Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

088858
Usuaris Avui = 4
Usuaris Ahir = 33
Paginas Vistas Avui = 95
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.234.8
Data Servidor : 2018-04-24

La llei que acabava d’estrenar-se, feia entreveure que no es podia confiar en la Filial. El mateix inspector de “Enseñanzas Medias” la darrera vegada que vingué a Mallorca, (aquí no existia tal inspector, sinó depeníem de Barcelona i venia de tant en quant) ens aconsellar el poder ser inclosos dins la nova llei. Ell mateix m’ajudà a omplir la sol•licitud que el mateix presentaria. D’aquí ve el nom de “Sant Antoni Abat” (el mateix de la parròquia) perquè això fou tan aviat que no em quedà temps per poder pensar altre cosa. Quasi sempre que es publica una llei i ha un sector beneficiat i l’’altra perjudicat i sabem que això és fruit de la voluntat més o menys encoberta del legislador. Aquesta vegada es veia ben clar que la llei anava contra l’ensenyança privada i molt particularment contra les escoles de Patronat de l’’Església, però reservant tots el drets als professors perquè eren estatals i pagats per ell i, i en conseqüència, aquests crearien més problemes a les parròquies. Des de sempre aquestes professors cobraven més que els estatals perquè feien una hora més d`escola que era pagada pels pares dels alumnes.

Totes aquelles persones que estàvem poc o molt inclosos en l’ensenyament, esperàvem que l’església espanyola es digués alguna cosa i no es fiés d’allò que “todo estaba atado i bien atado” i després s’’ha vist que moltes parròquies es varem haver de desprendre d’elles, amb gran sentiment, perquè no pogueren obtenir la classificació. Igualment es succeí els col•·legits per falta d’espai d’’aules, de pati…

Lo cert i llastimós fou molt llarg el temps per dur a terme que tot el que la nova llei demanava; per nosaltres que tenint molt d’espai no podíem omplir i pels altres que esperaven la resolució definitiva. Un Sr. Inspector, a força d’insistir, va trobar l’idea de adjuntar-nos (professors i alumnes que volguessin) una seria d‘escoles parroquials que no podien classificar-se (no tots els hi rectors venien a bé) Aquesta fou la primera mesura perquè el centre iniciàs el procés de ésser qualque cosa. Com sempre passen les coses així un no vol: els professors se’n anaren els que hauria convingut els que pareixia que hauria que quedessin i just al contrari pels que quedaren quan al principi pareixia millor reintegrar-se a la pública.

Això demostra que la nostra classificació fou per etapes. Per aquest motiu només transcriure la darrera que fou ja després de l’’ampliació.