Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093351
Usuaris Avui = 46
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 207
Usuaris en Linea = 2
Direccio IP : 54.81.196.35
Data Servidor : 2018-08-21

Primer que res vull reproduir la dedicatòria que va deixar Mn. Jordi Pascual, el 20 d’agost de 1947, quan va fer el primer recull històric de Son Carrió i que se veu bé que tenia la il·lusió que qualcú el continuàs.

Així ho deixà escrit Mn. Jordi Pascual:

L’amor i veneració que sempre he tingut per les vostres coses em dugué, fa ja alguns anys a estudiar la vostra història. En els meus moments de lleure, durant agradables estones de conversa amb vosaltres, vaig aprendre les primeres lliçons que posteriorment vaig anotar amb esment, i foren elles les qui em suggeriren la idea de desempolsar els llibres i documents antics del vostre Arxiu Parroquial, recercant dades i notícies sobre els vostres temps passats.

Avui, considerant que ho paga ordenar allò que vaig arreplegar per formar enc que sigui un Quadern de Notes, us el present per a què en disposeu si us en fa ganes. Els més vells ja saben això i moltes més coses, però sens dubte les recordaran amb gust. La generació jove, tanmateix, serà la qui llegirà amb fruïció el que li contaren els padrins, o altres coses que pot ser ignorava&.

Que serveixin aquestes quartilles per ensenyar-vos les lliçons del passat. Es diu que la Història és la Mestra de la vida. Que també ho sigui aquest esbós per a tots els meus lectors.

Cada vegada que em trobava amb aquest Quadern de Notes que fa molts d’anys vaig copiar, sempre pensava que seria convenient, ja que pels anys 1940 vaig anar a escola amb Mn. Pascual, saber aprendre també aquesta altra lliçó (no sé si serà la darrera o no) d’anar recollint noves dades, més àmplies i més concretes, perquè no perillàs que algunes coses anassin perdent amb el temps.

Per circumstàncies especials que a tots ens passen en la vida, fins ara pràcticament no he tingut el temps, el sossec i l’humor necessaris per fer-ho. Estant Mn. Jordi a la clínica i pocs dies abans de morir, encara no li vaig poder donar la satisfacció de dir-li que ho faria perquè no m’havia decidit.

No hi tenc que guanyar doblers, ni fama, ni altra cosa… Només voldria que aquesta feina es consideràs com una prolongació d’un treball ja començat i que, sens dubte, no serà complet però no convé que, a mesura que passi el temps, quedin espais sense escriure en la Història del nostre poble.

He procurat fer una cosa que la nostra gent pugui entendre amb relativa facilitat. Això suposa no entrar massa en disquisicions ni discussions històriques que crec que queden reservades als especialistes, tot i que sé ben bé que no tot és tan clar com alguns ho volem presentar i que, amb molta freqüència, surten opinions per a tots els gusts. Sé d’un poble que, quan arriben els quadres per el concurs de pintura, ja passen a una sala distinta aquells treballs que no agraden a la persona que dirigeix el concurs. No cerquen mai persones enteses amb la matèria per formar el jurat perquè així s’eviten discussions. Encara, dons, queda feina per aclarir i descobrir nous documents i posar-nos d’acord.

Per això, som ben conscient que aquest treball no agradarà plenament a tothom per motius ben clars com que no tots pensam igual… i, per descomptat, que els altres ho haurien fet d’una manera distinta que també seria discutible. A mi em basta que es reconegui el treball fet, ja que no li he escatimat res i qualsevol pot descobrir i donar-se compte que són moltes les hores dedicades.

Si he de dir ver, no ha deixat d’estranyar-me un poc el que, abans de publicar-se el llibre, ja hagi volgut tenir els seus petits detractors. Encara que no sia respectada la meva opinió, jo comprenc molt bé la dels demés, perquè hi ha pressions que fermen molt, i més encara si hi ha vots per enmig. Això em dóna més facilitat per poder ser completament lliure i més fidel a la història.

A ningú no ha d’escandalitzar que amb algunes coses no hi hagi coincidència plena en l’escrit de Mn. Jordi Pascual. Ell no podia amb tanta facilitat com ara accedir als arxius, perquè no estaven ordenats ni hi havia tants de mitjans per traslladar-se. Ell, més bé, va escriure el que li contaren, i quasi tot el meu treball, com ho notareu amb les cites, s’ha contrastat amb escrits guardats, ordenats i degudament classificats.

A partir d’ara sortiran noves realitats que superin la meva feina. La història és així, perquè cada dia es descobreix i cada dia s’escriu. Supós i esper que els investigadors siguin més sortats que jo en alguns arxius que, aparentment tocava ser més fàcils, però a l’hora de la realitat s’han de fer enginys i cabrioles mentals por poder obtenir coses que a altres arxius es donen amb tota normalitat.

És veritat que s’han publicat noves ivestigacions que jo no puc acceptar com encertades; algunes com “que els planols no eren fets per Mn. Alcover” Tampoc puc sospitar que tots els disbarats siguin iguals, però es clar que alguns escriptors cerquen alguna cosa més que història…

Mn. Llorenç Miquel Jaume