Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

090803
Usuaris Avui = 12
Usuaris Ahir = 43
Paginas Vistas Avui = 76
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.235.183
Data Servidor : 2018-06-18


AQUESTA ÉS LA FOTO MÉS ANTIGA DEL CONVENT ACABAT DE CONSTRUIR

El dia escollit per a celebrar l’esdeveniment de la festa fou el dissabte 13 de febrer de 1999, a les set del capvespre, donat el cas que la vinguda havia estat el 12 de febrer de 1899.

L’esmentat centenari consistí amb una missa solemne concelebrada pels sacerdots nadius de Son Carrió: Llorenç Miquel Jaume, Joan Puigrós Sansaloni, Rafel Umbert Sureda i Antoni Riutort Fullana. També hi concelebraren Mn. Miquel Febrer Rosselló, jubilat de Manacor, Mn. Antoni Lliteres, jubilat de Son Severa i Mn. Joan Font Lliteres, rector de Sant Llorenç. El rector de Son Carrió, Mn. Guillem Parera, no pogué assistir-hi a causa d’un atac d’apendicitis i que es recuperà després de la corresponent intervenció quirúrgica.

Mn. Rafel Umbert presidí l’Eucaristia i coordinà tot el preparatiu fet i a mi em tocà, per exprés desig i insistència del Sr. Rector, fer un sermó de circumstàncies i del qual en faig el present esquema, donat que l’original toca estar a l’arxiu de la parròquia.

Després de les corresponents salutacions, vaig recordar el fet d’així com Mn. Alcover havia preparat la vinguda de les monges, cosa ja reflectida en la pàgina 88 i següents del tom I “SANT MIQUEL DE SON CARRIÓ”.

.- Vaig creure oportú, com a capellà major del poble, que aquell era un moment ben adient per donar les gràcies a les religioses per els cent anys d’estar aquí, recordant la feina que havien feta durant aquest temps.

.- Em pareixia que també era convenient reconèixer que els carrioners no sempre ho havíem fet del tot bé i, per això, no estaria gens malament entonar un “mea culpa”

.- Així mateix vaig animar a tothom perquè el fruit de la feina feta per elles, encara que no havien de cobrar en aquest món, Déu nostre senyor ens concedís qualque vocació més.

.- L’acabament fou connectant el pa de la paraula, sembrat per elles, amb el pa de l’Eucaristia que estàvem celebrant.

.- El cor parroquial es lluí tant com pogué, animant la gent a cantar.
Hi assistí el batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs Sureda, carrioner de rel, acompanyat de varis membres del consistori que cooperaren a l’acte amb l’actuació de tres corals que donaren el seu respectiu concert després de la missa.

Per part de les religioses, presidí la Delegada de Mallorca, Sor Francesca Perelló Sastre, algunes del seu Consell, les monges del poble i unes quantes vingudes d’altres indrets, juntament amb les que havien estat aquí. No hi assistí la Mare general perquè va anar a la benedicció de la restauració de l’església de Randa que féu el Bisbe, essent-hi també president de la Comunitat Autònoma (i això sempre fa quedar bé) perquè allà ja fa estona que no hi ha religioses franciscanes.

Un bon observador podrà endevinar que en el mateix sermó parl com el qui l’han convidat per anar preparant un enterro i no una festa d’alegria centenària. Crec que no n’era conscient jo tot sol, sinó també la majoria de gent; per això, no es gens d’estranyar que es noti que el glop no era massa bo de beure.