Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093346
Usuaris Avui = 41
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 72
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.220.72
Data Servidor : 2018-08-21


Es tracte d’una traducció lliure de l’entrevista que féu en Llorenç Capellà a Rosa Cursach i publicada a “Brisas” el 30 d’abril d’enguany. Rosa Cursach és natural d’Artà (1967), llicenciada amb Teologia per la Facultat de Catalunya (1995) i en Filosofia (UIB-1999). És una de las fundadores (1997) de la associació de Creients i Feministes. Des del passat mes de juliol dirigeix l’Institut Balear de la Dona.

La nostra societat és patriarcal…

És ben clar. La meitat de la població està dins un pla privilegiat en mans d’homes, però això passa en totes les cultures, no obstant ens trobam davant un sistema capaç d’adaptar-se a canvis socials i polítics.

Estam preocupats per la violència de gènere?

No tant com pareix a simple vista. Les enquestes ens diuen que no entre dins les tres primeres preocupacions de la societat espanyola.

I en les Illes?

Ben igual, amb una agreujant: som la comunitat on es donen més casos de violència i tenint en comte que el 70% d’agressions no es denuncien.

Com reaccionen els membres de l’associació?

Amb molta prudència. Quant reben una agressió física és perquè ja han estat víctimes d’un llarg procés de violència psicològica perdent la seva autonomia i estimació pròpia.

Però necessiten protecció urgent.

Procuram que la tenguin, però ella es sent incompresa i tot ho veu com una amenaça i la violència de gènere ens remet a l’àmbit privat on no és fàcil entrar-hi. Perquè son coses de parella… endemés, els fets socials (televisió, premsa, llibres, cançons…) s’aferren al mite romàntic de que l’amor ho pot tot i ella creu que així aconseguirà endolcir el mal caràcter del violent.

Hi ha cultures, nacionalitats o edats més propenses?

No. Ho aprova el fet de que les tres dones assassinades a Mallorca foren causades per un mallorquí, un britànic i un colombià. Pareix que pren força en tot el món allò de “la vaig matà perquè era meva”

El factor de risc sempre és el mateix: El fet de ser dona.

Llavors…?

Augmentar els nivells de sensibilització, tirar enterra els murs de silenci… L’escola pot canviar moltes coses… Són poques les Universitats que tenguin carreres relacionades amb la tecnologia. L’home cobra un 19% més i segueix ocupant els càrrecs de responsabilitat dins les empreses. La desigualtat s’experimenta en tots els àmbits, inclosos els universitaris.

I els sou dels universitaris?

La desigualtat és més fina, però no menys evident. A l’escala universitària es puja, entre altres maneres, pels número d’articles publicats en revistes especialitzades i la dona que espera un infant o l’ha de cuidar té menys oportunitats, cosa que s’hauria de tenir en compte.

Qui podria garantir aquesta igualtat?

No ho sé. Només he volgut descriure una de tantes discriminacions que encara ara es donen. A unes escola de Palma fa pocs dies, dedicaren unes classes a parlar de pintura. Hi havia sis aules i cada una d’elles estava dedicada a un pintor i cap a una pintora.

En tot cas, no crec que això hagi de ser prioritat a altres temes.