Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

095929
Usuaris Avui = 27
Usuaris Ahir = 59
Paginas Vistas Avui = 105
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.80.188.87
Data Servidor : 2018-10-19

Per començar a fer res era necessari l’autorització del Bisbat, ja que el Col•legi és i pertany a la Diòcesis, i per això, era fonamental la seva autorització que aviat procur aconseguir amb l’’escrit que a continuació transcric: “El infrascrito Canciller Secretario del Obispado de Mallorca, provincia de Baleares, CERTIFICA: Que de los datos obrantes en el archico de mi cargo consta que el Excmo. Y Rvmo. Sr. Obispo, previos los trámites reglamentarios prescritos, ha autorizado al Rvdo. Sr. D. Lorenzo Miquel Jaume, Cura Párroco de Son Ferriol, en el término municipal de Palma, para que pueda solicitar del Banco de Crédito a la Conctucción un crédito de CUATRO MILLONES (4.000.000) de pesetas para la construcción de una sección Filial del Instituto Nacional de Enseñanza Media, pudiendo, para ello gravar con hipoteca el solar de 3.937 metros cuadrados, situado frente a la entrada principal de la iglesia parroquial y que es propiedad de la Diócesis.

El citado señor Cura Párroco queda autorizado para la firma de todos los documentos y escrituras necesarias para dichas operaciones.

Y para que conste donde conveniere, a petición del interesado, expide la presente, sellada con el del Obispado, en Palma de Mallorca, a los trece días del mes de agosto de mil novecientos sesenta i nueve. José Sacanell

Vº Bº

El Vicario General

Guillermo Fiol. Sello del Obispado.

Després d’això, ja començaren a despertar tots aquells que pareixia s‘’havien adormit i preparat ben d’’amagat el que vindria després: anar una comissió al Sr. Bisbe (per veure si seria un poc menys viu que ells) i per oferir-li el 15% de descompta de totes les factures del material.

Casualment aquets mateixos dies estava previst que el Sr. Bisbe vingués a confirmar. Es fet és que després, mentre estàvem reunits en el menjador per celebrar un petit refrigeri, el Sr. Bisbe em cridà apart en el despatx de la rectoria per contar-me el fet… i m’aconsellà que seria millor fer un petit Patronat per dur a terme l’obra.

A mi sempre m’’ha donat millor resultat tenir a prop els possibles adversaris que deixar-los massa lluny. Dic això perquè el primer instint va ser de prescindir del futur patronat de tots els que fins ara, ocultament, havien treballat per obstaculitzar la meva feina. Quan vaig presentar la llista dels elegits per tal funció al Sr. Bisbe, li vaig explicar el motiu de perquè ho havia fet així, li va parèixer bé i tot d’una donà el seu vist i plau.

Quan vaig reunir els membres elegits per comunicar-los la seva elecció, posarem una sèrie de fites per dur-ho a terme, entre elles la de fer-ho per subhasta pública perquè deien que hi havia bastants de picapedrers del lloc interessants en fer-ho Tothom heu acceptar i es senyalà el temps útil per presentar-los i el dia per obrir el sobres presentats ja era necessari presentar-ho dins sobre tancat. La meva proposta fou que en obrir dits pressuposts s’’havia d’acceptar el més baix encara que fos per cèntim, cosa que també fou acceptada. Hi ha que dir que un membre del patronat volia posar per condició que el material, amb el mateix preu que els demés, provingués de la seva fàbrica i la majoria contestà que això no pertanyia al patronat, sinó al picapedrer que guanyàs la subhasta.

Es veié molt bé que les ganes dels constructors no eren tantes perquè lo únic que varen fer un parell d’’ells va ser multiplicar els metres quadrats de construcció pel preu del m2 estipulat per ells i un d’ells em digué que ell no ho faria per aquell preu, però que el presentava empès per un membre de la comissió.

Hi ha que dir que a l’’hora de treure els plànols del Col•legi d’’arquitectes ningú, ni el mateix bisbat m’’oferí un cèntim per pagar-los, perquè no els podies treure sense abonar la part corresponent (quasi 100.000 pessetes que jo no tenia) Els meus pares havien venut una finca i vaig haver de pregar-los molt perquè, amb escriptura privada, els me deixessin. Es ver que no era la totalitat de la finca, però els meus pares mai havien disposat de tants de doblers i es creien ja tenir lo que es deia la vida tancada i massa havien fet per mi i temien molt… estaven completament en contra de que jo exposes aquesta quantitat veient el panorama que m’’esperava. Estaven convençuts que era el bisbat el que havia de bestraure aquesta quantitat perquè era seu. Estic dubtant si jo ara ho faria.