Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

095927
Usuaris Avui = 25
Usuaris Ahir = 59
Paginas Vistas Avui = 61
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.80.188.87
Data Servidor : 2018-10-19

Escoles de Patronat o parroquials.- Així s’anomenaven aquelles escoles que eren fruit d’un conveni entre Església i Estat que consistia en que un mestre o professor, després d’’unes petites oposicions, el mestre rebia la paga estatal i la parròquia havia d’’aportar un local suficient i adequat per fer escola. Es feia una hora més d’’escola que era pagada pels pares i que, això com a norma general suposava que els alumnes estaven millor preparats perquè també els mestres tenien el seu amor propi i perquè aquella quantitat aportada pels pares es repartia a parts iguals entre el professor i la parròquia.

Naturalment que això tenia les seves avantatges que, només amb poquet d’’interès i il•lusió, es tenien un número ben alt d’’escolans i a més, segons les circumstàncies, es podia tenia una bona escolania per a les funcions religioses. Llegiu, per curiositat, les cròniques de les visites pastorals del bisbe Enciso (q.e.p.d.) que era molt exigent amb tot i fins a tal punt que també deixava per escrit si l’escolania l’’havia deixat satisfet. També hem de reconèixer que això mateix podia ésser motiu i de fet així succeí, causa d’enfrontaments forts entre rector i mestre.

Com que els temps ha canviat fortament, mai es podrà dir si actualment això donaria bons resultats. Lo que sí és ben cert que la llei del Ministre Palasí no es va planificar bé del tot perquè ja teníem el col•·legi acabat i, una vegada traslladats allà, ens quedarem un parell d’anys amb 300 llocs escolars buits, fins que un inspector de primària tingué l’idea d’’adjuntar una sèrie d’’escoles de patronat més petites (amb el propi disgust del professors i rectors) al nostre que era el més gran. Podien venir els professors i el alumnes. Per suposat vingueren pocs professors i menys alumnes. Tot això creà un problema nou perquè tots els professors eren titulars (el lloc de treball era seu) augmentant les discrepàncies entre ells mateixos i entre la titularitat. El delegat del bisbat no en tenia idea de res i els representants de la titularitat “sálvese quien pueda” perquè els nous delegats que hagueren de provar en sabia menys que qualsevol que hagués viscut aquest calvari, però amb l’autoritat del bisbe que els havia aprovat sense examinar-los. Aquí l’’església perdé les messions.

Una de les excurions que solíem fer (alumnes, professors i familiars) de l’escola`parroquial. Aquestes darreres fotos són de la anada a Eivissa i Formentera en el juliol de 1972, visitant al bisbe Teodor, q.e.p.d., quan acabava de ser nominat com Bisbe de Mallorca.