Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

091848
Usuaris Avui = 24
Usuaris Ahir = 35
Paginas Vistas Avui = 225
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.162.123.74
Data Servidor : 2018-07-18

El dia 17/06/18, el diari ARA (Ed. Baleares) va publicar un interessant article referent a aquest tema i del qual he volgut reproduir el que m’ha paregut més important pels lectors.

“L’any 383, una viatgera i escriptora anomenada Egeria va viatjar des d’Espanya fins a Jerusalem, i en els seus relats de pelegrinatge – un del antics que sobreviuen –narra com va continuar cap al Sinaí, exactament fins on ens trobam ara. Hi cita aquesta va, i fa al·lusió a un jardí al costat del qual hi ha una església. Per això sabem que on tenim esglésies avui ja n’hi havia en el segle IV, explica el monjo orgullós.

El pare Justin és un dels 25 monjos que actualment viuen al monestir de Santa Caterina, un del convents cristians en actiu més antic del món. Situat a la península de Sinaí, a uns 1.500 metres sobre el nivell del mar, aquesta llar religiosa va ésser aixecada per l’emperador Justinià l’any 565 per protegir una capella construïda dos segles abans als peus de la muntanya on Moisès hauria rebut el deu manaments de Déu..

Entre els seus passadissos i sales mil·lenàries carregades d’història, el monestir compta amb una sala pràcticament impenetrable que amb el pas del temps s’ha convertit en un destí de pelegrinatge acadèmic no menys important que el venerat entorn. Es tracta de la biblioteca més antiga del món operada sense descans i la que compta amb la segona col·lecció de manuscrits i còdexs més copiosa del planeta, només superada pels arxius del Vaticà. En total hi ha 3.300 manuscrits en onze idiomes: 12.000 llibres antics, dels quals 8.000 són en grec i 1.000 en llatí, i 10.000volums més recents.

La biblioteca del Sinaí és l’acumulació natural dels manuscrits de la comunitat del monestir que s’ha forjat al llarg de molts de segles, assenyala el Justin, que va ser escollit per la resta del correligionaris com l’únic monjo responsable de mantenir aquestes relíquies.

Quan el monjos varen venir a viure aquí al segle IV, es trobaven dins l’òrbita de Jerusalem i donat que això era Terra Santa, algunes de les persones que anaven a Jerusalem, després venien aquí, ressegueix amb la memòria el Justi, que : !’els primers textos estan escrits en grec, però aquest era un lloc o arribaven persones que parlaven moltes altres llengües” Tot això es veu reflectit en la nostra biblioteca.

De entre els manuscrits més antics i bonics que tenim hi ha el Codex Sinaiticus, la Bíblia sencera escrit en grec cap a l’any 325, durant l’època de l’emperador Constantí, continua el religiós, mentre busca àgilment els llibres que li han demanat un grup d’acadèmics i religiosos britànics que són al monestir. Després també hi ha escriptures, serveis, homilies, textos grecs clàssics i fins i tot documents de medicina, ja que si algun dels monjos queia malalt, la resta necessitaven alguna guia per produir el millors remeis, atès que no podien anar a cap altre lloc.

Per el Justin, el miracle que tots aquests manuscrits no hagin desaparegut té una explicació senzilla: El clima és molt sec i molt estable, i la humitat é més importat que la temperatura, un fet que juga most a favor de la preservació dels textos. Tanmateix, també s’ha de tenir en compte la cura dels monjos durant tots aquests anys , i és commovedor veure aquestes brillants obres d’art amb lletres daurades que potser varen ser fetes a Constantinopble, però per mi é igual commovedor observar manuscrits humils malmesos pels pas de moltes generacions i veure les teques dels dits a les puntes de les pàgines o les parts on hi veren caure cera de les espelmes en que llegien.

Palimpsests.- Després també tenim el que s’anomena palimpsests, fruit de que quan algú havia d’escriure un manuscrit i no disposava de paper per fer-ho, la qual cosa obligava a utilitzar un altre manuscrit, potser antic, potser en mal estat, potser en parts que ja estaven esborrades, per acabar-lo de raspar i poder-hi escriure a sobre.Amb l’objectiu de recuperar aquests textos en les profunditats de paper, el Justi va decidir impulsar l’any 2011, el projecte palimpsests del Sinaí amb col·laboració de la Llibreria Electrònica de Manuscrits Antics, i així poder a tornar donar llum, gràcies a modernes tècniques de fotografia digital, al que s’havia esvaït rera rea el textos.

Tot i que encara estima que tardaran tres anys més a finalitzar la missió; els resultats que s’han aconseguits de sorprendre’l. Hem sigut capaços de recuperar gairebé 300 textos en deu idiomes diferents que havien sigut esborrats”.