Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093351
Usuaris Avui = 46
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 176
Usuaris en Linea = 2
Direccio IP : 54.81.196.35
Data Servidor : 2018-08-21

Ja que per part de l’Església no havien anat gens malament les coses i havien sempre aconseguit donar passes endavant, no és gens d’estranyar que també ho intentassin, i en tot motiu, per la part civil de l’Ajuntament. Sempre funcionen bé les coses quan hi ha uns quants capdavanters que lluiten en bé d’una comunitat, encara que no sigui massa grossa. Com a bon carrioner hi hauria d’afegir que s’aturaren massa prest. Encara que se m’hagi acusat de carrioner bord. Supós que per haver viscut poc aquí o no en sé la causa… l’origen sempre és el mateix: he sortit de les famílies més pobres i humils del poble i viscut quasi sempre a fora vila. Tant és així que en temps de fam els meus pares es varen llogar a Manacor per poder tirar endavant i vàrem tornar per la Missa nova. Per tant, mai he tingut casa aquí (molt bona posada de tots els familiars i amics) i això sempre condiciona molt a l’hora de prendre decisions… Per aquest motiu, vull aprofitar l’ocasió per dir que em sent tant carrioner com qualsevol dels altres.

El dia 19 de març de 1876.-
Vint-i-quatre carrioners, entre ells dues dones: Margalida Llinàs i Gelabert de Son Pujamunt i Margalida Llull de Son Jan, exposaren a l’Ajuntament Manacor que s’havien establides les possessions de Son Berga, Son Carrió, es Molinet, els Llegats, sa Riba i altres i demanen que se’ls consideri llogaret distint i separat de Sant Llorenç. (Història de S. Llorenç, pàg. 24 per Josep Segura)

L’acta del mateix dia diu així:
“Se dio cuenta de una solicitud de varios vecinos pidiendo se practiquen por este Ayuntamiento las gestiones necesarias para que en lo sucesivo se constituya una aldea sufragánea de esta villa, pero dependiente en todo de su matriz bajo la denominación de San Miguel, el respetable caserío con motivo de la enagenación en pequeñas porciones de los predios Son Berga, Son Carrió, el Molinet, els Llegats, la Riba y otros adyacentes enclavados dentro de este distrito municipal… sufren muchas molestias y grandes perjuicios por la gran distancia que los separa de esta Villa y San Lorenzo, y apreciando otras causas que han podido impulsar a aquellos vecinos a promover aquella instancia se acordó concederles como lo piden, que aquel caserío constituya una aldea en los términos que proponen, designándole para aquella demarcación, en cuanto haya lugar el territorio que constiuyen o abrazan los predios o casas de campo que a continuación se expresan:” (Act. 1875-76, f. 26)

S’ha de dir que els de Sant Llorenç, el dia 20 de febrer de 1876, ja havien intentat aconseguir la separació de Manacor i que la comissió encarregada contestà el dia 2 d’abril del mateix any que no es tenien les condicions necessàries per obtenir dita independència. Es considerà que Sant Llorenç, amb 1.213 habitants no podria assumir les despeses necessàries per obtenir la independència. Son Carrió, en aquell temps, tenia 630 habitants. (Act. 1875-76, f. 29v.)

“Heu de creure i pensar, i pensar i creure” (diria Mn. Alcover en les Rondalles) que la política d’aquell temps seria la mateixa dels nostres dies. És quasi segur que els manacorins donarien tan fàcilment als carrioners el que fossin un districte distint de Sant Llorenç amb el nom de “San Miguel” per allargar tot el possible haver de donar-los la independència. Queda la feina per fer (no ho he pogut trobar) d’esbrinar per què els carrioners s’uniren altra vegada als llorencins a l’hora d’aconseguir-la. La deducció no és massa difícil, però l’escrit no l’he localitzat.

EL NOU LLOGARET COMPRENIA

A l’hora de pensar-hi un poc, també s’ha de dir que els manacorins no escatimaren res perquè “San Miguel” fos ben afavorit, ja que el terme no queda gens petit. Hi ha municipis que no arriben a tant.

“Son Sureda, El Refal Sec, todos los Son Jaques, todas las llamadas Es Molinet, las llamadas casetas la Casa Nova den Sard, las llamadas Cloves de la Caseta, las Talayes, las casas de campo denominadas Son Carrió y Son Pusa, Sa Punta grossa, los Nou cortons, la Torre Nova, los Son Ramón, Son Violí, Son Ventura, Es Bosquerró, Es Bosquerró Vei, Son Neula, Son Pujamunt, Son Fam, Son Toell, Son Mancho Vey, Can Moragues, Son Alegre, Son Rosa de Jerónima, Son Rostilla, las casetas denominadas la Riba, Can Petit Titina, Can Petit, las casas llamadas Son Maret, Son Granot, Son Granotí, Ses Cases Noves de la Riba, Can Patró, Son Amagat, Can Pere Vicento, Son Avinent, Molí d’en Nebot, Son Peña Carrió, Els Llegats con todas las casitas que llevan este nombre, Can Coll, Son Espenyat, Son Gayard y todas las casitas de este nombre, Can Sebastiá Mesquida, Can Mesquida, Son Refuat, Son Peña de Bartolomé, Son Regalat del Pou, Son Miramar, todas las casas que llevan el nombre de Son Mancho, Son Roqueta, el Molino de Son Berga, Son Berga Mandía y todas las demás casas llamadas Son Berga, Cala Mancha, Recó de Son Berga, Son Fort, Can Totsol, Son Berguet, Can Mora Bassa, Can Mora Jordi, Can Cuixa y Son Poca Treta, Son Peña de Bartolomé, Son Regalat del Pou, Son Miramar” (Act.1875-76, f. 26 i 26v.)

És quasi segur que per això l’estació del tren ve anomenada com “San Miguel” Record molt bé com algunes estacions de tren no tenien targetes per Sant Miquel i lo més trist encara és com els empleats quedaven desconcertats si els demenaves per anar a Son Carrió.

També l’Ajuntament de Sant Llorenç, fins als anys 1948-50, sempre parla de “la Aldea de San Miguel” A poc a poc va apareixent “Son Carrió” i qualque vegada “la Aldea de San Miguel de Son Carrió”

Això no passà mai en l’estament eclesiàstic que sempre l’ha anomenat “Son Carrió” principalment abans del 19 de març de 1876 que es digué “Aldea de San Miguel” Això queda ben clar en els escrits de la primera església. Després d’aquesta data ja es diu “San Miguel de Son Carrió” i, sobretot, en l’església nova dedicada a Sant Miquel. Mn. Alcover molt freqüentment diu “Son Carrió”

Després de ja ser constituït el llogaret de “Sant Miquel” quedava el dubte de si convenia i a qui tocava (l’ajuntament o al governador) nomenar un batle pedani.

El dia 4 d’abril de 1876 es rep ofici de governació comunicant que pertany a l’ajuntament tal funció i el dia 9 d’abril de 1876 es pren la determinació “En su vista se acordó proceder inmediatamente al nombramiento de aquel funcionario y habiéndose propuesto por el Señor Alcalde y Tenientes presentes para el desempeño de aquel cargo la persona de D. Miguel Galmés Llull se aprobó por unanimidad, quedando por consiquiente nombrado tal Alcalde de Barrio a quien se hará saber para que se presente para la toma de posesión” (Act. Ajuntament de Manacor, 1875-76, fol.32 i 32v)

Dia 17 d’abril de 1876.-
El Sr. Batle de Manacor, Pedro Bosch, mana fer un ban en què es comuniqui a tothom perquè “se ha visto que sufren muchas molestias y perjuicios de cuantía por la gran distancia de esta de Manacor y del lugar de San Lorenzo su sufragáneo” Igualment també es fa públic el nom de Miquel Galmés Llull com a primer Batle de barri. (Registro de Bandos 1872-1884 del A. de Manacor, sección 1ª)

23 d’abril de 1876.-
A mesura que va passant el temps es van fent totes aquelles coses que són més necessàries i també les que no ho són tant. En aquest dia se nomena Vicente Caballero y Acosta com a saig d’aquest llogaret “con el haber de una peseta y veinticinco céntimos, a empezar desde el día primero de mayo próximo cuyo haber se le satisfará hasta el treinta de junio venidero, del capítulo de imprevistos extendiédosele el título dándole posesión el citado primero de mayo” (Act. 1875-76, fol. 33 i 33v.)

Dia 10 de desembre de 1876.-
S’acordà posar una comunicació a la comissió permanent per si troben convenient que passi l’arquitecte provincial “para levantar el plano de la nueva Aldea llamada “San Miguel” toda vez que ahora está en su creación y se dé a aquella nueva Aldea la forma y figura que sea más conveniente atendidas las circunstancias de aquella localidad” (Act. 1876-76, fol. 93)

Dia 17 de desembre de 1876.- Pareix que es donen normes perquè es confeccioni el nou empadronament ja que “se ha constituido en Aldea bajo el nombre de San Miguel el caserío de Son Carrió y otros, hágase el padrón de aquella independiente del de San Lorenzo, continuándose la numeración del casco de la primera por orden correlativo de calles que marcan el nombre una “Calle de la Iglesia” que es en la que radica ésta, de “San Miguel” que dá a la parte izquierda de la misma Iglesia, entrando “Calle Mayor” la que empalma con la mayor en la parte extrema que da al sur” (Act.1875-76, fols 99v, 100 i 100v)

El dia 19 de desembre de 1876.- Per cobrir la plaça vacant de “guarda-calles, se acordó nombrar a Bartolomé Pascual y Soler que vive en Can Cabrer de la Aldea de San Miguel” (Act.1875-76, f.103)

NOVA AMPLIACIÓ

El dia 24 de desembre de 1876.- Perquè sigui més natural i més regular la divisió del territori de “Sant Miquel” “se le agreguen los predios o casas de campo llamadas Son Parllonga, todos Son Garrigos, Cana Cupa, los Son Pusas, la Punta d’en Duay, Son Moro del Hereu, Son Moro Negret, como también La Ribeta” (Act.1875-76, fol. 101)


Podria ser molt bé que l’estanc fos una de les coses que més temps costà i més difícil fou d’aconseguir, perquè dia 7 de gener de 1877 decidiren demanar-lo al cap Econòmic d’aquesta Província. Ho feren recordar el dia 16 de juny de 1878 i finalment es concedeix dita autorització el 30 de juny de 1878. Va ser el primer en obrir-lo Gabriel Andreu Jaume. (Act.1877-78, f.38)

Dia 26 de febrer de 1881.-
Es va elegí Bartomeu Galmés Febrer “para nueva plaza de guarda-calles que empezará el día primero de julio … se le dará posesión el día primero y se le extenderá el correspondiente título” També en aqueix any se nomenà batle Miquel Mascaró Munar. (Act.1879-81, fol 153)

D’aquí ve que l’estació del tren es digués “San Miguel” i no Son Carrió. A qualsevol estació es demanés una targeta per anar a Son Carrió, la majoria d’encarregats no sabia on volies anar.