Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Crec que són pocs els que no coneguin les “monges blaves”, per això veureu clarament que l’escrit, com ens ho explica una d’elles mateixes, fa certs aclariments d’utilitat permanent a causa de les circumstàncies que cada dia ens són noves i amb elles hem de conviure.

El pietós sacerdot Mn. Gabriel Marià Ribes de Pina un bon dia manifestà a la seva germana Josepa Mª, que seguia les petjades del seu germà, la idea de fundar una Congregació amb la peculiaritat de que fos per el servei en els pobres de la pagesia i el seu nord i guia, des del principi, va ésser, com diu el seu nom: “Filles de la Misericòrdia inclinant poderosament el cor al miserable per remeiar les seves necessitats i fer-les més suportables” La fundació es dugué a terme l’any 1856.

Ja molt prest varen prestar els seu servei a Marroc quan es va declarar la guerra entre Espanya i el Marroc (1859). També serviren els malalts de còlera (1865) els hospitals de la llotja i caputxins i quan la Ciutat patí l’assot de la pesta groga. A mesura que anaven sortint les necessitats, les germanes franciscanes anaven a curar, consolar i servir els més desvalguts i ensenyar els més petits les primeres lletres.

La curolla del Pare Fundador era que sortíssim de la roqueta i anéssim a servir a altres llocs i així s’ha dut a terme. Més de Menorca i la Península és evident la nostra presència a Perú, Bolívia, Mèxic, Texas i Haití en el Continent Americà. També a Itàlia a Sansepolcro i Assís

Els anys han passat i les primeres necessitats han anat canviant, especialment a les Illes. L’Estat ha assolit les necessitats elementals del ciutadans: col•legis, hospitals, serveis socials… Una vegada coberts, moltes vegades ens hem demanat, i ara que hem de fer? Té sentit el nostre carisma de Filles de la Misericòrdia en el dia d’avui? La resposta és ben afirmativa, sempre hi haurà pobres, persones amb molta soledat que necessitaran que els escoltin, que estiguin en el seu costat mirant-les i estimant-les i això és una tasca engrescadora que podrà fer la Franciscana encara que sigui major.

La falta de vocacions ens ha obligat a deixar obres i pobles valorant sempre on es feia més precisa la nostra presència. Això, no sempre és consensuat per totes igual, perquè com deim, la unitat no és la uniformitat.

L’HOSPITALET-RESIDÈNCIA.- Podria ser que fos una de les fundacions més controvertides, perquè s’ha mal interpretada la missió per no haver-se conegut ni l’origen ni la finalitat d’aquest Hospitalet.. A l’any 1370, s’instituí a la Seu de Mallorca una Confraria baix l’advocació de Sant Pere i Sant Bernat, amb el consentiment del Prelat i el Capítol.

Aquesta Confraria, segons els estatuts, a més de les finalitats pròpies (obres de pietat, culte i caritat…)tenia com objectiu executar les últimes voluntats de testaments, llegats, Mandes Pies… Això feu que els beneficiats obtinguessin de la Santa Seu a l’any 1490, la facultat de fundar i mantenir un hospital per a sacerdots pobres o malalts. L’any 1497, el venerable Joan Lanas deixà la casa i hisenda a l’Hospital i el canonge D. Joan Borràs donà també les seves cases a la Confraria. Segons el “Die Balearen” en el s. XVIII, hi habitaven cinc sacerdots.

La Confraria havia obtingut moltes gràcies i privilegis: La Bul•la de Inocenci IV (15-03-1431), Inocenci VIII (01-06-1490), Pau IV i Pius II, sempre amb el fi principal de sostenir i sustentar al sacerdots pobres.

Darrerament el casal havia proporcionat vivenda a alguns canonges i algun altre prevere, però degut al seu deteriorament pel pas del temps, el Capítol de la Seu de Mallorca amb el seu suport econòmic i el Consell de la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat, contant amb el consentiment del Sr. Bisbe, decidiren rehabilitar profundament l’edifici ampliar-lo amb dos edificis més del carrer del Palau adquirits per la Seu (números 8 i 10) per tal de que hi hagués més cabuda pel clergat i obrir la casa a qualsevol prevere de la Diòcesi que en tengués necessitat, seguint fidelment la finalitat pel qual fou creada la institució.

Tots sabem que no fa molt de temps que el capellà tenia la seva criada, però ara qui pot fer-ho per les circumstàncies de assegurança, sou…? Podríem dir amb el bon sentit i autenticitat de la paraula que estan aquí perquè no tenen on caure morts. És que el capellà en tornar major (com totes les persones) no té necessitat de comprensió, ànim, sentiments religiosos, d’apreci, de no sentir-se tot sol…? Tant és així que, com a norma general, quan un té una angoixa, preocupació, necessitat… es serveix primer de la monja perquè ella sigui la portadora del cas al qui perteca. Només els que ho vivim en som testimonis… Crec que la misericòrdia que rebem de Déu també ens convida a compartir-la amb ells.

Aquí hi estam tres germanes que ajudam als més impedits fent costat a tot el personal que treballa aquí, tenint cura de que tots estiguin ben atesos. Els acompanyam en la pregària i moltes estones escoltant, virtut que avui no és molt freqüent. Podem exercir el nostre carisma de misericòrdia ja que cada dia tenim ocasió de practicar-lo.

El Papa acaba de recordar-nos (en Río) que hay que volver a la misericordia:”Sin la misericordia, (la Iglesia) poco puede hacer hoy para insertarse en un mundo de heridos, que necesitan comprensión” (ABC, 28-07-13)

Finalment, ens agradaria que, la idea que alguns/es tenen de que aquí servim a persones d’un estat social alt, quedi diluïda per a sempre. Servim en cor misericordiós a persones que han entregat la vida i han fet molta feina i molt de bé a la nostra Església mallorquina i quasi segur que més d’una de nosaltres n’ha sortida beneficiada. No ens han ensenyat “que amor con amor se paga”? Sapiguem, idò, aplicar-ho amb el sentit ple que Jesús vol.