Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

089990
Usuaris Avui = 2
Usuaris Ahir = 29
Paginas Vistas Avui = 52
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.159.85.193
Data Servidor : 2018-05-28

Encara que sembli mentida, la diversitat i amplitud de l’acció que desenvolupa l’Església és desconeguda per a bona part de la societat espanyola. És la conclusió que extreu de dues investigacions posades en marxa els meses de febrer i març de 2018, pel Secretariat per al sosteniment de l’Església de la Conferència Episcopal Espanyola; amb una tècnica qualitativa (8 Focus Group) i un altra quantitativa (1.528 entrevistes telefòniques). Ambdues amb únic propòsit de conèixer: l’opinió de la sacietat espanyola respecte a la tasca social de l’Església.

 

Segons les respostes espontànies de l’estudi sociològic elaborat, quan es pregunta per les tasques principals que desenvolupa l’Església es destaquen, sobretot, l’activitat pastoral i el menjadors socials o bancs d’aliments. Però, sorprenentment, moltes de les altres tasques importants que es realitzen no són del tot conegudes; l’atenció a immigrants, les víctimes violència gènere, la rehabilitació per drogodependents, l’atenció a la població reclosa, l’assistència en hospitals, als orfenats, a la residència de gent gran, l’assistència a aturats, la conservació i rehabilitació del patrimoni cultural, etc., son només alguns exemples.

Per això, segons reflecteix l’estudi, quan la societat és plenament conscient de totes les tasques que desenvolupa l’Església, independentment de com es defineixi la persona religiosament (catòlics, ateus, altres cultures), hi ha un “efecte sorpresa”. Fins i tot els no catòlics, normalment crítics amb la institució, destaquen positivament la diversitat d’àrees i tasques en les que treballa desinteressadament l’Església a Espanya. Una tasca molt extensa que inclou molts i diversos col·lectius desfavorits.

Un aspecte destacable ens proporciona l’estudi esmentat anteriorment, és que quan són conegudes pels individus les tasques concretes que desenvolupa l’Església, la societat les valora molt positivament.

Com es pot combatre a leshores, aquest desconeixement? l’efenecessari per enderrocAmb comunicació. Una comunicació efectiva que produeixi ar judicis, creences, estereotips i llasts del passat que part de la societat comparteix sobre l’Església catòlica. Una demanda recollida en la investigació és que l’Església ha de fer-se més present en la societat i potenciar el coneixement entre la població de les tasques socials que realitza. Per això, cal continuar informant la societat de la tasca que desenvolupa per als altres.

La comunicació és fonamental. Però, al mateix temps, la societat exigeix a l’Església catòlica ser transparent amb la gestió dels recursos econòmics que maneja, especialment del 0,7% de la quota íntegra d’aquells contribuents que marquen a la seva declaració de la renda la casella corresponent. Encara que sembli inqüestionable que l’Església aporta a la societat molt més del que rep. En aquest esperit cap a la transparència cal recordar com des de fa anys la Conferència Episcopal Espanyola elabora una “Memòria anual d’activitats”, retent compte detallat del que ha suposat l’assignació tributària consignada pels contribuents. És un esforç per a dotar d’una més gran transparència del repartiment que fa l’Església dels fons recaptats Amb la declaració de Renda.

Ningú no es planteja que amb els nostres impostos es paguen esdeveniments esportius de tot tipus, però no obstant això a ningú li estranya que alguns qüestionin de manera irada la presència pública del fet religiós. És igual que els meus gustos esportius o no? L’Estat, la societat i tots els qui en formam part em de salvaguardar les expressions de tot el que significa el que és humà. Sempre des del respecte a les regles democràtiques.

Si avançam més enllà, és bo aturar-nos a la tasca humanitzadora, de consol, d’acompanyament, que realitza un prevere acompanyant tantes persones, en tants de pobles despoblats de la nostra geografia. Parròquia a parròquia, poble a poble.

Asseure’s, simplement, a parlar amb aquells que pràcticament ho han fet tot a la vida, amb els que ja ho tenen tot fet però que continuen necessitats de companyia, de consol, i també de fe. El fet religiós és la resposta a les preguntes més profundes del l’ésser humà.

(Copiat de X tants)