Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

095929
Usuaris Avui = 27
Usuaris Ahir = 59
Paginas Vistas Avui = 104
Usuaris en Linea = 2
Direccio IP : 54.80.188.87
Data Servidor : 2018-10-19

Supós que la majoria de gent sap que quasi sempre els càlculs del govern no surten del tot encertats. Idò bé, imaginau-vos si endevinà poc a l’’hora de calcular el número de alumnes que, en acabar la E.G.B, anirien al B.U.P. o la F.P. Estava previst que el 30% faria B,U.P. i que el 70% optaria per F.P.; però el pensament dels pares que estaven cansats de rapar terra era un altre, creient que els seus fills asseguts darrera un bufet o una taula qualsevol guanyarien més doblers que seguint el camí tradicional de fer feina al camp.

La realitat fou una altra (tot al contrari: el 70% fou pel batxiller i el 30% per la Formació professional) El nostre centre, no havent estat filial, si volia el batxiller havia de tenir i pagar els professors titulats i tots els laboratoris que eren necessaris i com es pot entendre sortiria molt car. Això suposava un cost d’uns dos milions de pessetes domés per laboratoris, que el centre no podia assumir just acabades les obres a més del deute contret, perquè, con s’’ha dit anteriorment, el préstec únicament era del 80% del pressupost i que el restant es creia que es pagaria al picapedrer dins el tres primers anys de carència bancària.

Entre unes conferències organitzades per la F.E.R.E. a Madrid i veure l’’ambient general que com respirava, em convenceren que de moment era més fàcil lluitar per la F.P., donat que el batxiller no tenia tant de avenir com es pensava i posaren com exemple que els missers que hi havia a Espanya eren suficients per tota la Comunitat europea i que un número ben gros d’’advocats feien de maleters a l’’aeroport i que aquí hi havia molta falta de mandataris qualificats que podrien sortir molt bé de la F.P. que estaria subvencionada per l’Estat. Aquest fou el motiu que em dugué a treballar per implantar la F.P.com experiència i sense massa èxit per part dels pares ni dels alumnes perquè pareixia que quedaven els menys aptes. Això succeí d’’aquesta manera fins que es concedí permís per repetir dos anys la E.G.B. donat que l’alumne havia d’anar a escola fins els 16 anys.

La primera vegada que es sol•licita el permís per impartir dit ensenyament fou el 31 d’’octubre de 1972, emparats en les OO.MM de 19 de juny i 30 desembre de 1971, enviant nota de tots els requeriments necessaris, que exigien aquestes ordres ministerials. Es repertir insistència el dia dos de setembre de 1974, per aconseguir la classificació com a Centre de F.P. per 120 alumnes en la rama Administrativa i Comercial. S’’aconsegueix dit permís el 20 d’abril de 1977.

Hi ha que dir que aquesta publicació del B.O.E. (potocopiada al final d’aquesta página) és la segona perquè en la primera va sortir amb el Titular: Lorenzo Miquel Jaume. Faig un escrit al M.E.C. manifestant l’’equivocació i que es donassin les passes corresponents per la rectificació corresponent, com ells sabien però que tampoc se’n havien donat compte.

Podríem dir que aquest fou el primer detonant per la fusió entre les religioses per una sèrie de motius, no tots convincents però reals de veritat. En el primer curs férem la E. P. cada un tirant pel seu compte (Sant Antoni amb poques al•lotes i les monges amb al·•lotes totes soles per no tenir la coeducació) però volgueren aconseguir del ministeri que això continuàs així, cosa que S.Antoni no podia acceptar perquè ja teníem concedida la coeducació feia un parells d’’anys. Per altra part, quan Sant Antoni obtingué la classificació de centre (cosa que elles mai podien obtenir per falta d’espai), i això suposava la gratuïtat d’’aquest ensenyament.

Tothom sap que els joves, i més en aquell temps, ells i elles preferien anar junts i més a una part gratuïtament i a l’’altra pagant. Tenint Sant Antoni la gratuïtat i la coeducació, feu que la F. P.de les religioses hagués de tancar per falta de alumnes. Per altra part, les religioses decidiren fer un nou col•legi, tema que s’’explicarà millor al parlar de la fusió.

Més tard, Sant Antoni obtingué el permís per impartir la rama de Puericultura que havia anat bé a un parell de centres i pareixia que seria una sortida per aquelles al•·lotes que tenien ganes de fer feina i la rama administrativa no acabava de ser del seu gust. No record bé quants d’anys va durar perquè a poc a poc va disminuir la matrícula i, per tant perillava la subvenció. De fet això succeir lo mateix a la majoria de centres. A la llarga els pares i el mateixos alumnes reconegueren que era millor un bon administratiu que un B.U.P. regular que no acabaven i arribaven als 16 ó 17 anys sense tenir títol de cap classe, perquè ja començava el temps de la “titulitis”