Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093351
Usuaris Avui = 46
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 175
Usuaris en Linea = 2
Direccio IP : 54.81.196.35
Data Servidor : 2018-08-21

Com hem vist en la secció de Formació Professional, el canvi d’’actuació de les religioses fou la negativa de la classificació per E.G.B. i la gratuïtat de Formació professional per part de Sant Antoni. Això les conduí a la decisió de construir un nou col•·legi i justament en un solar que havien adquirit al costat nostre i que només els separava un carrer. Tot d’’una que ho vaig saber amb certesa vaig pensar que creixeria més el mal testimoni que estaven donant la parròquia i les religioses refent a les escoles i que això s’’aniria complicant cada dia més i que la parròquia havia de fer un esforç ara que encara es podia corregir alguna cosa i, per tant, la parròquia era la que havia de donar la primera passa perquè San Antoni tindria cabuda (després de acabar l’’ampliació) per tot el personal dels dos centres.

Vaig a presentar el cas al delegat d’educació del bisbat qui també fou del mateix parer. Ja en principi vaig demostrar que estava dispost a la decisió del bisbat: que les religioses venguessin a Sant Antoni, que la parròquia les cedís el centre o una solució mitjana. En principi sé que caigué molt tort a les religioses de tal manera que estaven decidides a tirar endavant segons el seu pla. Hi hagué intervencions a nivell més alt i la primera determinació fou que es constituís una comissió formada per dues religioses, dos pares de la Associació de San Antoni, el delegat d’’educació del bisbat i el rector de Son Ferriol. Aquestes es feren en el col·•legi de les monges que era el lloc menys sospitós per guardar el secret promès des del primer dia per evitar comentaris per part de l’’altra gent.

Les religioses ho havien consultat amb les de la comunitat i totes eren partidaris de fer un col•legi nou per elles, però consultat el consell general, veren que era més correcte aprofitar el que ja estava fet encara que faltava perfilar unes quantes coses que esperaven s’’arribaria a un acord donada la bona predisposició per part de San Antoni. Ja pràcticament acabada l’obra, elles expressaren l’idea de instal•lar la calefacció central no prevista en els plans primers. Per això aportaren uns dos milions a recuperar quan es pogués. De fet en temps meu no ho reclamaren mai. Mirant sense passió de cap classe a les religioses les convenia molt aprofitar aquesta oportunitat perquè els propietaris del convent antic (de Can Cavaller) les reclamava la casa que tenien des de la vinguda a Son Ferriol i així pogueren fer el convent nou amb la venda del solar que havien adquirit.

Les coses no viscudes i llegides un poc fredament, mai pareixen lo complicades que varen ésser i les dificultats que ha suposat, però quan es baixa a detalls concrets es nota un entrunyellat no tan fàcil de solucionar. Un botó de mostra fou quan es tractar del possible director, les religioses mostraren ja de partida que no acceptarien de cap manera el que tenia San Antoni. Això quedà per meditar i tornar-ne parlar, però la delegada ho digué confidencialment a una religiosa a qui li sobrà temps per comunica-ho al citat director. Al cap de poc temps a una reunió de pares de San Antoni aqueix mateix director descarregar una fenomenal filípica contra el dos pares que assistien a la reunió i especialment a mi mateix…prometent-nos que ens faria tot el mal que pogués… No li he desitjat mai tant de mal a ell com ell a mi. No vos dic com vaig reaccionar a la següent reunió de la comissió mixta, ja ens havíem promès guardar el secret absolut perquè no es convertís allò amb una brega de galls o de moixos… No li quedà altre remei a la delegada a no ser entonar el “mea culpa”.

A la fi es decideix que tot el personal que volgués s’’adjuntaria al Sant Antoni en el proper curs. En mateix col•·legi San Antoni, aquesta comissió tinguérem un sopar amb el bisbe i es firmà un document que junts havíem confeccionat, però hi ha que dir que el que es va llegir i firmar no era exactament el mateix que havia confeccionat la comissió. No vaig voler dir res… El traïdor/a haurà de donar-ne compte a l’’hora oportuna. Per aquest motiu i perquè crec que no em pertany a mi, no he volgut transcriure dit document