Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

088858
Usuaris Avui = 4
Usuaris Ahir = 33
Paginas Vistas Avui = 61
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.234.8
Data Servidor : 2018-04-24

Arribat el dia en que s’havien d’aclarir totes les incògnites: 11 d’agost de1969, dia darrer per presentar els pressuposts i dia en que es reunia el patronat per obrir els que s’’havien presentat i, per tant, escollir el que havia de fer s’’obra. El resultat fou el que presentà D. Miquel Moll Juan amb la quantitat de 3.346.536’59 pessetes amb més d’’una sorpresa i poca credibilitat d’’alguns (els mateixos), quedant confirmat que seria ell el que duria terme l’obra, cosa que se comunica a guanyador y a tots els que havien presentat algun pressupost.

Alguns tenien molta presa en començar, cosa que jo i el mateix constructor preferíem tenir firmada l’’escriptura que havíem de fer al “Banco de crédito a la contrucción de la C/ Santa Nárbara, 2” de Madrid”, cosa que dur a terme el Notari Luís Hoyo de Castro, firmant en nom de banc José Mª García Sánchez i José Herrero Márquez (funcionari del mateix banc) representant la Diòcesi de Mallorca, el dia 19 de desembre de 1969, amb el protocol 2.264 amb poder del bisbat del 10 de desembre del mateix any conferit per Sr. Florencio Villanueva Echevarria i que des d’ara tot expedient anirà consignat amb N.P.E. 47.207, que vaig haver consignar per consultes, presentació d’obra feta i cobrament d’elles.

Mentre estàvem fent feina, amb data del 25 d’abril de 1970, m’’arriba questa carta: Rvdo. Padre: Nos es grato acompañarle, la esrcitura de préstamo formalizado con este banco, a fin de que la inscriba en el registro de la Propiedad y una vez cumplido este trámite nos la devuelva acompañada de los documentos que en la estipulación de la misma se indican.

Para el cobro de la última entrega deberá acompañar a la certificación de obra realizada, póliza de seguros de incendios que cubrirá un valor no inferior a SEIS MILLONES QUINIETAS CINCUENTA Y NUEVE MIL CIENTO OCHENTA PESETAS, en la que incluirán la cláusulas particulares a favor del Banco, conforme al impreso que le adjuntamos.

Para hacerle la transferencia del importe del préstamo sírvase indicarnos a que Banco, a su nombre, podemos hacerla.

Atentamente le saluda.- José Herrero Márquez.

Estava previst que el doblers es cobrarien pel màxim de cinc certificacions d’obra feta, firmada per l’arquitecte i una inspecció prèvia del banc que mai vaig comprovar. Com se pot deixar entreveure, el constructor havia de tenir una quantitat grossa de diners o fiança suficient amb els qui li proporcionaven el material. Això produí un poc d‘’enfrontament entre el constructor i aquell membre del patronat que volia vendre el material. És ben fàcil d’entendre que el cobrar les certificacions tocaria més àgil pel bé de tots, però “las cosas de palacio van despacio” i Madrid en aquell temps estava més enfora. Basta dir que en tot Son Ferriol hi havia un telèfon i a un bar; això suposava que per telefonar s’havia de traslladar a Can Blau on havien fet una central nova.

Entre una cosa i l’altra es produïren una sèrie de mal entesos que complicaren un poc més les coses. Aquest industrial es va dirigir al constructor dient-li que faria aturar ses obres si no el pagava i el constructor (ignorant tot el passat) em digué que tenia mals amics i a veure que pintava ell en tot allò. Això ens obligar a fer lo que en aquell temps en que els bancs tenien doblers, a fer una sèrie de lletres “pilotes” per salvar la situació.

Com anècdota, val la pena contar un fet que en aquell temps de davall ses roques s’’hi treien duros. Sempre s’’ha sentit dir al amics han de ser provats i que aquesta vegada no es tractava d’’un amic con creien alguns. En certa ocasió en una reunió es va comentà que a les rajoles normals seria millor afegir un poc de més pasta. Aquest membre d’es patronat es comprometé a fer un pressupost per metre quadrat. Al mateix temps deman això al picapedrer donant per resultat la quantitat de deu pessetes de diferència a favor del picapedrer, sempre fent la consulta el mateix que faria les rajoles.

Per acabar aquest capítol transcriuré així ho publicà el diari “Baleares” amb el títol “NUEVA FILIAL DEL INSTITUTO EN SON FERRIOL” “Desde la fecha en que definitivamente se aprobó, por parte del Ministerio de Educación i Ciencia, el proyecto de la construcción de un edificio con 400 nuevos puestos escolares, se ha venido trabajando incansablemente en todos los sentidos para llevar a cabo tan ambicioso empeño”

“Las obras comenzaron el pasado mes de septiembre. Los contratistas Pablo Moll i Miquel Moll, hijo, han sido los encargados de llevar a cabo, muy acertadamente por cierto, esta construcción que serà el orgullo de la barriada de Son Ferriol”

“A ritmo forzado y constante han seguido siempre las obras hasta el día de hoy en que están practicamente terminadas. Seguro que en octubre vana comenzar las clases, ya que, por las notícias que tenemos, en el próximo mes va a quedar toto listo…”

“Se impone cada dia más una elevación de nivel cultural que no se improvisa, sino que hay que conquistarla a pulso. Tampoco hay que dejarlo para para cuando los chicos sean mayores, ya que esto falla la mayoria de veces… La nueva filial entrarà en funcionamiento, D.m. en el próximo mes de octubre en los cursos primero y segundo de bachiller. La admisión se efectuarà por riguroso orden de inscripción ya que las aulas tienen un número limitado de alumnos…”

No sé si algú té la capacitat suficient per pensar que en cap de les entrevistes o escrits en els periòdics, jo hi vaig intervenir ni poc ni molt en cap d’’elles. Tot eren persones que volien pintar un poc més i per demostrar (ja que no havien pogut fer-ho d’’altra manera) que molta cosa es devia a ells, perquè eren de la barriada i havien de fer creure que no s’’hauria fet si no hagués estat per ells.