Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

095929
Usuaris Avui = 27
Usuaris Ahir = 59
Paginas Vistas Avui = 87
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.80.188.87
Data Servidor : 2018-10-19

Segur que no estrenyerà a ningú si dic que fou uns del actes més importants per tothom: Uns perquè ens ho havíem suat de veres i altres perquè era el moment de fer veure que no dormien a sa palla i convidaren el seus personatges i amics, perquè si no havien ja rebut alguna cosa, segurament en rebrien d’’altres. A me interessaven més les persones i altres tenien més cercaven més els personatges.

Els assistents més destacats foren els següents: El Tinent batle President de la Comissió de Cultura, Sr. Gabriel Tous Amorós; el Sr. Inspector d’ensenyança primària, Bartomeu Rotger; el Sr. Director de l’’escola de Comerç, Bernat Oliver; el Sr. Director de la Caixa de Pensions del carrer Verge de Lluc, Joan Bauçà; el Sr. Director Arquitecte, José Falcón; El Sr. Aparellador, Miquel. A. Borràs; el constructor Sr. Miquel Moll; igualment tots els membres del Patronat, Srs. Vich, Salleras, Mas, Gamarra i Janer.

Després de la benedicció, tothom visitar las instal•·lacions que precisament no eren les apropiades perquè en aquell temps no es fabricava material escolar a Mallorca i, en conseqüència, era més difícil tenir qualsevol cosa, donat que les comunicacions via marítima eren molt deficients.

Ens solucionà el problema el restaurant “el Hoyo” del Sr. Miquel Jaume que ens prestà totes les taules i cadires que ens feren falta, després de traslladar el material de l’’escola parroquial, i sense cobrar ni un cèntim lo qual va ser digne d’’agrair. La festa acabà, com de costum, amb un refresc popular ben suficient per a tots i els que se’n dugueren pels seus.

A vegades les comparacions son odioses, però altres son bones per tenir alguna referència amb lo que un està fent perquè es veuen els avantatges o inconvenients. En aquell temps tenia el que seria el institut de Son Malferit i passant podia veure els resultats. Començarem pràcticament al mateix temps i aquest estava pressupostat per 20 milions de pessetes i una cabuda de 600 alumnes i el nostre amb 5 milions i mig per 400 alumnes. Naturalment són moltes les coses que poden pujar o baixar la feina i material. El fet que acabaren dos anys més tard i reberen el material escolar abans d’acabar la construcció

Acabaré amb l’escrit de Mª Victòria Gayà en el “Diario de Mallorca” de 24 de setembre de 1972, referint-se al institut de Son Malferit.” “El increïble caso de un Instituto sin alumnos” “Con capacidad de 600 plazas, sólo tiene cien matriculados” “Mientras tanto, los padres de familia buscan como locos un lugar para sus hijos en Centros saturados”.”·