Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

095927
Usuaris Avui = 25
Usuaris Ahir = 59
Paginas Vistas Avui = 50
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.80.188.87
Data Servidor : 2018-10-19

“La construcción del tren bajo la dirección de Eusebio Estada, adquirió en determinado aspectos un carácter autóctono, como en el ancho de via diferente al utilizado en la Península. Al respecto se optó por la yarda inglesa de 0’915 metros” (Baleares, 29-01-1995)


La via del tren Palma – Artà es construí en fases distintes, cosa molt fàcil d’entendre. Primer Palma –Inca, després Inca- Manacor i finalment, Manacor – Artà. El 24 de febrer de 1875, es dugué a terme la realitat primera que, per cert, fou molt ben rebuda i celebrada amb tota solemnitat. Aquesta màquina de vapor fou una Nasmyth Wilson i que li posaren per nom “Mallorca”. La gent ho acceptà tant bé que es tengueren que afegir més vagons que els prevists, fins a deu.

Quan s’intentà fer arribar el tren fins a Manacor, es veu que hi va haver molts estires i amolles per part de l’Ajuntament, interessos creats d’algunes persones, etc. Lo cert és que el 19 d’abril de 1879, a les deu menys quart, arribà el tren a Manacor, però amb la diferència tan gran d’Inca que aquí, la nit anterior uns desconeguts posaren pedres a la via per fer descarrilar el primer tren. La gent un poc més culta n’era ben conscient de que el tren podria dur i promoure moltes avantatges, comercials i turístiques per a la ciutat de Manacor.

Tots els diaris de Ciutat ho comentaren i, amb raó, no gaire favorablement. El “Diario de Palma” digué: “La inauguración se ha efectuado sin más toques de campana que los de la marcha, sin más voces que el adiós de pasajeros que utilizaban ya tan gran mejora y sin más sonidos lanzados por la máquina marchándose velozmente de esta villa, que ha dejado pasar la oportunidad de resarcirse con creces del coste de algunos festejos, con lo que en ella hubieran gastado muchos forateros que habían venido a presenciar la inauguración” “El Anunciador” escrigué: “Nadie hubiera sospechado, ni aún los que formábamos parte de la expedición, que el sábado 19 de abril fuese un gran día para Manacor, y que ese gran día que debia se grabado con caracteres de oro en la historia de dicho pueblo, pasó desapercibido, indiferente, mudo, glacial con fría sorpresa de las gentes civilizadas. “L’Ignorància” no volgué quedar darrera i ho manifestà així: “A Manacor s’empresa los cedí una bona part des solar que havien manester per fer una gran plaça; però això no bastava; havia de tancar l’estació am una balustrada de ferro mostretjat com sa de Palma, i no heu va voler fer. No hi res que dir si es manacorins no estaven per gastar dobbers en banderetes, suposat que deien que tenien deutes més sagrats. ¿No hauria pogut sortir a camir amb so cor damunt sa mà als ciutadans que arribaven per rebre-los almanco amb bona cara?(Resum fet de “Perlas y Cuevas” nº 978)

Encara que a finals de 1913, els batles de Manacor, San Llorenç, Son Servera, Artà i Capdepera per demanar la construcció de la nova línia, no fou fins al 1921, quan el tren arribà a Artà. N’eren responsables de tal construcció Rafel Blanes Massanet i el seu fill Rafel Blanes Tolosa.

A Sant Llorenç, el dia 23 d’abril de 1916, es va acordà que una comissió formada pels Srs. Batle, D. Joan Ferrer i D. Pere Joan Santandreu “para que practiquen las conclusiones que estimen conducentes cerca de D. Rafael Blanes de Artá con el fin de que se activen en todo lo posible las obras del ferrocarril de Manacor a Artá que deben realizarse en este término municipal” (A. 9, 78)

El dia 15 de desembre de 1917, es quedà assabentada la corporació municipal d’una instància presentada per “varios vecinos de la Aldea de San Miguel suplicando al Ayuntamiento se interese para que la compañía del ferrocarril que está en construcción conducente de Manacor a Artá, al pasar por San Miguel, su altura perjudica grandemente en los caminos y camadas que en cierto transcurso lindan con él” (A. 9, 185)

El dia 20 de març de 1921, l’Ajuntament rep un comunicat de D. Rafel Blanes Tolosa fent a saber que el dia 29 d’aqueix mes es farà la inauguració del ferrocarril. A Sant Llorenç hi va haver refresc per tothom, tocà la banda de música… una gran festa. (A. 11, 86v.i87) Pareix lo més normal que d’aquesta festa també en participas Sant Miquel de Son Carrió, però no es mereixeren res. Així i tot dedicaren el carrer de l’estació a Sr. Rafel Blanes. El Sr. Rafel Blanes Tolosa era el director del ferrocarril i el president era el Sr. Joan Marqués Luigi.

Segons afirma D. Josep Segura Salado en el seu llibre “Història de Sant Llorenç, pàg. 101 “l’any 1931 es desistí del projecte que hi havia de fer un enllaç ferroviari Son Carrió-Port de Manacor perquè, com era de preveure, els manacorins hi tenien poc que guanyar i pot ser sí qualque cosa a perdre. El nom de l’estació era “San Miguel” i no “Son Carrió”

Pareix que no hi plena coincidència amb la data en què es desistí d’aquest pla, donat que en el número citat de “Perlas y cuevas” es diu que “El 1934 Joan Cerdó Pujol presentà un projecte de ple interès turístic que, aprofitant la línea d’Artà, faria arribar el ferrocarril fins a les coves, aleshores centre d’atenció de nombrosos viatjans que hi havia d’anar amb el servei d’autocars Manacor-Porto Cristo. Es tractava de construir 7’236 Kms. de via amb un pressupost d’1.947.283’99 pessetes”

No es tracta de cap endevinalla per veure ben clar quines serien les oposicions que per endavant ja tendria aquest pla que, com a principi, hauria donat més importància a Son Carrió que no Manacor. En conseqüència, ara farien més nom i se vendrien més coques a Son Carrió que “sospiros” a Manacor. Sempre passarà igual: “es peix gros se menja es petit”

Pareix que aquest tren d’Inca – Manacor – Artà deixà de passar provisionalment el dia 2 de juny de 1977, després de l’accident mortal ocorregut prop de Petra. El diari “Última Hora” amb el titulat “Muere arrollado por el tren” escriu: En un paso a nivel de la carretera Petra – Sineu resultó arrollado por el tren un turismo. En el accidente ha muerto un hombre llamado Andrés Riera de 48 años, sufriendo graves heridas la conductora del coche, Catalina Mascaró de 62 años de edad” (U.H. 03-06-1977)

Aquest mateix diari, el dilluns següent, día 6 e juny de 1977, amb el titulat “El tren fuera de combate” diu: “A consecuencia del accidente ocurrido en la tarde del jueves, entre el tren Palma – Artá y un turismo, ha quedado en mitad de la via férrea el automotor de la FEVE, sin que hasta el momento haya sido posible dejar expedita la línea, por lo que estos últimos días el servicio entre Inca y Artá se hace por carretera”

“Parece ser que debido a las lluvias registradas en este último fin de semana, la pesada grúa que deberá levantar la máquina y dejarlo sobre los railes no ha podido acceder, ya que se encalla dentro del fango. Se prevé que en próximas horas podrá zanjarse esta operación que ha dejado cortada en el kilómetro 51, entre Sineu y Petra, la línea ferroviaria Palma – Artá” (U. H. 06-06-1977)

A l’any 1964, les màquines de vapor foren substituïdes per uns automotors Diesel que feien més via i no tant de fum. Durant els 120 anys de tren desfilaren 39 locomotores i 3 vies a vapor, 5 màquines Diesel, 90 cotxes, 581 vagons i 32 furgons.

Segons un escrit aparegut a “El Día” FEVE calculava a l’any 1991 que per restablir el tren Inca – Manacor ferien falta mil milions de pessetes. (07-03-91) i un comentari a “Última Hora” es deia en aqueix mateix any que per ésser rentable el tren a Mallorca es necessitaven dos milions de passatgers. (19-03-91)

Un automotor va envestí un vehicle a un pas a nivell. S’argumentà la falta de material i el mal estat de la via.

Gràcies a Déu, totes les dificultats aparentment insalvables, han estat superades i els nous plans no sols apunten cap a una nova recuperació d’aquest mitjà de transport, sinó també d’una autèntica ampliació que serà causa d’alegria per a molts de mallorquins. Déu faci que mai més s’hagi d’interrompre aquesta nova època del tren de Mallorca i que sigui una autèntica millora adaptada al temps actual i, més bé si es preveu un poc el futur.

Aquest és el rètol que significava l’estació de Son Carrió i que encara es manté. L’origen ve de quan els carrioners aconseguiren de l’Ajuntament de Manacor ser un districte disntint (San Miguel) abans que sant Llorenç fos independent.

CREC QUE SERIA BO MANTENIR, AIXÍ COM PAREIXI MILLOR, AQUEST PRIMER RÒTUL QUE SEGUEIX FENT HISTÒRIA

VIES D’IL·LUSIÓ.-
La col·locació ahir de la primesa travessa de la línea del tren tram que unirà Artà amb Manacor simbolitza l’inici d’un progrés econòmic per a la comarca de Llevant, gràcies a un mitjà de transport ràpid, silenciós, segur i modern, que avui s’implanta arreu d’Europa, després de deu anys de reivindicacions. (Diari de Balears, 28-03-2010)