Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

095929
Usuaris Avui = 27
Usuaris Ahir = 59
Paginas Vistas Avui = 80
Usuaris en Linea = 2
Direccio IP : 54.80.188.87
Data Servidor : 2018-10-19

Més d’una vegada he pensat que no crec que hi hagi ni cap persona ni cap entitat més beneficiada, a l’hora de trobar tot tipus de detalls, que el poble de Son Carrió. No serà gens necessari dir que no pot ser mai que Mn. Alcover no l‘estimàs molt. A això també ho demostrà quan va deixar de ser Vicari General perquè amb molta freqüència anava a celebrar i presidir actes que feien gran el poble, ja que el petit poble no podia fer gran Mn. Antoni.

Per això tota la base seguida per reconstruir aquesta història tindrà com a punt de mira el dietari de Mn. Alcover en el que fa referència a Son Carrió, que no és poc. La primera vegada que en parla, després de posada la primera pedra, és el dia 25 de maig de 1899 que diu.

“He escrit an en Pep nostro que diumenge venga en Cupa (picapedrer) per rebre les instruccions de l’obra de l’església de Son Carrió”

Dia 1 de juny.-
Diada del Corpus. “Tot lo matí he feta feina en els plans de l’església de Son Carrió” i el dia següent: “Me’n som anat a Manacor per coses de l’església de Son Carrió”

– PRIMERA FILADA

Dia 5.-
Mn. Alcover fa una diferenciació ben clara entre la teoria (l’acte de posar la primera pedra) i la pràctica (el fet de començar i dur a terme l’obra) Sap que s’ha de començar i perseverar. No és gaire mal de fer endevinar que la pregària que fa per a la conclusió de l’obra amb els mateixos picapedrers tendria el sentit que no duràs molt i que no hi hagués cap accident.

“Me’n som anat a Son Carrió, i he trobats els mestres que ja picaven cantons per començar a posar-ne. Han tretes les plantilles dels talussos dels àbsides i les del redó dels mateixos àbsides. Han posada avui decapvespre la primera filada de l’àbside major. De manera que avui els picapedrers han començada l’església. Déu faça que els mateixos la puguen acabar i nosaltres ho vegem. Amén”

Dia 6.-
És ben clara la intenció de Mn. Antoni que també el batle de Sant Llorenç hi digués la seva i que també, com es veurà, els mateixos llorencins hi anassin participant dins les seves possibilitats. Només ho podia aconseguir per mediació de les persones influents:

“Som anat a Son Carrió, i he vista la primera filada posada. Són venguts el Batle i el Mestre de Sant Llorenç a veure l’obra i n’hem parlat llargament”

Dia 8.-
Segurament a Palma tendria més facilitat de trobar les eines de picapedrer i quasi segur també a un preu més assequible i, per això, es decideix a comprar-les allà i enviar-les després a Son Carrió.

“He comprat per l’obra de Son Carrió un verduc per serrar cantons, de vuit pams de llarg i un d’ample, que m’ha costat tretze pessetes i mitja, una mola per molar els picapedrers les eines, de quatre pams de diàmetre, que m’ha costat vint pessetes, dues llimes que m’han costat tres pessetes i vuitanta cinc cèntims. Tot ho he enviat a Son Carrió”

Dia 18.-
Com és natural, cada vegada que va a sa torre Nova a veure els seus familiars, fa de passar per Son Carrió, pegar una ullada a les obres i fa el seu comentari particular. Es quasi segur que els desfavorables no els escriuria encara que els comentàs particularment amb la família o persones de més confiança:

“Me’n som anat a Manacor i a Son Carrió i he trobat les obres que fan via: ja hi ha un parell de filades de l’àbside gran, i el petit de banda del camí ja pega per la cinta i ja estan fets tots els fonaments de la capella de la comunió”

Diada de Sant Joan.
Cal tenir en compte que el dia de Sant Joan era dia de festa per tot arreu de Mallorca. Des de temps immemorial es venia dansant aquest típic ball de Sant Joan Pelós que no per tots el pobles tenien gent que el sabés ballar. No és d’estranyar, doncs, que, com diu Mn. Antoni “la gent anava a l’aire” Ja fa uns quants anys que s’ha restablert aquest costum a alguns pobles.

“He predicat a Son Carrió, i han ballat Sant Joan Pelós i dos dimonis de San Antoni ballaven amb ell per honrar la festa: la gent anava a l’aire. Són anats a ballar a ca les Monges, que no ho havien vist mai” (24-06-1899)

– SANT JOAN PELÓS

El P. Gabriel Llompart Moragues, C.R. en “Historia de Mallorca” (t.X, ps.20-24) està contant com es fa a Felanitx aquesta festa i descriu la vestimenta: “Su doble viste calzas, camisa y faldilla blanca, y lleva una airosa capa de satén encarnado. Se cubre con careta, le cuelga larga cabellera y una corona sujeta con cintas. En la mano lleva la cruz de madera con una leyenda que dice: Ecce Agnus Dei. La otra mano va siempre apoyada sobre la cadera. ¿Por qué…? Sospecho porque antiguamente sostenía el cordero de Dios, cordero que todavía sostiene vivo, como veremos, San Juan Pelós, en Pollensa, a todo lo largo de la procesión del Corpus. Pero he de reconocer honradamente que nadie tiene recuerdo en Felanitx de haberle visto sostener el cordero que era definitorio en la iconografía mallorquina de San Juan, como advierte la intencionada frase: “Tots tenim, i Sant Joan te es xot”

“Hoy sale Sant Joan Pelós a bailar aún. Asiste al solemne oficio, y despúes del mismo, acompañado de guitarra, violín y flauta, danza de casa en casa, recogiendo limosnas, que agradece con un Molts d’anys!, mientras obsequia a sus beneficiarios con claveles rojos reventones.

“Un lugarejo en el que Sant Joan Pelós bailó hasta tiempos recientes (1922) es el de SON CARRIÓ”

“San Juan comparecía en el prebiterio de la parroquia el 24 de junio, al comienzo de la misa mayor. Vestía camisa blanca, pantalones grises, calzas rosadas y alpargatas catalanas. Todo cubierto por una capa roja y tocado con una gorra de plato roja, que remedaba naturalmente la aureola. En la mano derecha sujetaba la cruz con una banderola roja”

“Al llegar el momento del ofertorio, mientras los fieles hacían su ofrenda y se les obsequiaba con un ramillete, tocaba un terceto de violín, guitarra y flauta, bailando San Juan por la Iglesia, levantando la banderola de la diestra y manteniendo la siniestra en el costado, tal cual es rúbrica en Felanitx”

“Acabados los oficios, salía el danzante, acompañado de los obreros, a recoger limosnas por todo el lugar, repitiendo sus cabriolas de portal en portal”

“Es seguro que la danza de Sant Joan Pelós llegó a Son Carrió procedente de San Lorenzo, donde también la había. Lo ha descrito con su extaordinario realismo Salvador Galmés en su obra Flor de Card:”

“Era un fadrí dels més falaguers de la vila, vestit lleugerament amb sandalies, calces blanques, baldragues verdes amb cascavells, camisa blanca, capa folgada i volandera de llustrina color de carn, i barret en forma de capell invertit, la cofa cap avall i l’ala cap amunt com una girgola plana. Portava un gallardet en la mà dreta, descansant l’esquerra en la cinta formant ansa amb el braç. Trescava tot el poble acompanyat de dos dimonis descalços, vestits de tela de sac en una sola peça amb pintures infernals d’ocre i almànguera davant i darrera, un picarol penjat al cul, un cap de figueres amb gran bayam de boc i una barra en la mà d’un tronc llauger de valma rosera”

“Ballaven tots tres: el sant a rompre, pero seriosament; els dimonis amb feixugor, pero cómicament, retirant-se a desiara i llançant, per cohonestar llur malfeneria, bramuls feresters baixos: Hohohoho! Jesús, Sant Antoni! Amb les hhh fortament aspirades com un sacsament de sonoritats minvants”

“Darrera ells venien els sonadors, tocant a conciencia amb llurs instruments- flauta camparola, violí, guiterra i guitarró- la tonada de Sant Joan i la Balanguera, que bellavan el sant i els dimonis”

“Dos sobreposats, amb la roba bona de panyo negre i una bacina perhom, feien la capta un per cada banda de carrer, seriosos, amb gravetat de persones importants”

El baile de San Juan era una tradición inmemorial en el lugar… En los últimos decenios del siglo pasado, todavía los niños iban en filas cantando la estrofa:

Sant Joan Pelós
va vestit de seda,
amb una candela
ajoneiem-mos, mos, mos.

a la que se arrodillaban y levantaban de nuevo; pero por entonces ya había desaparecido la figura del representante del santo”

“En la Consueta de sacristía de la catedral le describe en la fecha del 27 de diciembre: E a la cacristía se vestiràn dos preveres, lo hu per Sant Joan Baptista, vestit amb camis i hamit, amb una esclavina negra palosa, senyit amb una corda d’espart, descals ab esperdenyes, lo qual aporterà ab lo bras esquerra un anyell ab diadema, e am la ma dreta aporterà la creu del albats conventuals e ab la creu ligat un titol que dirà: Ecce agnus Dei e una penitencia de pilotes de mar” (Id. p. 23)

També diu el P. Llompart que en 1453 “los boters solen fer Sant Johan Batista ab sa sclavina e son anyell” i que a Inca es feia una representació teatral a l’any 1370. (Id. p.24)

Dia 25.-
Ja es duia entre mans l’ampliació de l’església de Son Negre que ell també projectà. Per això, no és gens estrany que també ell hi volgués fer qualque passada i que el cercassen per les festes grosses.

Aquest clot de grava, ja quasi tapat del tot, de que parla quan tornaven cap a Son Carrió estava a l’esquerra baixant la costa de Son Berga. Segur que d’aquí traurien molta grava.

“Som anat a predicar a l’esglesieta de Son Negre, a on hi havia festa grossa de la conclusió del mes de Maria i del Cor de Jesús. Llevò han treta una joia de cinquanta sorts: ha produïdes cent pessetes per l’obra de dita esglesieta. Hem dinat a Ca Na Berga, i el capvespre cap a Son Carrió. De passada nos som aturats a un clot de grava on hi havia el Vicari, dues monges i una cinquantena d’al·lotes i altre tant de fadrins que picaven i treien grava per l’església, i carros que en traginaven. Som anats a romandre a la Torre Nova”

Dia 26.-
“Missa dita, som anat a Son Carrió, a on hem trobat la plantilla del basament de les columnes que hi ha de haver en el portal de la sacristia i capella de la comunió. Hi he replegades per dita obra 986 pessetes i s’en són gastades i passades en compte 439. De les restants me n’he duites 325 per depositar-les a la sucursal del Crèdit Balear de Manacor a fi de tenir-les segures; hi he afegides les vuitanta de la suscripció d’aquest mes”

Dia 28 de juny.-
“He comprat un compàs d’acer, de prop de tres pams, set pessetes m’ha costat, per l’obra de Son Carrió”

Dia 4 de juliol.
No és mal de veure que els vicaris que hi va haver en temps de la construcció, pràcticament, per l’experiència que jo he tingut de la meva vicaria, quasi segur que només arribarien a la categoria d’escolans. Avui en dia s’han canviat els papers: molts de rectors, a l’hora de construir o reparar, els agradaria trobar-se amb alguns escolans (persones seglars) que fossin els capdavanters com més responsables millor de dites empreses.

“He escrit an el Vicari de Son Carrió que digui an en Cupa, el picapedrer de l’església, que venga i li explicaré les plantilles que li he fetes i se’n durà el basament d’una columna que he fet de fang i les servesque de guia”

He posat aquí, perquè em pareix el lloc més oportú, una carta que Mn. Alcover va escriure a Mn. Bartomeu Domenge i que no duu data alguna. Ella va ser recollida per Mn. Jaume Serra Adrover i que, a la vegada, m’ha deixat transcriure per fer referència concreta a l’església de Son Carrió:

“D. Bartomeu: ell ara resulta que me’n torn a Barcelona avuy per feynes que m’han comenades. M’en duch els plans de l’església y els-e mostraré a n’En Rubió y En Gaudí, y així anirem més segurs.

La festa de Son Carrió será el diumenge passat St. Jaume. De Barcelona tan pot ser que torn dimegres com diumenge. De totes maneres cont esser aquí per St. Jaume, s’entén a Manacor. Si no fos així ja escriuria.

Comendacions a tota la gent. El Bisbe i en Rotger veren els plans i tan els-agradren, que’s creyen qu’éren dibuxats d’En Rubió. Axò vaja en tot reserva. ¿Comprén? Son afectíssim” (Rúbrica)

Dia 17.-

“He reformades algunes plantilles de l’església de Son Carrió i hem resoltes algunes qüestions que nos posen els cantoners de dita obra”

Dia 5 d’agost.-
“Me’n som anat a Manacor, som passat per son Carrió, i l’obra de l’església fa via; i llavò cap a la Torre Nova”

Dia 21.-
“Som anat a veure les obres de Son Carrió: han feta molta via”

Dia 25.-
Sap aprofitar bé les trobades amb el batle de Sant Llorenç per aconseguir qualque cosa o parlar-li d’alguns temes pendents o puntualitzar el que fos: les faixines eren molt importants perquè eren jornals no pagats. El Vicari ja havia escrit al Sr. Bisbe queixant-se que no cobrava ni de l’Ajuntament ni del poble. També els fa saber que el Vicari no és un funcionari.

“Nos som vists amb el Batle de Sant Llorenç i el Tinent de Son Carrió, i m’han promès que faran fer la faixina (dietes de carro i jornals de persona que imposa l’ajuntament a tots els veïns) a l’obra de l’església. Ademés los he parlat d’allò de l’assignació, i han dit que se pagarà amb puntualitat i que la baixa que han feta en el Vicari només és per enguany, i que l’han feta a tots els empleats del municipi. Los he fet a notar que el Vicari no és cap empleat, i que una altra vegada que es vegen compromesos per falta de recursos, acudesquen an el Bisbe demanant-li que los autorís per fer la baixa que sigui del cas. Han dit i repetit que estan promptes a fer per l’obra de l’església tot lo que puguen”

Dia 24 de setembre de 1899.-

No és mal de fer comprendre l’autoritat moral que tindria Mn. Alcover dins el poble: A) Perquè era el Vicari General i, en aquell temps feia molt de paper. B) Perquè no sabem quina quantitat de persones anirien a fer feina a la Torre Nova; les dues coses juntades feien quasi impossible poder opinar en contra seva o dels seus germans.

“He predicat a Son Carrió excitant la gent a fer via a les obres de l’església, que ara estan aturades perque els mestres a principis d’aquest mes hagueren de deixar perque no podien soportar la calor que feia. Ara que el temps s’és refrescat hi tornaran. Hi ha una partida de cantons traginats”

Dia 26.-
La meva opinió és que mai no arribarem a saber quins consells li donaren, quines rectificacions li feren ni quines dificultats autèntiques va tenir. Tot s’ha de intuir i endevinar. Per a mi és clar que aquest Miquel és el seu germà Jesuïta.

“En Miquel ha proposades algunes modificacions en el plans de son Carrió, molt oportunes”

Dia 27.-
Tots els familiars i ell mateix donaven per ben segur que sa mare no sobreviuria. Morí el 13 d’abril de l’any següent. Per això, no és gens d’estranyar que fessin una acció de gràcies ben solemne.

“Hem feta la festa de Sant Josep a Son Carrió amb acció de gràcies per la salut de ma mare. Jo he dit l’Ofici i en Miquel ha predicat. Avui capvespre han fetes les escombres i decantada la terra per començar la sagristia del costat de l’evangeli, de Son Carrió. Que la vegem acabar prest, si convé.

Dia 9 d’octubre.- “Amb el Marquès de Cicot hem vistes les obres de Son Carrió. L’ábside major ja té cinc o sis filades, el de l’Epístola onze o dotze, el de l’Evangeli tres o quatre, i la sacristia d’aqueixa banda cinc o sis. El Marquès ha trobat que la cosa anave bé i que podriem seguir”

Dia 24 d’octubre.- Hi ha una cosa molt clara en la família de Mn. Antoni i és que tots eren molt humils: Enlloc consta que els seus germans foren de les persones que més cantons traginaren i que sempre, segons creença popular de Son Carrió, sempre hi va haver un carro de la Torre Nova a punt per traginar-ne. Els qui més tenien per sembrar eren ells i els de les possessions; l’altra gent acabaria molt més prest i més aviat.

“L’obra de l’església de Son Carrió està aturada perque ara amb lo sembrar no poden traginar cantons. Hi haurà d’estar fins devers Nadal”

Dia 26 de novembre.-
“Som anat a predicar a Son Carrió. L’església nova fa via. Traginen cantons una partida de carros”

Dia 8 de desembre.-
“Diada de la Purísima. He dibuixat el portal dels homos per la nova església de Son Carrió”

Dia 27 de desembre.-
“En Pep nostro és anat a veure D. Joan Amer per conseguir que componguen el camí de la pedrera de l’església de Son Carrió perque faça més bon traginar cantons. Ha fet molt bon so”

Dia 28.- “Fa 13 anys que vaig dir missa nova”

Dia 31 de desembre.-
“Som anat a predicar a Son Carrió per preparar els exercicis espirituals de demà que han de començar les filles de la Puríssima i tots els qui s’hi vullen unir. Acabam l’any 1899: que sia per major glòria de Déu, i que en vegem acabar molts d’anys, si convé per la nostra salvació. Amén”

– FAN UN CAMÍ PER DUR ELS CANTONS

Dia 21 de gener de 1900.-

Pareix que aquest camí seria el que actualment hi ha obert perquè és el més recte des de la pedrera, sempre tenint en compte que passarien per la part alta del torrent per aconseguir que la costa fos el menys dura possible. Ja que es tractava d’un bé públic no crida l’atenció que intervinguessin tots els batles veïnats.

“Som anats a Son Carrió a veure les obres de l’església que fan via. Ara tenen compost de fer un camí per dur cantons de la pedrera de ca N’Amer. Han vist el Batle de Manacor, el de Sant Llorenç i el de Son Servera, i han conseguit que nos donin tota la feixina d’aquells contorns per fer el camí. El Batle de Sant Llorenç posà tota la feixina de Son Carrió a la meva disposició perque fos per l’església”

Dia 26.-

No crec que fos mala idea, al menys per part de la parròquia si no es fa de tant en quant, dedicar algun dia de festa solemne, per agrair tots els fidels del poble els favors que varen fer algunes persones, com el Sr. Mateu Truyols i tants d’altres, ajudant i cooperant perquè l’escarada anàs endavant. Es quasi segur que ara és més educatiu que quan hi ha algun familiar que ho cerca, que ho vol o que pot ser ho exigeix.

“Mon germà Martí, l’amo en Llorenç Servera i altres són anats a Can Amer a senyar el camí que han de fer per dur els cantons per l’església de Son Carrió. El propietari de Can Amer, D. Mateu Truyols, cedeix tota la terra que ocuparà el camí, com cedeix les pedreres per tractar-se de l’església. Déu nostre Senyor li pag. Els altres que tenen terres per on ha de passar dit camí també cedeixen gratuïtament el pas. El Bon Jesús los ho pag”

Dia 27.- “Són anats a fer dos solcs per allà on ha de passar el camí a fi de que romangue ben senyat”

Dia 3 de febrer.-
“Som anat a veure l’obra de l’església de Son Carrió: fa via, ja té per tot lo redó vuit pams, això és a la part més baixa”

Dia 11 de març.-

“Som anats amb en Miquel, en Martí i en Pep a veure el camí de la pedrera de l’església de Son Carrió. Darrera la gruta li han donada una altra direcció, i no tendrà tanta costa, i defugirem de certes dificultats que nos volien posar”

El seu germà Miquel era per aquí perquè ja havien extremunciat sa mare per tercera vegada. No obstant, no morí fins el dia 13 d’abril (divendres sant) devers les vuit. Aquest germà Miquel ja se n‘havia tornat. La vestiren de filla de la Misericòrdia (intervenció segura de les monges). El dia següent la se’n dugueren a la vila amb una acompanyada d’una quarantena de carretons i trenta homes que es rellevaven cada 200 passes per dur-la. Al cel sia.

Dia 18.-

“Haviem d’anar a decantar la terra del camí de la pedrera, i no ha pogut esser perque ha plogut”

Dia 25.-
“Som anats an el camí de la pedrera. El Bisbe donà permís per fer feina en diumenge i per arreglar dit camí, suposat que ha de ser per traginar cantons per l’església. El Vicari convidà la gent, advertint-los que duguessen una cullera i una escudella per menjar llet. N’han comparegut més de doscents quaranta, entre homes, dones i al.lots: tots feien feina: grans i petits, joves i vells: han feta una feinada fora mida. Dues botetes d’aiguardent per boure els homes, no han bastat per res. Perque hi hagués llet per tothom, han duita la de la Torre Nova, Son Manxo, Son Sureda, Son Pussa, el Rafal Sec, Sa Carrotja, Can Pistola, tres grutes.”

Això que “n’hi havia que duien rusca” a mi em pareix una cosa bastant general en les circumstàncies de fa cent anys, una vegada que he sentit contar com s’ho passava la majoria de gent. Mon pare als set anys estava llogat per porqueret a Son Crespí Vell només pel manteniment i no totes les famílies podien col·locar els seus fills amb condicions semblants. Encara avui en dia, quan hi ha menjar, normalment hi assisteix més gent que si s’organitza qualque acte sense posar taula. Com seria aquell temps en què, per a la majoria de persones, la panxa no era problema d’obesitat com ara!

“N’hi havia tres calderes: hi han posat catorze pans de sopes. Així mateix n’hi ha haguda per tothom, però no a voler per alguns, perque eren molts, i n’hi havia que duien rusca. No hi hagut desordres, gràcies a Déu. En Martí nostro feia els plats, i perque el grup de gent enrevoltada no el tirassen o li fessen pegar dins la caldera, estava peu envat peu enrera, i, perque en Martí no ho conegués, feien l’escudella neta, i per fer-la-hi, fins i tot, n’hi ha hagut que hi han pixat. Això ja se diu tenir-ne ganes de llet”

Pot ser molt bé que tinguessin ganes de llet, però, així com he dit abans, crec que tenien ganes de tot… i la fam no té amics. Com no fossin els amos de possessió, els qui tenien terra suficient per cultivar i els funcionaris, tothom estava ben exposat que qualque dia de la setmana es trobàs amb dificultats ben serioses perquè la gana no els turmentàs.

Dia 26.-
“Som anats an el camí de la pedrera. Els feixiners de Son Servera hi eren que feien feina”

Dia 2 d’abril.-

“Som anat a veure el camí amb en Miquel. Hi han feta molta via, però encara està enreret”

Dia 11.-
Crec que aquesta és la vegada que Mn. Antoni diu més clarament que va trobà gent hipòcrita. Gent que va prometre i després no va atènyer. Gent que ataca per darrere. Encara l’altre dia em contaren com una persona avisa el veïnat de finca que podia anar a collir les prunes perquè ja eren madures. Sabia que eren madures perquè, segons testimonis que ho veren, ell mateix se les n‘havia dutes. Aquest fet res no té res a veure amb Son Carrió.

“Som anats an el camí de la pedrera de l’església. Hi fan via. Aquest camí tot són contraris que ha tengut, però amagats casi tots. A Sant Llorenç i a Manacor, a on havien promés feixina, n’hi hagué que tractaren d’esborrossar-la-nos. En Martí, germà meu, hi hagué d’anar a parlar fort. Els contraris quedaren escoats”

Dia 12.-
“Dijous Sant.- Som anat a combregar a Son Carrió, i he aidat an el Vicari a Confessar. El vespre he predicat el sermó de la Cena”

Dia 29.-

“Hem feta a Son Carrió la comunió d’al·lots i al·lotes qui han començat a combregar; na Catalineta d’en Martí nostro, de vuit anys, era una d’elles. Són estat devuit al.lots i catorze al.lotes. Es anat de lo millor”

No deixa de cridar l’atenció com foren 32 els infants de primera comunió. Mirau per on duu el progrés!. Varen fer l’església sense doblers i ara ens trobam amb feines per poder mantenir-la… i, gràcies a Déu, no són tants els qui passen rusca.

“He convidada la gent per anar an el camí de la pedrera. Han comparegut deu carros, una quarantena d’homes i una cinquantena de dones, tots feners, i que no han robat res an el jornal. Deven haver traginades unes 150 carretades de pedreny an el camí que se’n ha duita una bona estreta i ja està enventet”

Dia 26 de naig de 1900.-
Escriu al seu germà Martí per demanar-li coses y també perquè el picapedrer faci via a les obres:

“Digau a-nb en Cupa que pens a enviarme el pla o dibuix del portal dels homes de l’església de Son Carrió. Supós que ja hi fan feina a l’església” (Papaers de Sa Torra)


– PRIMER ANIVERSARI DE LA PRIMERA PEDRA

Dia 3 de juny.-
“Diada de Cincogema. He predicat a Son Carrió, donant-los l’enhorabona per lo que han fet per l’església i excitant-los a fer més”

Dia 4.- “Primer aniversari de la 1ª pedra de l’església de Son Carrió. Va caure en la segona festa de Cincogema, dia senyalat; resolguérem celebrar l’aniversari dita segona festa, caiga Cincogema com caiga, a fi de que el poble hi pugui prendre part.- Hem dit ofici de quatre i en Miquel Fuster ha predicat. Hi ha haguda molta gent. Acabat l’Ofici hem tenguda junta sobre cercar una casa per tenir la calç i els mestres poder-se aguiar, jeure i estar i tenir-hi tots els ormeigs. L’amo de Son Manxo n’ha oferida una de seva que prompte quedarà buida: ell i el de Rafal Sec són quedat de comissió per atendre an això de dita casa. Los he dit que se fa precís estudiar el medi de traginar molts de cantons, perque sino, l’obra no farà via”

Sabem bé que ara la segona festa de Cincogema no existeix però, tal vegada, seria convenient celebrar un aniversari en l’any i si, es creu oportú, fer-la coincidir amb la festa del patró. Crec que no estaria gens malament que el poble el revisqués i, especialment, en arribar el centenari es podria intentar de nou fer un acostament a tals esdeveniments.

Es pot arribar molt lluny si s’està convençut que és la fe la que mou les muntanyes i es sap aprofitar un mínim el do de l’oportunitat. Mn. Antoni mateix ho reconeixeria després de l’èxit de saber aprofitar aquests dies d’aigua per traginar cantons.

“Com avui ha feta saó i és impossible segar ni garbatjar, han dit que aquests dies en podien traginar. Han cregut que lo millor era avisar la gent. Els de la junta se són repartits en colles dels que han d’avisar. Pugen a cent els carros senyalats per avisar. Nos ne som anats a la Torre Nova, a on han dinat els capellans venguts per la festa”

Dia 8.-
“En Pep nostro m’escriu que dia cinc, coranta-dos carros de Son Carrió traginaren per l’església cent i cinc dotzenes de cantons fent cent coranta cinc carretades, i trenta-tres carros feren cent trenta-tres carretades de grava; i dia sis onze carros traginaren trenta-una dotzena de cantons, i llavó vuit carretades més. Que Déu los ho pag. Serví de qualque cosa l’avisar de dia quatre”

Mn. Alcover no escatima alabances per a aquelles persones que tingueren qualque iniciativa d’èxit i es veu ben bé que era bo per encoratjar la gent perquè ell era home d’empenta i que, a mesura que anava adquirint experiència, el món li tornava més petit.

Dia 19.-

“Diada de la Trinitat. Es vengut en Cupa, el mestre de l’església de Son Carrió, i conta que ahir i despusahir seguiren traginant cantons; que l’església n’és plena, que no los esveiran en tres o quatre mesos, i manco la grava, que n’hi ha un munt que fa por. Sí que nos hi digué bé la convidada el dia 4!”

Dia 9 d’agost.-

“Segueix dibuxant per l’església de Son Carrió. D. Faust Morell nos ha dibuxats uns capitells del Santíssim i la Puríssima, que són una marevella”

Dia 15.-
“Ha plogut el matí, i el capvespre cap a son Carrió. Hem compost que demà venga l’Ajuntament de Sant Llorenç per mudar la plaça projectada, posant-la devora el sagrat de l’església nova i la vicaria actual i el corral de la mateixa”

Dia 16.-
“Som anats a Son Carrió: Hi ha hagut el Batle i el Tinent i hem convengut que l’Ajuntament acord mudar la plaça així com deiem ahir, reformant el pla d’en Pavia. M’ha dit que jo hi fes les retxes que indicassen les modificacions, i que ho acordarien, consignant-ho en acta. He fetes dites retxes i les he enviat avui mateix”

Dia 29 de setembre.-
“Som anat a Son Carrió. Els mestres hi són: les obres de l’església fan via. Dos veinats, qui tenen un trast perhom (un tal Mesquida i un tal Vicento) qui confronten en el sagrat de l’església nova, a la part de mitjorn, han donada a l’església una faixa de terra vora-vora, de set pams, amb tal de que los hi fassen una paret a la partió. L’amo del trast que confronta a la sacristia, veinat d’aquells, nos ha donada també una faixa de terra igual. Així l’església estarà ben aislada. Déu los ho pag. Amén”

Dia 13 d’octubre.-
“He tret una partida de plantilles”

Dia 1 de novembre.-

Aquest dia Mn.Antoni hi predicà “animant-los a passar l’obra de l’església avant”

Dia 28 de novembre de 1900.-
Mn. Alcover escriu a Mn. Joan Aguiló menanant-li que, per favor, li prediqui els exercicis que ell havia de fer a Son Carrió:

“Amich estimat: dins el janer vinent a Son Carrió hi ha uns exercicis de les filles de la Puríssima, qui servexen per tot el poble; han d’esser d’una setmana. Me favrias un gros favor si les volguesses predicar. Jaurás y soparás a la Torre Nova y de dia serás a Son Carrió, a la Vicaria, aont berenerás y dinarás, y t’hi duran y te’n durán ab lo carretó de ca-nostra. Per poch que pugues, ho has de fer. Contestem tot d’una. Ton afectíssim” (Rúbrica) (Deferència de Mn. Jaume Serra Adrover)

Dia 30 de novembre de 1900.- Altra vegada escriu Mn. Alcover a Mn. Joan Aguiló per posar-se d’acord amb Mn. Joan Aguiló pels exercicis de Son Carrió i també mirar com arreglar la capella de Son Negre.

“Amich estimadíssim: rebuda la teva, y milions de gracies.

Demá, si Deu ho vol, vench a Manacor y me’n vaig a la Torre Nova: allá compondrem quina setmana será millor per els exercicis, y en tornar, ja t’ho enviaré a dir” Comendacions a tots els amichs.

Ton afectíssim. (Rúbrica) (Deferència de Mn. Jaume Serra Adrover)

Dia 1 de desembre de 1900.-
“Hem feta els de ca nostra una festa a Son Carrió: jo he predicat. La sacristia de l’església nova ja està coberta de teulada, i servirà de casa dels picapedrers, per ara”

Dia 3.-
“Som anat a Son Carrió i he cridats en Martí i en Pep nostros, l’amo en Miquel de Son Manxo i l’amo en Llorenç Pistola, i los he proposat de demanar cent pessetes a l’Ajuntament de Sant Llorenç i nosaltres enginyar-nos per altres vents, i arreglar una cambra a la Vicaria per poder-hi romandre un predicador, i fer un excusat, que no n’hi ha: aixubarem l’actual païsa, i haurà una bona cambra, a dins el corral de la Vicaria hi faran una porxada pels carros i un estable per el bestià. La sacristia és també casa de la Vila, i escola pública, i administració de correus, i col.legi electoral i punt de cobrança del consum. Aquells hi han convingut: l’amo en Llorenç en parlarà an el Batle i an el Tinent.- D. Joan Orlandis m’ha donades les bigues que hauran menester. Déu l’hi pag”

Dia 10 de desembre de 1900.- Aquesta carta no diu el destinatari però, pel tema tractat dels exercicis, es vou clarament que va dirigida a Mn. Joan Aguiló:

“Amic estimat: si tu ho trobes, els exercicis de Son Carrió poríen comensar el dia dels Reys anes-vespre fins l’altre diumenge. No sé si t’ho havia enviat a dir; per axò t’ho escrich. Vaja, idò ¡coratje! i endevant!

Comendacions a-n els amichs. Ton Afestíssim” (Rúrbrica) (Defrència de Mn. Jaume Serra Adrover)

Dia 14.-

Segurament desistirien de fer la reforma anteriorment dita perquè el Sr. Montserrat Servera era de Son Servera i, en conseqüència, ho tenia més fàcil per anar i tornar. Al mateix temps és quasi segur que això va fer anar un poc més aviat la construcció de la nova Vicaria.

“He escrit an el Batle de Sant Llorenç i al Tinent de Son Carrió que el Vicari d’aquí se’n va, i hi anirà en lloc seu D. Montserrat Servera, de Son Servera, i que retir la petició de fer obra a la Vicaria actual o casa de la vila”

“El Vicari de Son Carrió se’n va perque l’han fet mestre d’escola de Randa”

Dia 25 de desembre.-
“Diada de Nadal. Som anats a Son Carrió a veure les obres de l’església de son Carrió, qui han feta via ferm, i el Vicari nou, que sembla que agrada una cosa de no dir. Hem demanat an en Toni Fava què vol del cortó de derrera l’església nova per fer-hi la Vicaria”

– PREPARANT LA VICARIA

Dia 13 de gener de 1901.-

“Hem feta la festa de la conclusió dels exercicis espirituals de les filles de la Puríssima, a on hi ha presa part tot el poble: Han combregat unes vuicentes persones”

“Hem comprat dos trats per la Vicaria de Son Carrió a un tal Mesquida: tenen 23’80 metres de llarg i 16 metres d’ample entre tots dos: peguen a la sacristia del costat de l’Evangeli i en el portal del homes; en donam setanta lliures, o sien 333’30 pessetes”

Aquesta finca quedà registrada en el tom 1.348, llibre 241 de Manacor, folis 91-3. Finca 10.125. Incripció 1ª, 2ª, 3ª i 4ª.

Dia 14.-
“He fet el pla de la Vicaria nova de Son Carrió: la planta baixa i l’alta” i dia 19 escriu que “un delineant el me posa en net, damunt paper tela”

Dia 21.-
“Me’n som anat a Manacor per firmar l’escriptura del solar de la Vicaria nova, i no hi ha hagut res en derg, i som tornat sense res en el fus”

Dia 29.-

“El Bisbe m’ha donades 500 pessetes per la Vicaria de Son Carrió. Me’n som anat a Manacor, i davant el notari Puerto hem firmada l’escriptura de compra del solar, i llavó cap a la Torre Nova. En Pep nostro i en Martí m’han proposat que jo deman a la Diputació cinc-centes pessetes per abaixar la costa de Son Berga i ells organisaran una suscripció de doblers i feina a Son Carrió i per Son Bergues”

Dia 30.-
“Hem senyat el trast de la Vicaria, i hem obertes les escombres per començar les parets demà mateix”

Dia 9 de febrer.- Com és natural, era una preocupació del Bisbat que el Govern se’n cuidàs de donar d’alta i dotar la vicaria de Son Carrió en el Ministeri de Gràcia i Justícia que, en aquell temps n’era el competent. A la llarga seria la creació d’una parròquia nova, com es fa ara. Al menys el Vicari tindria una paga segura, encara que mai no han estades grosses, però solucionaria que no tingués necessitat absoluta que el poble el mantingués totalment.

“El Vicari de Son Carrió m’escriu que l’obra de la Vicaria fa via ferm. He comenat an en Martí Llobera que veja en el Ministeri de Gràcia i Justícia com ho hauriem d’arreglar perque el Govern dotàs la Vicaria de Son Carrió. M’ha promés que ho farà”

Dia 16.-
“Sobre allò de dotar el Govern la Vicaria de Son Carrió, m’ha dit en Martí Llobera que en parlà en el Ministeri de Gràcia i Justícia i li digueren que acudesquen els veïns de Son Carrió amb una instància an el Ministre i que l’inform el Bisbe dient que n’és cosa de gran utilitat, i que és probable que ho concedesquen”

Se comprèn ben bé que hi hagués l’informe del Sr. Bisbe a partir de la instància del poble, per evitar possibles confusions o males interpretacions. Es tractava d’un procés i formulisme a seguir.

Dia 17.-
“He predicat a Son Carrió, i he dit lo de la costa de Son Berga i lo de la dotació de la Vicaria. Redactàrem les dues instàncies i les firmaran els que vullen. Tothom ha dit que firmaria. Diumenge passat traginaren devers cent carretades de grava per l’obra de l’església i la Vicaria, que ja té les parets de l’aiguavés de devant de devers nou pams”

Dia 18.-
Mn. Alcover continua així en el seu dietari que tant ha servit per poder refer la història de la nostra parròquia. “Me’n som anat a peu a Son Carrió, i ha plogut casi tot lo camí. He trobats trenta-cinc carros de Sant Llorenç traginant cantons per l’església i per la Vicaria. Són dels conservadors que tengueren entreversos amb el Vicari passat, i deien d’ells que anaven contra l’església, i han volgut demostrar que no és així. És estat un acte de desagravi”

Per bona que sigui l’obra, no sé per què sempre hi ha d’haver grupets de gent que es dediquen a frenar, estorbar, complicar o fins i tot esvortar el que s’està fent o preparant per fer. Quasi segur que això també hi influiria perquè el vicari se’n volgués anar, si bé l’excusa important és que l’han nomenat mestre de Randa. Encara Mn. Bartomeu Janer Thomás hi tornaria, per tercera vegada, l‘01-08-1907.

“Són venguts els caps d’aquesta fracció, l’amo en Pere Antoni Ordines, de les Toltes, un amo cosí seu, de mal nom (el pobil de La Real) Pere Antoni Ordines i Brunet, i l’amo en Pere Josep de Sos Llulls, i ademés, tres regidors, i se són oferits en tot i per tot lo que sia afavorir l’església. A pesar de que plovia i feia un fred espantós, han fetes tres carretades cada carro. Els carreters han bogut per llarg, i se’n son anats cantant, ben xerevel.los. M’han promès que passat Pasqua tornaran, no amb trenta-cinc carros, sinó amb cinquanta, i no han de deixar ponedor a les pedreres: tots els cantons que hi hagi trets els han de traginar. Los hem promès que los donarem llet i brossat amb sucre, i que per molts que en venguen no s’ho acabaran”

Dia 19.-
“Es vengut el Vicari a la Torre Nova i en Joan de Sos Ferrers casi per dir-me de part del Batle de Sant Llorenç, que les avisem en haver-hi cantons trets a les pedreres de l’església de Son Carrió i que si aquells vengueren amb trenta-cinc carros, ells vendran en vuitanta. Li ha dit que, com més en vendran, més contents nos faran, i que Deu los ho pag”

El capvespre nos ne som anats amb en Pep nostro a Son Servera a veure lo de l’esglesia. He vist el Vicari en Toni Servera, el metge, el Potecari, el mestre d’escola, el jutge de pau i el Batle. Tots, fora d’aquest, han demostrat entusiame per l’esglesia nova. El Batle s’és concretat a dir que fora lo que el seu germà digui. El seu germà el el Sr. de Ca S’hereu, D. Pere Antoni Servera”

Dia 23.-
“He fetes les minutes de les instàncies an el Ministeri de Gràcia i Justícia i a la Diputació sobre la dotació del Vicari de Son Carrió, i la costa de Son Berga i les he enviades a Son Carrió perque les presenten en net i les firmen”

Dia 26 de març.-
“Cinquanta-dos carros de llorencins traginen cantons per l’església de Son Carrió”

Dia 1 d’abril.-
Escriu Mn. Alcover que està preparant l’excursió filològica i que deixa encarregat el Mn. Miquel Rosselló i Alemany, qui més tard, arribaria a ser Prelat domèstic i també s’agradava molt que li diguessin “Mon Senyor” Els amos de la possessió de Son Manxo, familiars i criats advertien molt bé tothom perquè fos tractat així. Mn. Alcover el deixà encarregat perquè “present aquella exposició dels veïns de Son Carrió sobre la costa de Son Berga a la Diputació que aqueixa celebrarà les Sessions, vers el maig, i que faça cames perque sia decretada favorablement. Me’n duc a Madrid l’altra exposició dels carrioners sobre l’assignació del Vicari que la pagui el Govern”

Dia 9.-
“Feim a Son Carrió la festa de la 1ª pedra”

Setembre.-
“L’església de Son Carrió se fa amunt. La Vicaria també s’enfila. I l’esglesieta de Son Negre també. Andavant”

Octubre.-
“La Vicaria de Son Carrió ja té un aiguavers cobert. L’exposició dels carrioners a la Diputació sobre la costa de Son Berga no anà bé perque la Diputació no tenia quantitats en pressupost per camins. No res, serà una altra vegada”

Novembre.-
“Per fer anar envant les obres de l’església de Son Carrió he demanat an el Bisbe que me concedís mil pessetes d’una quantitat que li és entregada d’una obra pia; i m’ha dit que sí. Considerant que és una aventatge alçar tota l’església de Son Carrió i no una part només, com ho feim fins ara, hem acordat alçar-la tota; i ja hem començades les obres”

“Hi anàrem amb D. Bartomeu Ferrà perque ho ves, i me digué el seu parer. Li agradà ferm, i nos donà algunes regles que nos seran ben convenients”

Dia 9 de març´de 1902.-
És a Barcelona i s’entrevista amb en Gaudí i aquest li diu que no podrà venir a Mallorca, per mirar d’arreglar l’obra del cor de la Seu, fins a la setmana Santa.

Dia 11.-
Segueix a Barcelona: “Amb lo Marquès de Dou anam a veure l’arquitecte Duran i Ventosa i el fill de d. Elies Rogent a demanar-los si ens voldrien proporcionar els datos que tenen sobre esglésies romàniques, per l’obra que duc pensada, i les m’ofereixen tots; i això que el Sr. Rogent en té un sens fi. Gràcies a Déu”

Dia 1 d’abril.-
“Amb D. Antoni Gaudí i Faust Morell nos n’anam a Son Carrió i a dormir a Sa Punta”

Dia 2.-
“Amb D. Antoni Gaudí nos n’anam a Son Carrió, i examina de prop les obres de l’església, i nos dóna molt bones instruccions. Jo tenia fet el projecte del campanar, i el se mira, i n’hi posa algunes modificacions. En tot nos fa ben contents. El vespre tornam a Ciutat”

Dia 5 d’agost de 1903.-
Resulta que el Sr. Rotger havia de predicar a Son Carrió i ara ha de presidir el “Te Deum” per haver estat elegit el nou Papa Pio X. Escriu a Mn. Joan Aguiló perquè li solucioni el problema.

“Amich estimat: ell ara mos ha sortit un altre emperò per la festa de Son Carrió de diumenge qui vé. En Rotger havia de predicar, y ara justament diumenge ha d’esser el Te Deum p’el Papa nou. Y mos quedam sense predicador. He pensat que tu o D. Bartomeu Domenge supligueu En Rotger: esper qu’estareu conformes. Voltros mateys veyau qui ha d’esser. Si hi hagués cap inconvenient, avisaume per poder proveir per un altre vent.

Ton afectíssim (Rúbrica)

Supós qu’estau ben contents de que’l Papa nou s’anomen Pio X. Jo hi estich ferm. ¡Deixá tan bona boca el IX.” (Rúbrica) (Deferència de Mn. Jaume Serra Adrover)

Dia 16 d’agost.-
“Nos n’anam a Son Carrió D. Antoni Gaudí, en Mateu Garau, canonge penitencier, i D. Bartomeu Molines, per celebrar el tercer aniversari de l’església d’allà.

Dia 17.- “Gran festa a Son Carrió. Ja feim el refresc dins la Vicaria nova. Gran dinar a la Torra Nova: més de trenta convidats”


– DE SA TORRA NOVA A SON CRESPI

Quasi segur que seria el dia 8 de setembre de 1902 quan es faria aquest canvi perquè per aquesta ruralia era costum traslladar-se per la Mare de Déu dels Missatges. Per això ell conta:

Dia 13 de setembre.-
“Som anat a Son Carrió a veure l’obra de l’església. Aquesta setmana han acabat el portal dels homes. Fa molt bo. D’aquí nos ne som anats a son Crespí, a on se són mudats els de ca nostra”

Dia 12 d’octubre.- “Som anat a Son Carrió amb en Cupa a donar-li instruccions per la feina que hi ha de fer”

Dia 1 de novembre.-

“Som anat a Son Crespí i dic l’Ofici a Son Carrió”

Dia 23.-
“Me’n vaig a Sant Llorenç a beneir el retaule de Sant Antoni el projecte del qual és obra meva. Després passam per Son Carrió i veim les obres de l’església i de la Vicaria; llevò nos n’anam a Son Crespí i a Manacor”

Així acaba el dietari que començà Mn. Alcover el 27 de juny de 1898 i que acaba aquí. Diu el Sr. Moll que l’original consta de 353 pàgines, de tamany foli, i que s’interromp amb aquesta nota marginal: “Aquest dietari, així com el feia fins aquí, era molt pesat i me menjava massa temps. Ara he resolt seguir-lo més curt i més lacònic”

En principi, he decidit guiar-me un poc per les cartes familiars, les que s’han pogut recollir i deixar veure per tenir les pistes un poc més clares. Naturalment que ara pagaríem qualque cosa que hagués seguit i poder tenir les fonts tan segures i clares com ens les ha donat i que, per Son Carrió, encara tenen un valor molt més fort i autèntic. Gràcies Mn. Antoni i que “Déu li pag”, com deia vostè!.(Llorenç Miquel)

Dia 15 de juliol de 1905.-
Mn. Alcover escriu a Mn. Bartomeu Domenge per cercar personal per celebrar solemnement l’aniversari de la primera pedra, tot just arribat de Barcelona:

“D. Bartomeu: arribat eir de Barcelona, avuy he comensat el pla de l’església de sa Reunió. En Cupa pot venir, en voler, a rebre ordes. De demá a vuit dies es la festa de Son Carrió de la Primera Pedra. Esper que vosté vendrá amb un altre a fer de ministre y llavó a dinar a Son Crespí. S’altre ministre el cerch vosté (N’Aguiló ò En Salvador Oliver, ò el qui venga bé) Dissabte a Manacor cap a So’n Crespí vendré y quedarem entesos.

Comendacions a n’els amichs.

Son afectíssim” (Rúbrica) (Per deferència de Mn. Jaume Serra Adrover)

Dia 4 d’agost de 1905.-

Carta dirigida a Mn. Joan Aguiló perquè també el convida a l’aniversari de la primera pedra de Son Carrió que es vou celebraven per aquest temps perquè en la carta li diu fins demá que seria el dissabte dia 5 d’agost:

“Amich estimat: diumenge qui vé es la festa aniversari de la 1ª Pedra de So’n Carrió. Demá a les quatre y mitja arribarem, si Deu ho vol amb En Rotger a Manacor per dita festa y anarmosne cap a So’n Crespí. He pensat que tu vengues amb noltros per prendre part amb dita festa. Si tens missa diumenge a Manacor, fe de veure’n Martí Rosselló, y tu li porás dir la missa de Son Negre, aont aniràs de So’n Crespí, y ell que’t diga sa missa teva. Si tu per una cosa ò altra no pories venir, digueheu a D. Bartomeu Domenge, que veja si’n trobaria un altre per venir en lloch teu. No res, fins demá.

Ton afectíssim (Rúbrica) (Id. Mn. Jaume Serra Adrover)

Dia 15 de desembre de 1905.-

Altra vegada Mn. Alcover demana ajuda pels exercicis de Son Carrió, perquè es veu que també se’n cuidava dels exercicis.

“Amich estimat: allò del Certamen per Cap-dany quedá ultimat, si Deu ho vol.

Un favor te demán: que t’encarreguis dels exercicis a les filles de la Puríssima de So’n Carrió, que poren esser si’t vé bé, de Cap d’any fins el diumenge passat els Reys. Per poch que pugues, accepteu per amor de Deu. Si tal setmana no’t vé bé, senyalala tu metex.

Ton Afectíssim (Rúbrica) (Gràcies a Mn. Jaume Serra Adrover

Dia 30 de desembre de 1905.-

Ara resulta que no cau bé dits dies assenyalats perquè hi ha inconvenient per la festa dels Reis:

“Juan: eir no’t trobàrem a Manacor ni avuy a Ciutat. Es que’l Vicari de So’n Carrió troba que seria millor que’ls exercicis comensassen de demá, dia 31, a vuit dies y durassen una setmana a fi d’evitar que la gent mos fuja per anar a n-els Reys. A veure tu que hi dius? ¿Te cau bé? Contesta an-el Vicari a fi de que hu sàpia lo qu’ha de fer.

Ton Afectíssim” (Rúbrica) (Id. Mn. Jaume Serra Adrover)

Dia 14 de març de 1907.-

Escriu al seu germà Pep dient-li el programa que té previst perquè un carretó que solia llogar a Manacor estiga a punt:

“Si Deu ho vol, vendré a so’n Crespí dilluns. A les dues li estrench cap a Felanittx, y llevó cap a Calonge, y d’aquí a so’n Crespí a dormirhi. Dimarts dematí cap a Son Carrió; torn a dinar a so’n Crespí, y llevó a Manacor, agaf el tren del vespre y torn a Ciutat” (Papers de Sa Torra)

Dia 14 de maig de 1907.-
Igualment escriu al seu germà Pep per explicar-li el pla que té previst:

“Vendré dijous ab el tren de les dues per anar a So’n Carrió amb en Cupa, y llevó a Jeure a sa Punta, y divendres ben damatí cap a Son Servera, veym ses obres de l’església nova, y cap a dinar a so’n Crespí” (Papers de sa Torre)

Dia 25 d’agost de 1908.-
Carta dirigida a Mn. Bartomeu Domenge fent relació al picapadrer que treballa a sa Punta perquè vagi a acabar la buguederia de la Vicaria de Son Carrió:

“Amich estimat: li enviam aqueys resguards per si’s vol cuidar de ferlos cobrar. Com En Juan Aguiló ara no hi es, guart el seu per quant venga. Me pot enviar els diners (cobrats) p’En Blanch, deduintne la retribució del cobrador.

Li havia d’escreiure sobre en Cupa i la taulada de l’església de la Reunió. Ja sap la pressa que té’l senyor de la Punta i el bon jornal que hi guanya En Cupa. Vatx demanar a n’el senyor perque el dexás sortir per acabar sa bugadaria de la Vicaria de So’n Carrió i ab gran pena digué que sí. Si ara En Cupa, en lloc d’anar a So’n Carrió, s’en anás a fer feyna a sa Reunió, es senyor de Sa Punta diria que l’hem enganat. Acabat lo de So’n Carrió, questió de dues setmanes, llevó podrá venir a la Reunió, dient que li es sortida aquexa altra precisió. Els qui volem bé a n’En Cupa, no l’hem de posar a n’el cas de que’s senyor de Sa Punta n’haja de tenir cap quexa. En lloc guanya En Cupa lo que allá.

Comendacions a tots els amics.

Son afectíssim” (Rúbrica) (Id. Mn. Jaume Serra)

Dia 11 de febrer de 1911.-
Diu i recomana al picapedrer “Cupa” que fa bé anar a missa d’auba cada dia i que vagi a escoltar els sermons del P. Jaume:

“Miquel: m’arribà sa teva carta de dia 1 d’aquest més. Be fas d’anar a missa d’auba cada dia, i demana a Deu que pos a dins es cap de molts d’anarhi també. Com més sereu que hi aneu millor. I ¿que no heu d’anar a So’n Carrió a sentir el P. Jaume, que demà hi comensa uns exercicies? Ara mateix m’es arribada sa carta teva de dia 8. Axí m’agrada. Feyshi molta de via a n’aquesta casa nova, a veure si l’acabau, i llevó vos n’anau ben acanalats a So’n Carrió, que ja n’es hora. ¡Aveure si sortiu uns bons soldats ab en Toni. ¡No hi sortigueu d’espardenyeta, per amor de Deu! ¡Comendacions a n’es Blonco! Escriviu cada setmana! (Id. Mn. Jaume Serra)


– ELS TURISTES I EN GAUDÍ

Se veu ben clar que hi deu haver qualque guia turística o els mateixos guies que informen als turistes que en aquesta església hi ha cosa de Gaudí, perquè el rector diu que hi van turistes demanant per les coses de Gaudí, i resulta que tampoc nosaltres mateixos som capaços de poder-ho dir, perquè Mn. Alcover se’n cuidà ben prou de deixar-ho detallat.

Dins el dietari de Mn. Antoni es mencionen cinc modificacions que va acceptar i que repetiré una vegada més:
Es va reunir amb “lo Marqués Sureda (D. Joan) Li he mostrats els croquis que tenia fets, i ha introduïdes algunes modificacions”

2ª.- Dia 11 de maig de 1899.-
“Es vengut el Marqués Sureda; ha vist els plans de l’església de Son Carrió, fetes ja les modificacions indicades per ell”

3ª.- Dia 15 de maig.-
“He duits els plans de l’església de Son Carrió a mostrar a l’Arquitecte Diocesà, i los hi deixats perquè los se miràs”

4ª.- Dia 16.-
“He anat a cercar el plans de l’església de Son Carrió. Han agradat a l’arquitecte diocesà, que hi ha introduïdes modificacions que crec oportunes”

5ª.- Dia 26 de setembre de 1899.-
“En Miquel (el seu germà que seria Jesuïta) ha proposades algunes modificacions en els plans de Son Carrió, molt oportunes”

Dia 9 d’agost de 1900.-
“D. Faust Morell ha dibuixats els capitells del Santíssim i de la Puríssima”

6ª.- Novembre de 1901.-
“Hi anàrem amb D. Bartomeu Ferrà perque ho ves i digués el seu parer. Li agradà ferm, i nos donà algunes regles que nos seran ben convenients”

7ª.- Dia 2 d’abril de 1902.-
“Amb D. Antoni Gaudí nos n’anam a Son Carrió, i examina de prop les obres de l’església, i nos dóna molt bones instruccions. Jo tenia el projecte del campanar, i el se mira, i m’hi posa algunes modificacions”

Això és tot lo que diu Mn. Antoni de les modificacions o instruccions que li va fer el Sr. Gaudí. Entre la gent han quedat unes quantes versions que mai no sabrem fins a quin punt poden ésser veres per la ingenuïtat que suposen.

Es conta que Mn. Alcover es queixava que “com si li faltàs un poc d’aire” (no de vent, o respiració sinó artístic) a l’església i diuen que el Sr. Gaudí li respongué: “Doncs li posi un ventall, home” D’aquí el cèlebre ventall de la façana principal. Quan el veié realitzat el Sr. Gaudí, sembla que li caigué com a tort i li va profetitzar com seria de crulladís. Fos o no ho fos, és ben cert que la reparació va passant cap a urgent i cara.

Aquesta reparació es féu, amb molt d’encert, en temps del rector Mn. Guillem Parera.