Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

089990
Usuaris Avui = 2
Usuaris Ahir = 29
Paginas Vistas Avui = 50
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.159.85.193
Data Servidor : 2018-05-28

De tant en quant surten articles que, com he dit i fet altres vagades, son dignes d’aplaudir per la seva veritat i honradesa que pocs medis de comunicació tenen en compte perquè han d’omplir espais escara que sigui penjant qualque barret al que sigui, i que tenen molta d’acceptació si van en contra de l’església encara que hi hagi arguments irrefutables com és el cas d’avui.

El dia primer de juny de 2011, el “Diario de Mallorca” el Sr. Joan Huguet publicà un article que supós no molts llegiren principalment perquè alabava la labor que està fent l’església dins la nostra societat i que resumint un poc ve a dir això posant-ho amb interrogant “Trato preferente?” “Si l`església catòlica de Espanya deixas de prestar els serveis socials que està duent a través dels seus centres i organitzacions es produiria un col•lapse grandiós en sectors tan sensibles com l’ensenyament, acció social… deixant la nació ben paralitzada i sense que l’estat pogués tapar el gran buit que això provocaria. Ja a l’any 2004 es calculava la quantitat de 31.000 milions d’euros que l’església estalviava a l’estat referent a col•legis , hospitals,, residències (de 3ª etat, de marginats, indigents, nins…)”

“L’església mantén més de 5.130 centres d’ensenyament amb quasi un milió d’alumnes i cada centre suposa un cost de tres milions a l’any. Hi ha que afegir 107 hospitals amb un cost d’uns 50 milions d’euros cada un; més de mil centres entre ambulatoris, dispensaris, asils, centres de menys vàlids, emigrants, terminals de la sida, que sumen un total de 51.000 llits que suposen en cost anual de 4.000.000 d’euros. També s’haurien de comptabilitzar 930 orfenats que atenen a 11.000 nins abandonats, la feina i el servei que fan Caritas, Mans unides, Obres missionals amb 365 centres de reeducació pels marginats (ex presidiaris, ex prostitutes…)”

Hi ha que tenir en compte la majoria de persones que treballen a hores perdudes, sense cap recompensa material i que sacrifiquen el seu temps lliure per ajudar als altres. Domés per això, hauríem de comprendre que és imprescindible que aportem el nostre granet de arena perquè aquesta feina tan exemplar, dins un món tan consumista i egoista que encara està tudant moltes coses, pugui continuar.

De cap manera puc creure que signant amb una creu a favor de l’església, a la declaració de la renta, un cristià es pugui donar per satisfet perquè realment no ha aportat res a l’església perquè són doblers que de totes formes haurà de pagar, això sí, podent triar el destí d’ells. Crec que fa falta que ens donem compte que tenim més germans i que Déu els estima tant a com nosaltres mateixos.

Referent a les quantitats i números signats a l’article m’estic fiant de l’autor de l’article i podria ser molt bé que, dins el tercer món, les drogues, prostitució, les guerres o ben a prop de ca nostra….no haguéssim pensat amb ells.

Hem de tenir present que des del Concili tots els papes ens han recordat que tots els cristians formam part activa per servir a aquesta Església, i que per això, mai ens serà lícit només servir-nos d’ella.