Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

095929
Usuaris Avui = 27
Usuaris Ahir = 59
Paginas Vistas Avui = 119
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.80.188.87
Data Servidor : 2018-10-19

RELIGIOSES FRANCISCANES
Amb el mateix ritme que va creixent una urbanització es van descobrint les noves necessitats, bé perquè són imprescindibles bé perquè son convenients. Tot això fa que, davant l’augment del nombre de gent, el 20 de desembre 1898 es demani al Sr. Bisbe el permís corresponent per començar les obres de la nova església i instal·lar un convent provisional de Religioses Franciscanes, Filles de la Misericòrdia, a una casa particular.

– FUNDACIÓ

Dia 12 de febrer de 1899.-
Va tenir lloc la fundació d’aquesta Casa que tenia per titular a la Beata Viridiana i foren les fundadores: Sor Maria Margalida Sansó, amb qualitat de Presidenta, Sor Maria Concòrdia Puigrós, Sor Maria de la Encarnació Fluxà i, des cap d’un quants dies s’els hi va unir Sor Clara Inés Pallicer.

Tota la gent del llogaret, presidint el M. I. Sr. Vicari General, Mn. Antoni Mª Alcover, propagador ben actiu d’aquesta fundació, el Sr. Vicari Mn. D. Bartomeu Janer i el Sr. Regidor, Joan Mascaró en representació del batle de Sant Llorenç, tots plegats sortiren a l’encontrada de les germanes fundadores, que arribaven acompanyades de la Rda. M. Superiora General, Sor Josepa de Jesús Rigo, amb algunes altres monges del convent de Son Servera.

Una vegada feta l’entrada, la recepció oficial i representacions pertinents, es dirigiren tots cap a l’església, on cantaren els oficis divins. En fou celebrant el mateix Vicari General i predicà Mn. Pedro Vallespir, Vicari de Manacor.

Quan varen haver acabada la funció, les esmentades autoritats acompanyaren les religioses a la casa que s’havia previst que habitarien fins a la construcció del nou convent, i que estava situada en el carrer Major, prop de l’Església, i propietat de l’honorable Miquel Mascaró. Tot eren cares alegres i plenes d’il·lusió veient com es complien els somnis que qualcú es cuidàs dels malalts, infants…

MN. ALCOVER HO VEIÉ AIXÍ
Aquesta és la versió que Mn. Antoni Mª en féu de l’entrada de les monges a Son Carrió el dia 12 de febrer de 1899:

Dia 11 de febrer de 1899.- “Nos n’anàrem a Manacor amb en Pasqual, secretari del Bisbe, i partirem tot d’una cap a la Torre Nova. Nos aturàrem a Son Carrió, i vérem tota la cosa a punt per la festa de l’endemà. Arribàrem a la Torre Nova”

Dia 12 de febrer.-
“Va ésser l’entrada de les monges de Son Carrió. A les nou i mitja partirem a peu en Pasqual i jo cap a Son Carrió, i ja hi trobàrem en Vallespir, Vicari de Manacor, que havia de predicar, i els cantadors que eren venguts. A moltes cases hi havia bandera posada. A l’entrada del poble hi havia una filera de pins al portal de l’església: des d’on començava una enramada fins a la casa de ses Monges, a on hi havia un arc triomfal que feia molt de bo. En Miquel Cupa, el picapedrer, i en Pep, germà meu, l’engarbullaren: no sé com s’ho feren per treure’l tan garrit. L’enramada era una fila de bigues a cada banda de carrer, vestides de murta, i amb rests de murta entrellaçats d’una a l’altra, i banderes i banderetes per les bigues i finestres”

“Veent que el Batle de Son Llorenç no venia perque justament aquell dematí treien els soldats, això és, quintaven, i l’homo no podia deixar, i tenint notícia de que les monges ja esperaven davant ca l’amon Llorenç Sureda (Pistola), segons lo convengut, devers les deu i mitja resolguérem passar anvant”

“Les monges venien de Son Servera amb la galera de la Punta i en la galera de ca D. Joan Juanet, de dita vila. Amb lo Vicari, el Secretari del Bisbe, el regidor, qui fa de Batle allà que és un fill de l’amo de Son Manxo, en Joan Mascaró, en Vallespir, el predicador i tot el poble partírem cap en el pou del torrent, enviant a dir a les monges que venguessen en voler”

“Al punt vérem les galeres i els carretons de ca-nostra que los acompanyaven i quatre banderes que anaven davant davant, totes de Son Servera. S’aturen les galeres, i devallen les monges: eren vuit: això és, les tres que havien de quedar en el convent nou de Son Carrió, la Mare Superiora General i quatre que l’acompanyaven. Jo vaig fer la presentació del Vicari, del Secretari del Bisbe, del Batle i del poble: les monges agraïren la salutació i la redoblaren i partírem tots cap a l’església”

“Arribats a l’església, nos revestírem i començàrem l’Ofici, deixant-se en Vallespir caure un sermó de primera sobre l’excel·lència, importància i utilitat de les monges per un poble. Acabat l’Ofici, menàrem les monges a la casa seva, i los ne donàrem possessori, mostrant-los totes les dependències de la casa, que los agradaren ferm”

“Llevó hi hagué el refresc, i deixàrem entrar a tota la gent perquè ho poguessen veure. Tothom estava contentíssim: duien la satisfacció pintada a la cara. Ma mare tengué arreglat el dinar a les monges, i la senyora de la Punta pagà el de l’endemà. Nos ne manàrem a dinar a la Torre Nova el predicador, el Batle i els cantadors. El capvespre a Son Carrió va esser roi seguit la gent que hi acudí a ca les monges i tothom los duia qualque cosa. Fonc una cosa fora mida lo que los dugueren”

Dia 20 de febrer.-
S’obriren l’escola primària de nines i l’escola dominical per les joves del camp.
Mn. Alcover conta com aquest mateix dia, que era a la Torre Nova: “Ha vengut en Massanet (Antoni) Visitador de les filles de la Misericòrdia, de la qual són les monges de Son Carrió, li vaig dir que mos germans Martí i Pep proposaven comprar la casa on estaven , perquè està ben situada, son amo la té venal i el seu preu no seria gaire”

No deixa de cridar l’atenció la manera com els germans de Mn. Alcover confiaven pagar la casa per les monges, en cas de comprar-la. Els pagesos hi filaven prim ferm i havien de fer el cap viu ben per força.

“En Martí i en Pep digueren que, si les monges la volien comprar, que noltros (els de ca nostra) les podríem deixar la quantitat o posar-los en el Banc la primera firma. Ells conten que dels fems (excusat), amb les nines que hi anirien a costura, se podria treure bé pel lloguer, i, si comprassen la casa, pels interessos. En Massanet no ha fet mal so i ha dit que hi pensaria”

Dia 22 de febrer.-
“Sobre la casa de les monges de Son Carrió m’escriu en Pep que l’amo de Son Manxo, atenent a que li costa cent lliures el quitar la renda que feia i que n’hi costà tres-centes cinquanta de fer, en demana unes mil quatre-centes trenta pessetes. Si ha de anar a lloguer, ha dit an en Pep i an en Martí que ells mateixos el fixen. Per ara deixam anar de comprar-la: més envant el Bon Jesús nos obrirà qualque portell”

– FALTEN MÉS MONGES


Dia 7 de març.-
“El Vicari de Son Carrió m’ha escrit que la costura de les monges és molt concorreguda i que se’n necessiten dues de monges per la costura i dues pels malalts, i que veja el P. Visitador perquè només n’hi ha tres, i se’n necessiten cinc”

Dia 12 de març.-
“Com veníem nos som aturats a Son Carrió: Hem vist les monges, que ja son quatre, i estan lo més contemptes: ja tenen quaranta-nou nines a la costura i els diumenges n’hi van una partida de grans”

– NOU CONVENT

Dia 10 de febrer de 1905.-
S’aproven els plànols de la construcció del nou convent de les monges, presentat dies abans. “Visto luego el plano presentado para fachada que se proyecta en la Aldea de San Miguel, acordó el Ayuntamiento no ofrecer reparo alguno a dicha construcción” (Act.13, fs. no enumerats.A. 19-02-1905)

Any 1906.- A punt d’acabar l’església nova, es fa també la construcció del nou convent, i el noble i piatós senyor de sa Punta, Joan Orlandis comprà el solar del costat de l’Església nova que s’estava construint, pagant també molta part de fusta i rajoles.

El Sr. Montserrat Servera era en aquell temps el Vicari del llogaret i, així com havia estat un gran animador i peça fonamental en la construcció de l’església, encara va tenir forces per també estimular la gent perquè també treballassin en la construcció del nou edifici. La gent fou conseqüent, transportant gratuïtament el material i així poder acabar el nou convent i traslladar-s’hi tot d’una les religioses. Pareix que la construcció del nou convent costaria 8.440 pessetes.

Dia 24 d’abril de 1909.-
Aquest dia Mn. Alcover escriu a Mn. Joan Aguiló perquè vagi a Son Carrió a fer un sermó per animar la gent a anar a Lluc, ja que les monges en tenen ganes i el Vicari no té coratge per fer-ho:

Amic estimat: ses monges de Son Carrió desitjen morure la gent per anar en peregrinació a Lluch am sos Franciscans. Es Vicari d’allà no’s sent am forses per anarhi, y pensàrem de que tu anasses a fer Son Carrió a fer un sermó i animasses la gent i fosses es cap cap d’això, tan trempat com éts per aquestes coses. El Vicari t’ho enviarà a dir d’aquest sermó, qu’hauria d’esser aviat.

Vaja, idó, a veure si fas aquest’altra bona obra, que Deu te remunerarà i la t’agrairà am tota l’anima ton afectíssim. (Rúbrica)

Dia 8 d’abril de 1923.-
Es va fer una festa singular amb motiu del trasllat de l’Eucaristia a la capelleta recentment preparada. Es celebrà ofici solemne a l’església, presidint i fent el sermó corresponent Mn. Antoni Mª Alcover i actuarem de prevere assistent Andreu Servera, Vicari del poble, de diaca Miquel Puigrós, Vicari de Son Servera i fill del poble i de subdiaca Andreu Casellas.

Quan s’acabà la funció s’organitzà una gran processó per traslladar l’Eucaristia a la capella del convent. Quan arribaren, entonaren el “Te Deum”, es resaren sis “Pare nostre” i es donà la benedicció amb el Copó.

El sagrari i el copó foren regalats per la família Montblanch, pares de la germana religiosa sor Isabel de Jesús Alcover. Les figures de Sant Francesc i de Sant Josep, que encara hi són, varen ser pagades per unes altres devotes persones.

Dia 3 de juny de 1927.-
Es fa una inspecció per reconèixer l’exempció territorial de “las Religiosas Franciscanas de la C/ San Lorenzo de San Miguel, números 6, 8 y 10 con superficie de 760 metros cuadrados que linda por la derecha con tierra de D. Jerónimo Sureda Umbert, por la Izquierda con la Iglesia y con el fondo con tierras de D. Miguel Servera y Miguel Frau” (Act. 24. 45)

Dia 3 de novembre de 1938.-
Joan Mascaró Puigrós manifesta a la corporació municipal que a l’escola de les “Religiosas Franciscanas de San Miguel y debido al gran número de alumnos asistentes, hacía falta se proporcione un banco y propuso a la Corporación que, dados los innumerables servicios prestados por las expresadas religiosas, fuese costeado por el Ayuntamiento, acordándose por unanimidad el importe total del inmueble” (Act.15, 99)

– AMPLIACIÓ DE L’ORATORI

Dia 8 de juliol de 1952.-
Es demana permís al Bisbat perquè es pugui construir un nou oratori semipúblic (Arxiu D. Bisbat, VI/16/334)

Dia 24 d’octubre de 1953.-
Aquest oratori seria beneït, col·locant una nova imatge de la Immaculada. (A.D.B.VI/16/350) El dia 11 de novembre de 1953, l’Ajuntament “Ratifica el donativo de 100 pesetas efectuado por el Sr. Alcalde a la Religiosas Franciscanas de Son Carrió, con ocasión de la bendición de la capilla de dicha comunidad” (Ac. 28, 25)

Dia 18 d’abril de 1956.-
“Celebrándose el próximo domingo las fiestas conmemorativas de la fundación de las Hermanas Franciscanas de Son Carrió se acuerda conceder a dicha comunidad 250 ptas.” (Act. 28, 145)

Dia 9 de juliol de 1957.-
Es situa el nou retaule construït amb la col·laboració del fidels. (A. D. B. VI/16/382)

En el curs 1972-73, com a conseqüència de la nova Llei de E.G.B. (de Villar Palasí) deixaren de fer escola i feren el mateix amb el parvulari en el curs 1987-88. Així i tot, encara tenen feina suficient i són molt apreciades pel poble a causa del servei prestat durant aquests cent anys i Déu faci que puguin celebrar-ne altres tants. Amén.

Lo cert i segur és que el dia menys pensat, sense dir “ase ni bèstia” desaparegueren de Son Carrió.
No vull dir res de l’edifici del convent perquè la història és massa històrica.
A finals d’octubre de 2007, es preparà la manera de fer, oficialment, el trasllat del retaule del convent a la capella de la dreta entrant a l’església, allà on abans hi havia la pila baptismal.

Realment es féu així. Trobareu informació completa a l’apartat “Dedicació” de Celebracions.