Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

095929
Usuaris Avui = 27
Usuaris Ahir = 59
Paginas Vistas Avui = 97
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.80.188.87
Data Servidor : 2018-10-19

LES PRIMERES ESCOLES

Per desgràcia costa molt a la gent creure que l’Església hagi estat la primera en donar iniciatives que després li són denegades o mal interpretades. En aquesta època materialista en què ens trobam, hi ha massa persones que no poden creure que l’Església hagi fet o estigui fent el seu treball i la seva feina que quasi ningú no vol fer o que aquesta Església els vulgui fer sense una recompensa material. Pareix que molts actuen com si no en formassin part o com si l’Església hagués de mantenir-se prescindit de tota cosa material que seria la que haurien d’aportar els anomenats fidels.

Les primeres persones que es presten per ajudar Son Carrió per fer escola a les nines són les monges franciscanes, Filles de la Misericòrdia, assistint també els malalts. El primer mestre que fa escola a Son Carrió els nins és el Vicari a qui prometeren, des de Manacor, que li donarien la paga de mestre interí (ben segur perquè no hi hauria mestre disponible o perquè ningú no hi volia anar) Era aquell temps en què, gràcies a Déu ja ha passat, quan algú anava un poc més enrere i es trobava un poc estret, en deien “passa més fam que un mestre d’escola”

No crec que l’Església hagi de tenir privilegis, però tampoc no em pareix tan fàcil poder dir, i menys atrevir-se a fer, que aquesta no tengui bastants de drets adquirits, no perquè ella els ha lluitat, sinó més bé perquè abans ningú no els ha volgut. També l’estimació a l’Església es demostra defensant els drets que ha tengut, té i li corresponen i no negarien a cap entitat.

Dia 30 de juny de 1890.-
El vicari Cosme Vidal Carreras envià un escrit al Sr. Bisbe queixant-se que feia dos anys que no havia rebut les 500 pessetes anuals de l’Ajuntament ni tampoc les 23 quarteres a què el poble s’havia compromès. (A. D. Bisbat, III/172/5)

Dia 5 d’agost de 1890.- És quasi segur que el Sr. Bisbe passà avís al Sr. Batle de Manacor i aquest deu ser el motiu perquè quedàs en l’acta i ho estigui reflectint així: “dado el estado precario que está el Municipio y que luego que se paguen los demás empleados será atendida su petición” (Act. 1889-90, f.64v.)

Dia 30 de gener de 1892.-
Es fa un pagament a Miquel Bauzá i Santandreu “maestro albañil: 46 pesetas y 50 céntimos por el trabajo de su oficio y material empleado en la reparación y conservación de la escuela pública de la Iglesia, según cuenta a los interesados. (A. 1891-92, f.211) Això de “escuela pública de la Iglesia” ara resulta una contradicció. No és gens d’estranyar si, anys després, no saben de qui era l’edifici.

Dia 2 de febrer de 1905.-
L’Ajuntament de Sant Llorenç aprova “adquirir para la escuela de San Miguel 18 marcos para muestras de escribir, 8 tinteros para sus mesa-bancos, una carpeta, un tintero grande y una campanilla” (Act. 13 f.s/n)

Dia 15 de gener de 1911.-
Es crea una comissió de l’Ajuntament formada pels regidors Srs. Sebastià Mascaró Matemales, Joan Sansó Jaume Jaume Melis perquè pugui investigar i estudiar el camí que s’ha prendre en relació a la manifestació del regidor Gabriel Sureda dient que “el maestro de la Escuela de niños que este Ayuntamiento sostiene en la Aldea de San Miguel no atiende como es debido a los preceptos de la enseñanza” (Act.6, f.5v)

Dia 19 d’agost.-
El regidor Sr. Soler manifesta que el mestre de la mateixa escola ha presentat la dimissió i s’acordà cobrir la vacant a la propera sessió (Act. 6, f.36v)

Dia 2 de setembre.- El regidor Sr. Mascaró recorda que s’acordà cobrir la vacant d’aqueix mestre i el Sr. President diu que no té resolt el tema perquè no sap qui posar-hi, però que ho té en compte (Act. 6, f. 40v)

Dia 14 de setembre.-
Aquest dia es decideix cobrir la vacant de mestre d’aquesta escola de nins “y después de una breve deliberación en la que se insinuó el nombre de D. Bartolomé Janer, se procedió a la votación la cual verificada dio el siguiente resultado: 5 papeletas a favor del Rdo. Sr. D. Bartolmé Janer, Vicario de la Iglesia de San Miguel y una papeleta en blanco” (Act. 6, f.42)

Dia 20 de novembre.-
Però durà poc temps l’actuació de Mn. Bartomeu Janer ja que en aquesta data el Sr. Gabriel Femenias Melis va ser del parer de canviar perquè molts de dies no hi havia mestre a l’escola i proposà “que sea nombrado el Sr. D. Mateo Durán Sureda maestro de la escuela nacional de niños de la Aldea de San Miguel, acordándose por unanimidad el citado nombramiento” (Act. 6, f.49v.)

Dia 10 d’octubre de 1912.-
Es va acordar concedir una subvenció de 25 pessetes mensuals al mestre d’escola Mateu Duran Sureda “en concepto del permiso concedido por la Corporación para abrir una escuela por la noche” (Act. 7, f. 38v)

Dia 14 de desembre.-
L’Ajuntament pagà una factura 10’75 pessetes a Miquel Estrany Sard “por el importe de cinco docenas de sillares en la recomposición de la casa escuela de niños de San Miguel” (Act.7, f.45)

Dia 3 d’octubre de 1914.-
Es destitueix del càrrec de mestre “D. Mateo Durán Sureda y es sustituido por D. Rafael Febrer Ferrer” (Act. 8, f.82)

El dia 30 de desembre de 1916.-
Després d’una estona de discutir, que el mestre ocupi “el piso que existe encima de la escuela de niños de Son Carrió según uso y costumbres del pueblo” (Act. 9, f.119) Es la primera vegada (no sé si per equivocació o no) que es diu “Son Carrió” i no “San Miguel”

PRIMERA INSPECCIÓ

Dia 19 d’abril de 1917.-
La Junta Local d’Ensenyança primària celebrà sessió extraordinària i amb l’assistència de l‘Inspector Provincial Joan Capó Valls pren l’acord de “solicitar la creación de una escuela pública de niños y otra de niñas en el sufragáneo de San Miguel” El Sr. batle ho comunica a la corporació municipal en la reunió del dia 21 del mateix mes i any.

Dia 5 de maig.-
El mestre Rafael Febrer Ferrer ha presentat la seva dimissió irrevocable… “a propuesta del concejal Sr. Sard se nombra a D. Miguel Puigrós Sansaloni, Presbítero, con la misma retribución y emolumentos consignados en presupuesto para dicho cargo” (Act. IX, f.161-2)

Dia 14 de juliol.- “Se aprobó arrendar a Gabriela Estrany Brunet el piso que existe encima del local destinado a escuela pública de niños del sufragáneo de San Miguel por el precio anual de 30 pesetas” (Act. IX, 185)

Dia 16 de febrer de 1919.-
A causa de que el capellà de Son Carrió ha estat nomenat Vicari de Son Servera “Se acordó por unanimidad nombrar para ejercer dicho cargo para la enseñanza pública de aquella Aldea de San Miguel al vecino de ésta D. Mateo Durán Sureda para que desempeñe en propiedad el expresado servicio con la asignación anual de 400 pesetas consignadas en presupuesto” (Act. X, f.154)

Dia 30 de març.- Es dóna compte del comunicat de l‘Inspecció d‘ensenyança primària en el sentit que el dia 17 del corrent (B.O.E. del 23) s’havia creat provisionalment “en el poblado de San Miguel de este Municipio dos escuelas nacionales, una de niños i otra de niñas y que se elevarán a definitivas una vez que estén dotadas de material y locales necesarios” Per això es decideix llogar els locals del “vecino y propietario D. Guillermo Font Febrer en la calle Mayor destinado para la Maestra, abonando 110 pesetas anuales por semetres adelantados” (Act. X, fs.165-6)

Dia 18 de maig.-
L’inspector d‘ensenyança primària ha passat visita extraordinària amb motiu de la creació de les esmentades escoles i a l’acte del 18 de maig de 1919 es diu que “Aquel poblado de San Miguel con el mayor entusiasmo abrió una suscripción popular para sufragar los gastos que ha ocasionado la instalación… el Ayuntamiento acordó contribuir con 30 pesetas” (Act. X, f.117)

Dia 18 d’abril de 1920.-
“Se nombra interinamente para la escuela subvencionada de niños de San Miguel a Juan Sard Artigas” (Act.XI, f.41)
Es fa necessari ampliar el local de la mestra i “se acuerda alquilar el primer piso de la casa contigua del dueño Jaime Mesquida Riera por terminio de un año per 60 pesetas anuales” (id. f. 48)

NOVA INSPECCIÓ

Dia 18 de juliol de 1920.-
La Inspecció obliga l’Ajuntament a “abrir una ventana al corral de la casa Vicaría y para ello hace falta pedir permiso al Vicario y al Obispado” (Act. XI, fs. 52-3)

Dia 11 de febrer de 1923.-
S’examina i aprova la feina del picapedrer Bartomeu Vaquer “por jornales de su oficio empleados en la construcción de una cisterna de la escuela pública de San Miguel a razón de cinco pesetas diarias… Se acuerda por unanimidad el derribo de un horno viejo en el corral de la escuela pública de San Miguel” (Act. 12, f. 1v i 2)

Dia 20 de maig.- S’aprova un compte presentat pel fuster Antoni Font Brunet “carpintero sufragáneo de San Miguel por su trabajo y material de una puerta para el corral de la escuela pública de niños de San Miguel por el importe de 40 pesetas” (Act. 12, f. 20)

Dia 6 de juny de 1924.-
Es dóna notificació del l’escrit del Sr. Vicari en el sentit que, per part del Bisbat, es fa la “concesión de abrir dos ventanillas al edificio escuela parroquial de niños de aquella Aldea con la expresa condición de tapiarlas siempre que lo disponga el Sr. Obispo” (Act. 23, f. 15)

La instància que cursà al Bisbat el Vicari Andreu Servera amb data de 13 de juny de 1924 diu així: “Andrés Severa Sureda, Pbro. Vicario de la filial de San Miquel Arcángel de Son Carrió, Diócesis de Mallorca, a V. E., con el más profundo respeto expone: Que, acogiendo favorablemente el laudable propósito de D. Cristobal Barceló, Maestro Provincial de este lugar, de proporcionar lo requisitos higiènicos de luz y ventilación al Edificio-Escuela que se halla contiguo al huerto de esta Vicaría, recurre a V. E. solicitando licencia para autorizar en la pared de dicha casa-escuela, inmediata al mencionado huerto, y a la altura de 1’80 ms. del suelo, la apertura de dos ventanas rectangulares de 90 cms. de largo por 35 cms. de ancho; advirtiendo a V. E. que el Mco. Ayuntamiento de San Lorenzo que es el propietario del sobredicho edificio, contrae la obligación de proveer a dichas ventanas de la correspondiente reja de hierro y de tapiarlas cuando V. E. o alguno de sus sucesores lo estimare conveniente”

Dita concessió es féu el dia següent (A. P.)

Dia 17 de juliol.-
Amb aquesta data del dia d’avui hi ha un escrit en el Bisbat enviat per l’Ajuntament al Bisbat amb agraïment a “la autorización dada por el Obispo para que se abran dos ventanas que dan a la propiedad de la Iglesia a fin de dar ventilación a la escuela” (A.D. Bisbat, III/172/16)

Aquest edifici seria venut per l’Ajuntament el dia 28 de maig de 1936 (A.M.)

Dia 24 d’abril de 1925.-
Queda notificació que la Sra. Magdalena Cifre es nomenada “maestra interina de la escuela nacional de niñas de San Miguel” (Act. 23, f.54)

Dia 28 de juny.-
“Se examinó y aprobó una cuenta de D. Cristóbal Barceló, maestro de primera enseñanza de la Aldea de San Miguel por el transporte de seis mesas bancos desde Madrid para la escuela nacional de niños” (Act. 23, 60v.)

Dia 26 de juny de 1926.- Es pagà el compte presentat per Miquel Forteza Aguiló “por el importe de cuatro jornales y medio invertidos en la construcción de una pocilga y otras separaciones en la escuela de niñas de San Miguel, propiedad del Ayuntamiento” (Act. 24, 8)

Dia 12 de novembre.- “El maestro nacional de la Aldea de San Miguel comunica que el día primero de octubre quedó constituído el patronato escolar componiendo la junta Directiva: D. Miguel Santandreu, médico; D. Cristóbal Barceló, maestro nacional; D. Montserrate Binimelis. Vicario; D. Juan Mascaró, propietario; D. Pedro Sard, Teniente Alcalde; D. Guillermo Jaume, colono y la corporación se dio por enterada” (Act.24, f.24)

Dia 3 de juny de 1927.- S’aprova un compte del Sr. Jaume Sureda Flaquer “importe de ocho jornales para profundizar la cisterna que se construye en el corral del emplazamiento de las escuelas nacionales de San Miguel a razón de siete pesetas el jornal, importando 50 pesetas” (Act.62)

Dia 31 de maig de 1929.-
Es comunica a l’Ajuntament que ja s’estan preparant els materials en el solar on han de construir-se les escoles (Act..24,66)

COMPRA D’UN SOLAR

Dia 20 de novembre.
S’acorda destinar 17.028’93 pessetes per a les escoles (Actes, 12, 99) També “compra del solar nº 1 de la urbinanización de ensanche de la estación de ferrocarril de 183 m. 63 cm. al propietario Juan Massanet Caldentey al precio de 510 ptas. y durante el presente año se efectuará la Escritura” (Id. 110v.) També s’informa d’haver rebut el projecte de les dues escoles realitzat per l’arquitecte provincial Sr. Forteza i se nomena “al albañil D. Gabriel Servera Fornés como encargado de la ejecución de las obras” (id. f.101)

Dia 20 de desembre.-
Es paguen dues factures del Sr. Joan Segura de Manacor: una de 27’15 pessetes i l’altra de 28’25 pessetes per tres quilos d’explosius per fer grava per a les escoles.

Dia 29 de desembre.-
Es paguen 90 pessetes a Joan Soler Sancho per haver treta la grava durant els mesos de juliol, agost i setembre.

Dia 2 de març de 1930.-
El Sr. President proposa que “se suspendan las obras que se están llevando a efecto en las aulas de las escuelas unitarias para niños y niñas de San Miguel, mediante el tiempo necesario para que la corporación municipal venga en conocieminto en sus pormenores de la marcha administrativa municipal” (Act. 25, f.58)

Dia 18 de desembre.-
El regidor Antoni Sansaloni manifesta que el local de l’escola municipal de nins “es muy insuficente para 40 niños y precisa la terminación de las nuevas obras comenzadas” (Act.12, f. 122)

Dia 19 d’agost de 1931.-
S’examina i aprova una factura de D. Antoni Miquel Oliver de Manacor “por la construcción de cuatro juegos de mesas y dos sillas para la escuela de niños de San Miguel por el importe de 100 pesetas” (Act. 26, f. 27)

Dia 13 de desembre de 1931.- El Governador Civil visita el poble i comunica la imperiosa necessitat de “continuar las obras de las escuelas unitarias a San Miguel” (Act. 26. 51v.)

Dia 3 de gener de 1932.-
El regidor Jaume Febrer Riera “manifiesta que no entiende la tardanza en seguir las obras de las escuelas unitarias, después de lo expresado por el Gobernador Civil” (Act. 26, 58)

Dia 24 de gener.-
“Onofre Soler Riera de la fábrica de cemento de San Lorenzo, propiedad de D. Juan Nadal, ofrece cemento de insuperables condiciones al precio de 1’65 ptas. los 100 kilos a pie de obra de las escuelas de San Miguel” Es decideix que el mestre nacional dugui els comptes i també vagin firmades per Llorenç Febrer Ferrer (Act. 26, 62)

Agost de 1932.-
Comencen les obres de l’esmentada escola.

Dia 28 de desembre de 1933.-
Se nomena una comissió per comprovar el gastat amb fusta en la construcció del nou grup unitari: 4.218’20 pessetes (Act. 14,8)

Factures diverses.-
Per la construcció d’aquest grup escolar es pagaren també les següents factures: 284’70 ptes. al membre del Consistori Llorenç Febrer Ferrer (18-08-1932); 674’36 ptes. al mateix (15-09-1932) i també 470’57 ptes. (13-10-32); 209’75 ptes. a Miquel Ballester Llull (27-10-1932); 512’90 ptes. per 1.250 rajoles blanques a Guillem Duran de Palma (03-11-1932); 161’10 ptes. a Pere Santandreu de Manacor (fusteria) de tres peces 4×9 (03-11-1932); 351’16 a Llorenç Febrer Ferrer (17-11-1932); al mateix 1.693’35 ptes. per vidrieres a 11’50 el pam (22-12-1932); 147 ptes. a Guillem Ferrer Juan; 735 ptes.; 351’16 ptes. a Rafel Umbert, per jornals. (A.16, 21-25)

Dia 17 de novembre de 1932.- Es comunica que una comissió de l’Ajuntament havia passat per les escoles “para hacerse cargo de las obras ejecutadas en las escuelas unitarias” (Act. 31, 21v)

Dia 15 de desembre de 1932.-
S’havia fet una consulta a l’Inspector de Primera Ensenyança per saber si hi havia cap inconvenient que el mestre pogués fer escola al local nou per ser insuficient el vell. (Act. 13, 27v)

El mateix Inspector, Sr. Joan Capó, contestà que no hi havia cap impediment i que es podia fer escola encara que dites escoles no haguessin estat rebudes oficialment (Act. 13, 29)

Dia 22 de desembre de 1932.- També s’havia consultat a l’arquitecte, Sr. Forteza, “que declare si puede pasar que las aceras de las escuelas no sean de piedra labrada” (Act. 13, 29v)

Dia 29 de desembre de 1932.-
Es donà compte de les despeses fetes en dites escoles: “Maderas colocadas en ejecución: 3.259’95 ptas., jornales y gastos improvistos en dichas obras: 858’85 ptas. Total: 4218’20 ptas.”