Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093351
Usuaris Avui = 46
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 141
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.81.196.35
Data Servidor : 2018-08-21

Sempre hi ha persones que, per circunstàncies especials, queden més dins la memòria del poble i n’hi ha d’altres que es queden un poc més oblidades. L’Amo Antoni-Vicens Santandreu i Font (Garbeta o cuixa) va ser un glosador famós i se veu que feia nom fora de Mallorca i tot. Mn. Antoni Mª Alcover, en el pròleg del llibret que va publicar “Glosades de l’amo Antoni Vicens Santandreu” diu que va néixer a Son Carrió abans d’establir-se perquè la primera venta es dugué a terme el dia tres de setembre de 1860.

Segons consta a l’Arxiu municipal de Manacor (f.12, nº1 del llibre del primer de gener de 1836 al 16 de novembre de 1839) va néixer a les tres de la tarda del dia 25 de febrer de 1836 sense dir el lloc. Fill de Jaume Santandreu i de Joana Mª Font i tenia per padrins a Antoni Santandreu i Elisabet Lliteras per part de pare i Antoni Font i Margalida Sitjar de part materna. Es crià dins un ambient ben cristià i de feina de camp, plena de cançons velles i noves com era costum.

Més tard passaren a viure a la possesió de Son Garbeta, prop de Son Negre, on començaria a conèixer i conrar el camp i viure a lo pagés, que això vol dir treballar de sol a sol per guanyar-se ses sopes per ell mateix.

Pareix que devers el catorze anys va anar un poc a escola i, segons afirma Mn. Alcover en el llibret citat, “va anar a escola per espai de tres mesos a Son Peretó i va aprendre una mica de lletra y la micoya d’escriure”

Déu sap com (anant i venint pel camí de Son Garbeta a Son Carrió…, a alguna festa de Son Negre… a un ball de matances o els que es feien a damunt s’era a l’estiu…) conegué N’Aina Mª Llull i Bassa, filla de Jaume Llull i Gabriela Bassa, pubilla i hereva de Ca’n Cuixa (més prop de Son Berga que de Son Negre)

Es casaren el 16 de gener de 1864 quan ell tenia 26 anys i ella 21 (Registre civil de Manacor, nº3 de l’any 1864. Libre de Matrimonis 1862-70) Es quedaren a viure al lloquet de set quarterades de Ca’n Cuixa, però continuaren diguent-li de Son Garbeta. Varen tenir un fill i una filla: En Jaume i Na Joana, pares i padrins de l’actual família dels Cuixes que viven a San Llorenç, Son Carrió i Manacor.

El setmenari “L’ignorància” de Palma quan publicà les vuitenes de la Trinitat hi afegeix en una petita nota aquesta senzilla biografia: “Manacorí (Sant Llorenç i Son Carrió eren de Manacor) d’una corentena d’anys que sab una mica de llegir, que viu a un lloquet seu y sempre ha fet feina en es camp, y ha cosa de 13 o 14 anys que a sucsuaxí s’alzat glosador, però de casta grossa. De ses seves cançons en podrien omplir un llibre: publicam aquestes perque puguéu coletgi qui és en Vicens. Noltros solament vos direm que aquestes Vuitenes mos deixaren aturdits sa primera vegada que les sentirem perquè en elles s’hi vou teologia d’aquella més rimada, y poesia de bondeveres ferm” (L’ignorància, nº 206, pàg. 2)

Quan tenia quaranta anys, el dia set d’abril de 1876, se li morí la dona que segurament ell confiava li donaria la felicitat per molts més anys encara. La sort li tornà somriure quan, set anys després trobà Na Coloma Duran Mascaró, fadrina de 48 anys, natural de Manacor i veïna de Sant Llorenç. Es casaren el 21 de març de 1883 i no tingueren nova descendència.

Es donà a connéixer com a glosador quan va venir la revolució republicana que li caigué molt avall. Tant va ser així, diu Mn. Alcover que “la seva indignació va rompre en cançons “Glosada contra els Republicans” d’unes 150 estrofes” Després en componguí una de m’s llarga del “Novíssims (mort, judici, infern i glòria)” A l’any 1873, impresionat per les festes i sermons que es celebraren a Manacor amb motiu de celebrar el XXV aniversari del pontificat del Papa Pius IX, escrigué “Glosada de la vida del Papa”

L’amo Antoni, afirma el canonge Alcover, mai va ser un dels glosadors “repentistes” sinò que ell ho havia de pensar bé i, després esperar que vingués el moment d’inspiració per dir lo que sentia i també és quasi segur que ho corregiria una i altre vegada. “Si no es sent commugut, ferit i punxat d’una impresió, d’una idea viva i fonda, no és capaç de fer una estrofa” (Mn. Alcover)

Devers l’any 1875 hi va haver un gran predicador de quaresma a Manacor i acudia una gentada a sentir-lo. I, conta Mn. Alcover que “Un diumenge convidà la gent p’el dimegres que venia, anunciant que’l sermó seria de teologia. El nostre glosador no acabava de veure qu’era axò de teologia, perquè sentia que an-els que pretenien d’endevinar quant havia de ploure, els-e deyen teòlechs en lloc d’astrólechs.- No res, diu ell, ara aclarirem qu’es axò de teologia. Y el dimegres, com hagués dexada la feyna hora baxa, s’espitxa a la vila, més d’una hora lluny; y axí sent’l sermó de teologia, que fonch de la Sant¡sima Trinitat. Tant s’hi impessionà que hi va fer una glosada, la primera d’aquest volum (la titulada “A la Sant¡ssima Trinitat”), sens dubte una de les millors que li son sortides” L’any 1878 dedica una glosada a la mort del Papa: “L’entrada de Pius IX a n’el cel”

Es ben normal que, donat el pocs estudis que tenia, s’anàssin ficant dins el seu llenguatge algunes foresterades i que alguns “caps-verjos li digessin: ­Quina llàstima que no ho poguesseu compondre en castellà! Devers 1880 el varem començar a tractar, tot just que feyem les primeres armes a favor de la nostra llengo estimadíssima. Li donarem a entendre que tals foresterades eren altres tants atentats contra’l bon sentit y el bon gust, que havia de fer creu per a sempre. L’home s’ho va eficar bé dins el cap tot això” (Mn. Alcover)

Des de que vaig llegir les primeres gloses de Son Negre i la del cementeri de Son Carrió, vaig trobar que aquest home, per força, havia de tenir relació amb qualque persona il.lustrada. Tots els qui hem llegit un poc les rondalles sabem que l’Amo Antoni Vicens i l’Amo Antoni Garrit de Sant Llorenç foren els qui més ni contaren a Mn. Alcover.

Es demostre més clarament el contacte amb aquesta estrofa dedicada a Mn. Antoni quan el feren Vicari General:

“L’ESCOMET EN POESIA

I AMB TOTA FIDELITAT;

LA NOSTRA FRANCA AMISTAT

QUE FA SENTIR ALEGRIA

QUE VOSTÉ ESMENTAT SIA

A TAN ALTA ALEGRIA.

ENVIY A LA TRINITAT

GRÀCIES I PRECS NIT I DIA”

Mn. Alcover cita, entre altres, aquestes obres del nostre glosador carrioner:

1884.- “Corona poética a la Mare de Déu de Lluc”

1885.- “Glosada a l’Immaculada Concepció” i “Les quexes de Maria” amb motiu dels terratremols d’Andalucia i de la peste de dit any.

1889.- “Patrocini de Sant Josep”

1890.- “Goigs a S. Antoni Abat” “Pare nostre, Ave Maria”

1891.- “La bendició de l’Església de Fertàrit de Manacor”

1897.- “El mes de matx” (Accéssit a la Viola d’or i argent dels Jocs Florals de Barcelona 1897)

El Circol Artístich de Sant Lluc el convidà el novembre de 1903 per dir-li les seves glosades.

Dia 18 de gener de 1904: Mos embercam cap a Barcelona.

Dia 20: En el Circol.

Dia 21: A l’Académia Catalanista.

Dia 22: Centre excursionista de Catalunya.

Dia 23: Orfeó Català

Dia 24: La Joventut católica el convida a prendre café.

Dia 25: L’Ateneu Barcelonés.

Diu Mn Antoni Mª que les glosades de l’amo Antoni-Vicenç tenien molt d’éxit i per això “s’en treyen cópies a betzef y eren molts qui les lletgien o les feyen lletgir. Això el féu conegut, estimat y admirat de molta gent”

El canonge manacorí publicà els versos de l’amo Antoni al setmanari “La Aurora” i també les copià el setmanari “Sóller”

El Sr. Alcover acaba la presentació afirmant: “Encara n’hi ha a Mallorca que es reneguen a regonnéixer: 1.- La identitat de la llengo que hi ha entre Mallorca y Catalunya. Ho digué tot (l’amo Antoni) amb l’accent manacorí. 2.- L’egoisme tradicional dels catalans, que’l-se du a fer més cas de les coses de Mallorca qu’els mallorquins mateys”

 

“Sols lo que haveu revelat

diu que el vostro nom diví

no té principi ni fi,

y abrassa tot lo creat;

dins el nostro sabre no hi cap;

y just com el xerafí

¡Sant, Sant, Sant! vos hem de dir

Rey de Glòria i Majestad!

 

 

ELS MANACORINS LI TENEN UN CARRER DEDICAT BEN AL COSTAT DE LA POLICIA LOCAL

 

Vull acabar amb les mateixes paraules amb que ho va fer el Sr. Gabriel Barceló en el “Manacor”

“Lendemà dematí a la la rodalia de Son Berga, passant per Can Cuixa, una llarga acompanyada de carros, xarrets i carretons amb gent pensatívola, plorinyosa i endolada cap el cementeri de Sant Llorenç, per retre el darrer homenatge al seu poeta y cantor”

“El sotrac de les rodes dels carros, acompanyades de la monotonia de les oracions, semblaven dur el compàs ben mesurat dels versos que ell dedicaria a la Santísima Trinitat”