Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

089990
Usuaris Avui = 2
Usuaris Ahir = 29
Paginas Vistas Avui = 28
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.159.85.193
Data Servidor : 2018-05-28

Si va dir ver, juntament amb molts de companys, ja estàvem ben farts de que la majoria de medis donessin la culpa a l’Església i als capellans de quasi tots el mals que hi ha en el món. No voldria que en cap moment ningú intentés llevar cap taca que tristament els no tan fidels cristians hem estat capaços d’embrutar allò que Jesús deixà ben net. Però es nota “d’una llego lluny” quan la mala fe pareix que és el primer i darrer fi que es persegueix. Bé sabem que excusa no n’hi cap ni una, però d’aquí a posar-ho tot dins un mateix sac, hi ha molta diferència. Jesús sabia molt bé (com a Déu i per pròpia experiència com home) que tractava amb persones humanes i amb totes les seves pròpies debilitats.

Així mateix resulta llarga la història perquè les persones no haguem aprés aquesta lliçó que ens ensenya, molt particularment, a aprendre entonar el “mea culpa” que agrada moltíssim als homes i molt fàcilment ens fa amics de Déu. També sabem que no tothom pensa igual, però crec que el nostre Pare i els altres deus no quedarien gens trists si els homes optéssim de veres per una mútua comprensió i millor si els féssim creure que ens estimem com a germans que diem que som.

Quasi segur que qualcú dirà a què ve tot això? Idò ara resulta que està a punt d’estrenar-se “L’ÚNICA PEL·LÍCULA QUE PARLA BÉ DELS CAPELLANS”. La reacció meva i dels companys fou que no donaria bon resultat per falta de públic, si no sortien reaccions més fortes encara de les que estam vivint perquè no és gens fàcil trobar avui, en els mitjans de comunicació, models de bons sacerdots. En canvi (com deia abans) abunda la informació, exhaustiva i detallada, sobre sacerdots que donen exemple de mal comportament. Ja sabem tots que això produeix l’efecte de parèixer que els bons, alegres, generosos, servicials, humils… no existeixen. Pablo és, ni més ni menys, un bon capellà que serveix Déu, servint els altres…

El proper 4 de juny s’estrenarà a Madrid en sales de cinema la pel·lícula La última cima, un llargmetratge documental sobre Pablo Domínguez, sacerdot madrileny que va morir el febrer de 2009 en un accident, en descendir el cim del Moncayo. Tenia 42 anys. Els productors han demanat la implicació del creients. És una pel·lícula per aclamació popular i que com més persones la demanin, hi haurà més sales que la projectin dins tota Espanya. La pel·lícula està servint, a més, perquè els cibernautes es bolquin a defensar la imatge del sacerdot catòlic.

“La última cima” mostra l‘empremta profunda que pot deixar un bon sacerdot, en les persones amb qui es troba i provoca en l’espectador una pregunta comprometedora: també jo podria viure així?