felicitació plena q. vos desitj.”

“¡Oh Senyor Deu, q. no cabeu en els cels y que vos dignau prendre nou estatge aquí dins! beneiu y santificau ara per a sempre aquest lloch de les vostres misericordies. Escoltau les oracions q. vos hi alçarà aquest poble devot. Si les degracies y calamitats l’amenacen, compatiuvosne, y des d’aquí donauli remey. Si per càstich o prova, el cel se nega a ploure demunt aqueix camps y amenassa un any buyt, apiaduvos (sic) dels humils q. aquí vos invocaran, y ab pluja profitosa tornau l’abundancia suspirada.- Si la guerra… Si l’impietat… Salvum fac populum tuum, Domine, et benedic hereditati tuae… Beneiu singularment els promotors d’aquestes obres, sobre tot aquell q. n’es estat l’anima, intervenint en tot desde aplegar recursos fins a dibuxar y dirigir la construcció. Prosperau y conservaunos aquest insigne Prelat que tanta iniciativa té en tot lo q. es restauració del esperit cristià ne l’art y en tota cosa dins aquesta Diòcesis. Feys participants d’aquestes bendicions aqueixes respetables persones q. son vengudes a honrar tanta festa… Feys finalment que tots quant ara formam aquest aplech festiu a la inauguració d’aquesta esglesia, formem part de l’Esglesia triunfant y eternament gloriosa del Cel.”
Com era costum en aquestes circumstàncies, els fidels a l’ofertori, anaven a besar l’anell del Sr. Bisbe i dipositaven al mateix temps la seva llimosna: quasi mil pessetes.

Acte seguit, el Sr. Bisbe administrà el sagrament de la Confirmació i després es dirigiren cap a sa Punta a on totes les autoritats prengueren part en el dinar preparat pel propietari, el Sr. Joan Orlandis i Despuig. El cap vespre el Sr. Bisbe administrà la Confirmació a Sant Llorenç i sembla que tornà a dormir sa Punta, ja que el dia següent confirmà 600 infants a Manacor i l’horabaixa se’n tornà cap a Palma.


Dia 14 de febrer de 1914.-
Normalment les obres no s’acaben en una vegada. Per això Mn. Alcover en aqueix dia escrivia així al seu germà: “Pep: Vaig escriure an En Cupa sobre quant contàvem anar a So’n Carrió a seguir el campanar, i no m’ha contestat. Per això, tu fé de veure’l i demanan-le-hi; i també demana-li que creu, poc sá poc llá, que costarà de acabar el campanar i la teulada”