Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

090803
Usuaris Avui = 12
Usuaris Ahir = 43
Paginas Vistas Avui = 52
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.235.183
Data Servidor : 2018-06-18

Hi ha algunes circumstàncies en la vida que se encreuen alguns camins i ningú et pot orientar perquè l’endevinalla ningú la sap i és ben igual que posar a sa loteria. Resulta que el no aconseguir la filial ens deixà un poc decebuts a tots, més als pares que somiaven truites que no a mi perquè havia viscut els fets i em veia venir la ruixada. Resulta que vaig sol·•licitar el B.U.P. al mateix temps que el permís a l’’ajuntament perquè creia que aquí el terreny seria més planer i fou on vaig trobar més dificultats de les esperades i, per altra part, el ministeri d’educació ens concedeix l’’autorització prèvia molt ràpidament (sempre pagant i oblidant-se de la filial)

“El 10 de julio de 1975, el Ilmo. Sr. Director General de Ordenació Educativa, de acuerdo con lo dispuesto en el Decreto de 7 de junio de 1974,(B.O.E.) de 10 de julio i las OO. MM. de 22 de marzo i 12 de abril de 1975 (B.O.E.) del 18, i con los informes que obran en el expediente, ha resuelto conceder previa autorización para la creación de un Centro no Estatal de Bachillerato Unificado y Polivalente denominado “SANT ANTONIO ABAD” sito en Palma de Mallorca (Baleares)-Son Ferriol, cuyo titular es la Parroquia de Son Ferriol” Donat que el permís del ajuntament no arribà fins el primer d’’agost de 1975, no queda altra remei que esperar l’’acabament de les obres perquè així ho demana la llei.

El dia 12 de gener de 1976, rebem un altre comunicat del Ministeri que diu: “Esta Dirección General ha resuelto aprobar el expediente del mencionado Centro debiendo proceder a la ejecución de las obras en el plazo propuesto y una vez ejecutadas en los Artículos Noveno y Décimo del Decreto 1855/74, en cuanto a los informes preceptivos necesarios para obtener la Autorización definitiva”. Per força, idò, s’obrí un parèntesis que de cap manera es podia preveure quan es podria tancar.

Acabades les obres, queda ben clar que es necessiten molts de doblers por poder posar a punt el B.U.P. per la quantitat de laboratoris i moltes altres coses que es necessiten i que el centre no pot assumir i s’han de cercar nous camins. En aquells moments el Ministeri acabava de crear el I.N.B.A.T. (Instituto Nacional de Bachillerato a Distancia) Es fa necessari provar-ho o quedar-nos sense res. L’’experiència durà tres cursos perquè els pares i els alumnes creien que anar-se a examinar a l’institut suposava perdre moltes possibilitats per allò de que creien que tothom havia d’’aprovar, però els nostres professors varen experimentar que alguns dels aprovats al institut, el Sant Antoni els hauria suspesos. Es veu que en aquella enquesta famosa es demostrava que del 70% anava B.U.P. quan només podia aprovar el 30% si havien fet una bona E.G.B.

Veient la postura de la gent, que no valorava quasi gens el gran esforç que s’’havia fet per l’ampliació (a mi no sols m’’indignava sinó que m’estimulava a seguir pensant amb noves possibilitats que poguessin sortir). Una d’elles fou els primers centres experimentals (un d’ells a Llucmajor) que anàrem a veure per saber quina documentació exigien per també intentar-ho. D’això quasi no em tinguérem resposta perquè preferien els centres estatals. Aquí no me queda més remei que citar ben obertament el P. Bernardí Seguí, S. J., director del centre molts d’anys -en principi molt apreciat, però darrerament no tant- i això que fou el qui més aportà perquè el B.U.P. arribàs a Sant Antoni Abat.

Un dia ben prest (sempre arribava primer que cap professor incloses ses monges que eren les que vivien més prop) i m’’endossà aquesta: i si féssim una cooperativa? Si he de dir sa veritat, qualque vegada m’’havia passat pes cap, però no em donava en coratge perquè sabia que molta gent davant els doblers eren capaços de fer qualsevol cosa i no creien que el nostre motor no fos el mateix d’ells. Després de donar-li voltes uns quants dies, el P. Seguí mateix crida uns quants pares per informar-los del assumpte i escoltar les seva opinió i decidirem que ens ajudàs un tal Sr. Estarelles que era un pioner en aquesta matèria. Ens explicà les primeres passes a donar, els avantatges i inconvenients… Quan nos pareix que la cosa està madura, no queda més remei que anar a cercar l’’opinió del bisbe i nos diu que consultem els experimentats i que podria ser una experiència interessant… sortirem bastant decebuts i com si ell no hi tingués res a veure…

A la fi decidim tirar endavant i el dia 17 de desembre de 1984, es constitueix oficialment la cooperativa C.O.C.E.S.A. davant el notari Josep Mª Feliu Bauzà amb el protocol 2022, que està formada inicialment per set membres que aporten la quantitat de 100.000 pessetes cada un per afrontar les primeres necessitats y el P.Seguí ens regalà molts de pupitres que es retiraven de Montisión i per a nosaltres, un poc reparats, en serviren de gran ajuda perquè teníem ganes de poder començar a l’octubre. Per això el 28 de gener de 1985, es sol•·licita al M.E.C. la preceptiva “autorització prèvia” i el 14 de febrer del mateix any ens diu “Esta Dirección Provincial ha resuelto otorgar la previa autorización del Centro no estatal de B.U.P. denominado SAN ANTONIO ABAD con domicilio en la C/ San Juan de la Cruz, 58, con 6 unidades de B.U.P. y con 240 puestos escolares, cuyo titular es la Sociedad Cooperativa COCESA, debiendo en el plazo de 6 meses, presentar la documentación que se detalla en el Artículo sexto de decreto 1875/74 de 7 de junio para instar la autorización definitiva”

El dia 23 de juliol de 1985, es rep un escrit dient que “para la capacidad solicitada el Centro deberá contar con 6 aulas de 56 metro cuadrados, 1 aula de dibujo de 60 m., 4 laboratorios, biblioteca, 5 seminarios y locales complementarios tales como gimnasio, usos múltiples, aseos, adminitración, etc.” El dia 7 d’abril de 1986 (B.O.E. del 31-05-86) es concedeix la classificació provisional per a dos cursos i el 31 de març es sol•licita la classificació definitiva.

Crec que és més honest que acabi aquí (mai me’n he penedit d’’haver obrat així) perquè jo no podia aguantar les injuries i calumnies contra el P. Seguí, exigint-me que el destituís, cosa que mai vaig acceptar, però ho aconseguiren… i, desprès d’una conversació telefònica amb el Superior Provincial del jesuïtes, vaig treure unes conclusions molt sospitoses (no afectant per res al P. Seguí) i que es millor no manifestar… Allò em feu recordar lo que els nostres superiors (ni en aquell temps ni ara) no han sabut destriar en aquest fet, el valor de la famosa frase que digué el Papa Pau VI quan encara era Bisbe de Milà: “Una cosa és servir a l’’Església i l’’altra es servir-se’n d’’ella”

Algún dia aixó s’assenterà un poc i quasi segur que els internautes o no s’ho creuran o no s’’explicaran com aquestes coses i semblants hagin pogut succeir.

SEGUR QUE JESÚS NO HO ENSENYÀ AIXÍ COM ES VA FER, PERÒ TAMBÉ ÉS CERT QUE ELL CONTINUA ESTIMANT-NOS A TOTS.