Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093351
Usuaris Avui = 46
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 138
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.81.196.35
Data Servidor : 2018-08-21

Breu notícia.- El Nadal ve de la paraula llatina “nativitas” (naixement) i és una de les festes més importants del cristianisme. L’església catòlica ho celebra el 25 de desembre i les anglicanes amb algunes ortodoxes i protestants ho fan el dia 07 de gener, per no acceptar el calendari gregorià del Papa Gregori XIII. Ni així i tot coincidiren tots els historiadors, perquè alguns ho situaven per 20 de maig.

A Alexandria foren els pioners quan Sext Juli Africà popuralizà el naixement de Jesús pel 25 de desembre. En el Concili I de Nicea ja es menciona que l’església d’Alexandria havia fixat aquesta data per la celebració del “Dies nativitatis et epifaniae.” El Papa Juli I a l’any 350, demanà que es celebrés el 25 de desembre, la qual cosa fou decretada pel Papa Liberi a l’any 354.

Tradicionalment ho celebram així.- Quan els dies són curts i les nits llargues. Quan les taronges enceses brillen entre el fullatge espès. Quan el fred es deixa sentir com tots els anys… Això ens fa recordar que tornam commemorar el gran prodigi: DÉU ES FA HOME.

Havien passat milions d’anys des de que Déu havia creat el món… Milions més en que Déu fes que l’home i la dona apareguessin a la terra a imatge i semblança seva perquè dominassin les meravelles d’aquest món. I segurament una infinitat més, durant els quals els pensaments de les persones s’inclinaren cap el mal, fins que Déu es decidí a purificar-les amb les aigües torrencials del diluvi.

Feia uns 2.000 anys que Abraham, el nostre pare en la fe i seguint la veu de Déu, es dirigí cap a una terra desconeguda per formar l’origen del poble escollit. Haurien passat uns 1.250 anys en que Moisés féu passar el Mar Roig als fills d’Abraham per ser alliberats de l’esclavitud del Faraó. Uns 1.000 anys abans David, guardant el ramat del seu pare Jesé fou ungit pel profeta Samuel com el gran rei d’Israel.

Aquest poble, durant uns 700 anys reincidí contínuament a les infidelitats dels seus pares i perquè no feia cas als missatgers que Déu els enviava, foren deportats pels caldeus a Babilònia. Fou aquí quan, dins els sofriments del desterro, aprengué a sentir la necessitat d’un Salvador i a desitjar aquell Messies que els profetes havien anunciat per dur al món la pau, la justícia, l’amor i la llibertat.

Durant l’olimpíada 94, a l’any 752 de fundació de Roma i l’any 14 del regnat de l’emperador August es promulgà l’edicte de L’EMPADRONAMENT GANERAL DE CADA QUAL A LA CIUTAT DEL SEU ORIGEN.
L’ordre arribà també a Natzaret, poblet humil i agradós de Palestina. En ell vivien Josep, el fuster, i Maria la seva esposa, descendents de la casa reial de David que tenia el seu nom d’origen a Betlem de Judà.

 

Després d’uns dies de mal camí, arribaren a Betlem i no hi va haver lloc per ells a la posada… Com que eren pobres i humils, les portes es tancaren al seu pas…i hagueren de refugiar-se a una cova gran que feia d’estable. I arribà la nit: “una nit meravellosa i serena” que va calmar el trull que la gran gentada de forasters feia a la ciutat de David. Els pastors que estaven vigilant aquelles hores quedaren enlluernats i plens de por quan la claredat de Déu els envoltà de resplendor i un àngel del cel els va dir: “VENC A ANUNCIAR-VOS UN GRAN GOIG… AVUI VOS HA NACUT EL SALVADOR”

 

Pels camins humits de rosada resonaven el lladrar del cans, el belar dels xotets i les passes precipitades. Cap a la cova els pastors “ANAVEN GOJOSOS I FOREN TESTIMONIS DE LA MARAVELLA MÉS GRAN QUE HAN VIST ELS SEGLES”

La imaginació popular ho representa en el Betlem, costum que introduí Sant Francesc, oferint al Nin diví: els seus humils presents: el millor xotet de la guarda, el formatge tendre, el brossat, la mel, els anous…

També nosaltres hem d’acostar-nos a la menjadora, on Jesús reposa, per oferir-li els nostres presents més íntims i pot ser bastant oblidats: la germanor, la comprensió, la fe, l’amor… En aquest món, política i espiritualment tant dividit, pensam solucionar els problemes prescindint d’aquest infantó?… No dubtem que Ell ens donarà aquella pau allunyada de la terra, i que en la nit memorable del seu Naixement els àngels OFERIREN als homes de bona voluntat.

 

A Betlem, Verge Maria,
vostres goigs vos cantarem,
que les Pasqües celebrem
en gràcia i amb alegria.

Un edicte general
el Cèsar va publicar:
que tothom hagués d’anar
des de on era original.

Per pagar tribut igual
cada qual des de on descendia.
Que les Pasqües celebrem
en gràcia i amb alegria.

MOLTS D’ANYS PER A TOTS!