Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

095927
Usuaris Avui = 25
Usuaris Ahir = 59
Paginas Vistas Avui = 62
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.80.188.87
Data Servidor : 2018-10-19

Dia 22 de maig de 1899.-
Primer de tot copiaré literalment el que té escrit en el seu dietari Mn. Antoni Mª Alcover, aleshores Vicari General de la Diòcesi de Mallorca, ja que ell més que ningú sabria el que va fer perquè es dugués a terme aquest temple nostre.


Dia en el 22 de maig.-
“Segona festa de Cincogema. Devers les sis amb lo Mestre de Cerimònies nos ne som anats a Son Carrió per dir-hi missa i preparar la cosa. Ja hi hem trobada una partida de gent externa, i contínuament venien carretons estibats de gent. Componien devora l’església el cadafal per la música de Sant Llorenç. Es venguda la Guàrdia Civil per guardar l’orde i la compostura”

“Al punt són venguts els qui han de fer de testimonis de la funció: D. Antoni Rosselló, D. Joan Amer, D. Mateu Truyol, D. Bartomeu Bonet, l’amo en Llorenç Caldentey, l’amo en Joan Nebot i Sard de Xiclati. Es vengut el Rector de Manacor, el Vicari de Sant Llorenç, D. Joan Morey, Pvre., D. Joan Font, Pvre., D. Aleix Muntaner, Pvre., D. Fernando Bonet, Pvre., aquests quatre com a primatxers, i D. Joan Sureda, Marquès de Vivot. Llevó són venguts el Batle i el Síndic de Sant Llorenç”

“Devers les deu i mitja, revestit de pontifical, amb los canonges vestits de cor, i tots els capellans amb roquet, amb los testimonis i quatre amos (mon pare, el de Son Manxo, el de Son Jaques i el de Son Oliver) portant davant la primera pedra damunt la civera tota enramellada i acompanyats de la música, són venguts baix de l’envelada; cadascú s’és situat en el seu lloc, i el secretari de Visita ha llegida l’acta de la primera pedra, que està en llatí, en mallorquí i en castellà i damunt plegamí. Llegida, el Bisbe i demés l’han firmada; i llavò n’Andreu nostro l’ha enrevoltillada i l’ha posada dins una botella, amb una pesseta i una mitja de plata, lacrant el tap. Se són fetes les demés ritualidats que marca el Pontifical, posant la primera pedra i davall la botella amb l’acta; han beneïdes totes les escombres; en Costa és pujat a la trona, i s’ha deixat caure un sermó dels seus, d’eloqüència verament cristiana, i llavò és estada l’oferta, besant tots els oferents l’anell del Bisbe. L’oferta ha produïdes devers tres-centes xixanta pessetes”

“Nos ne som anats a la Punta, i hem dinat amb el Bisbe tots els capellans que havien pres part en la funció, tots els testimonis, el Batle de Sant Llorenç. Trenta-un érem a la taula. A la dels criats devien passar de vint. Dels convidats de segona mà a la Torre Nova hi ha hagut un dinar d’una cinquantena”

“El Bisbe és romàs a la Punta, i jo, amb los canonges i en Costa, cap a jeure a Manacor”

“Que el Bon Jesús la nos deix veure acabar, en aquesta església, així com la nos ha deixada començar”

“El Batle de Sant Llorenç ha promès que enviarà coranta carros per traginar cantons per l’obra de l’església el dia que l’hi diguem”


A continuació donaré compte de la crònica que hi ha el B. O. B. de 30 de maig: “El 22 de maig de 1899 el Sr. Bisbe Campins confirma a Son Carrió 52 nins i 51 nines, visita l’Església d’aquest llogaret i casa de les Filles de la Misericòrdia, beneex i posa la primera pedra de la nova Església que s’ha de construir”

Reproduiré, amb traducció més o menys literal, la crònica que hi ha a la pàgina 157 del mateix Bulletí:

L’anunci d’una funció tan solemne i tan poques vegades vista, va fer que molta gent de Manacor, Sant Llorenç i Son Servera acudís al llogaret de Son Carrió. Cridaren molt l’atenció la gran enramada i arcs de murta que es feren en el carrer principal i solar on s’havia de construir el nou temple, quedant ben assenyalades la porta major, les capelles, contraforts i els tres absis tapats de joncs i murta.

A més de les personalitats que s’anomenen a l’acta que després reproduirem, també hi assistiren el Sr. Arxiprest de Manacor i cinc preveres més, el Vicari, batle de Sant Llorenç, el M.I.Sr. Marquès de Vivot, el Sr. Lluís Vallespir, mestre de cerimònies del Sr. Bisbe i, com ja hem dit, una multitud immensa de gent.

Gràcies a la bona disposició de la Biblioteca March, he pogut obtenir el sermó que Mn. Miquel Costa i Llobera “va deixar caure” (segons Mn. Alcover) en aqueix dia tan solemne:


– SERMÓ DE MN. MIQUEL COSTA I LLOBERA

“”Erit mihi Dominus in Deum, lapis iste, quem erexi in titulum, vocabitur domus Dei” (Gen. XXVIII, 22)

“Axò digué el Patr. Jacob, en la terra nadiva y li fou principi de benediccions… Axò me par q. diu aquest aplech patriarcal dins aquest camp nadiu y li es també principi de benediccions inefables. Axí com Jacob se consegrava ell mateix y la seva herencia al Altíssim, axí vosaltres avuy… per aquest acte solemne.”

“Considerem la grandesa d’aquest acte, q’ha merescut esser cumplit per l’augusta persona del prelat, del princep de la Iglª Mallorca, success. dels Apóstols…”

Que es la colocació d’aquesta 1ª pedra? Es un pacte sagrat, es una aliança, més gloriosa q. la de Jacob, per la qual vosaltres, moradors de S. C. regonexeu a Deu per Senyor vostre y Ell vos regoneix per poble seu, li donau estatge y Ell ne pren possessori establint aquí un nou trono de misericordies, un nou alberch de les seves delíces que son estar ab los fills del homes. Axó es lo que he de explicarvos ara ab l’assitencia del Esp. St.”

“I.- Pacte sagrat ab Deu per el qual el regonexeu per Senyor vostro.- Domini absolut y universal del Creador sobre totes les coses. Es indestructible, necessari, indeclinable.- Les criatures inferiors s’hi subjectan fatalment: les superiors o racionals

s’hi han de sujectar voluntariament.- D’aquí la religió= vincle de sumissió y servitut amorosa de la criatura racional ab Deu. La religió suposa un culte, us sols interior (perq. l’homo no es pur esperit) sinó també esterior. D’aquí la consagració de llochs especials per exercir aquest culte: temples. Axí com tota la vida humana no pot esser un acte de culte, axí tampoc tot paratge pot esser lloc pel matex. Se necessita casa de Deu. La Casa de Deu es monument y significança de tota la religió. Per axò deim iglesia a n’el temple.-”

“Edificar, idò, una iglesia, posarne la primera pedra es establir la religió, es pactar subjecció y servici a Deu. Quant axí fa tot una encontrada, tota ella se declara propiedad, herencia de Deu, realisant voluntariament el fi de la creació. Axò se fa aquí avuy… Lo q. digué Jacob, ho diu ara aquest aplech patriarcal: Erit mihi Dominus in Deum, et lapis, etc.

“Quina gloria donar casa a Deu! Salomó diu: coelum et coeli coelorum te non capiunt, quanto magis domus ista? Quare credibile est ut habitet Deus cum hominibus super terram? Ab quina ventatge està Deu en el temple cristiá! Presencia real eucarística. Ecce tabernaculum Dei cum hominibus et ipsi propter… Trono de misericordies el temple per l’Arca. ¿Què serà la Iglª. per l’Arca viva y personal de Deu?”

“Quina ditxa donar casa a Deu! Ell es fa llum de beneficis, font de gracies: Omnes sitientes venite ad aquas… Veritat, amor, gracia divina, virtuts, tot be… Deu no sols se digne estarhi per fer be, sino perq. passa gust d’habitar ab els homos: Deliciae meae esse c.f.m. ¡Oh dignació!!!

“Queda fet el pacte, l’aliança… Vosaltres vos obligau a ser poble de Deu: Deu s’obliga a servos Senyor y Pare habitant ab voslatres. Axò testifica aquexa pedra”.

“II Aquexa pedra-fonament, principi. Reclama edifici, perseverancia. Si voleu q. Deu servi el pacte, servaulo vosaltres. Per Ell no se perdrà. Per part dels homos se pot perdre. Per això esforç, fidelitat… Trista cosa començar y no cumplir… Hic homo coepit edificare et non potuit consummare… No sia dit de vosaltres. Dificultats n’hi haurà. Però aqueí està la virtut ei el mèrit en véncer dificultats. Lo q. importa firmesa de fe, corage d’esperança, unió de caritat. La fe: principi de tota acció meritoria, l’esperança sosten de tot esforç, la caridat suma y harmonia dels esforços de tots en una mateixa acció. Si axí ho feis, no hi ha q. temer: l’obra nirà envant.”

“Y axí ho fareu. M’en dona fiança la poderosa fe q. manifestau (autoritats, senyors, pobla patriarcal…) La coratjosa esperança ab q. empreneu l’bra, no cercant premi en el mon. La caridat de q. donau proves (establint aquí les Filles de la Misericordia, formant aquesta junta de hont figuren el sacerdot y pagés, el cavaller y el jornaler) ¡Oh, si!Prosperarà: n’es panyora aquest die del Esperit St., el gl. Arcangel patró de l’Ig. el prelat q. posa la 1ª pedra, el Vic. Gral. d’aquesta encontrada, tots vosaltres benefactors.- Ja veig la igl. románica…”


La banda de música de Sant Llorenç tocà peces escollides mentre es feia la col.lecta i l’acte va acabar besant l’anell al Sr. Bisbe. Tothom quedà content y satisfet, desitjant que prest fos una realitat autèntica allò que s’havia dibuixat amb imatge.

Qualcú no massa practicant, després de llegir el sermó de Mn. Costa, em comentava: la gent ho entendria? La lliçó pràctica crec que està en que la gent de fa cent anys construí aquest temple i ara a nosaltres no ens resulta gaire fàcil saber-lo conservar i mantenir.

A continuació reproduïm l’acta de la col·locació de la primera pedra que està escrita en llatí, mallorquí, castellà i amb dues tintes.

“En nom del Senyor, Amen. Sia a tots cosa sabuda que l’any del naxament de Cristo MDCCCXCIX, die XXII de Maig, segona festa de Cincogema, essent Papa de Roma Lleó XIII, Rey d’Espanya Alfonso XIII y Arquebisbe de Valencia lo Reverendíssim Don Sebastià Herrero Espinosa de los Monteros, lo Reverendíssim D. Pere Joan Campíns y Barceló, per la gracia de Deu y de la Sede Apostolica Bisbe de Mallorca, accedint ab paternal benignidat a los desigs del feels de la iglesia de Sant Miquel de Son Carrió, en la qual té cura d’ànimes lo R. D. Bartomeu Janer, la qual iglesia pertany a la parroquia de Santa Maria de Manacor y n’el batliu de Sent Llorens des cardessar, essentne Rector lo R. D. Rafel Ignaci Rubí y Batle D. Bartomeu Umbert, illustrant ab la visita pastoral aquestes ovelles seves, y assistinli D. Joquín Dameto y Descallazar, dignidat de Mestrescola de la Seu de Mallorca y D. Llorens Despuig y Fortuny, canonge de la matexa Seu, ab gran alegria de tot el poble, va beneir solemnement y posà la primera pedra d’aquesta iglesia que va a construise baix del titol de Sant Miquel Archangel, a la major gloria de Deu Omnipotent, en alabansa de la Inmaculada sempre Verge Maria, a honor del mateix Sent Miquel archàngel y de tots el àngels y beneventurats de la cort celestial, a fi de que tot temps sia invocat dins la matexa el nom del Senyor per la salvació dels feels vius y per que’ls morts alcansen més fàcilment el descans etern. D’una feta tan memorable son estat cridats com a testimomar el present instrument per perpetua memoria y com a penyora d’etern agraiment en vers del Bisbe, que vetla tant les seves ovelles, qu’ha dispensada tal honor a n’aquesta gent pagesa, y a en qui Deu, com desitjam tots, després d’un llarg pontificat, juntament ab les seves ovelles que li están confiades se dign concedir la santa Gloria. Amen.- Axò se va fer en el llogaret de Son Carrió l’any y el die amunt dits”

“D’una feta tan memorable son estat com a testimonis los senyors, insignes per la seva dignitat, noblesa y relligió, lo reverent D. Antoni Maria Alcover, Vicari General d’aquesta Diócesis, D. Jaume Orlandis y Despuig, D. Antoni Rosselló y Nadal, D. Juan Amer y Servera, D. Mateu Truyols y Domenge, D. Bartomeu Bonet y Mas, l’Honor Llorens Caldentey y Perelló, l’Honor D. Juan Nebot y Sart, los pugan testimoniatjar aquesta festa y lloar y firmar el present instrument per perpetua memoria y com a penyora d’aquest agraïment en vers del Bisbe, que vetla tant les seves ovelles, qu’ha depositada tal honor a n’aquesta gent pagesa, y a en qui Deu, com desitjam tots, després d’un llarg Pontificat, juntament amb les seves ovelles que li estan confiades, se digni concedir la santa Gloria. Amen.- Axí se va fer en el llogaret de Son Carrió a l’any y el dia amunt dits”.

Aquí ja sabem clarament que l’Església està dedicada a Sant Miquel Arcàngel. Cosa que no es pot afirmar fàcilment al entretant de la primitiva Església.


Dia 21 de maig de 1899.-
Mn. Bartomeu Janer, Vicari de Son Carrió, havia presentat els plans de la nova Església i foren aprovats. (Arxiu M. de S. Llorenç) Per força aquests plans només feien referència a la fonamentació i façana, ja que Mn. Alcover anirà dient que va preparant i fent feina en aquests mateixos plans.