Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

089990
Usuaris Avui = 2
Usuaris Ahir = 29
Paginas Vistas Avui = 24
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.159.85.193
Data Servidor : 2018-05-28

Fa uns dies vaig rebre un informatiu de l’agència Zenit que feia pensar un poc i que crec que no hi ha excusa per fer el sord o de no veure el que està passant en aquest món que tots voldríem millor i del qual tots en som responsables segons les nostres possibilitats. Segur que quan Déu creà els nostres pares no tenia intenció de que, una vegada sortits del Paradís, no aprenguéssim les lliçons pertinents i visquéssim (la majoria) tan egoísticament sabent superar i arreglar els problemes que ens anàvem creant.

Molts són els problemes (no hi ha intenció d’enumerar-los a tots) que hem sabut crear-nos i volent arreglar-ne alguns ens surten uns altres per ventura pitjors: Quan solucionarem la pobresa de la multitud de persones (germans nostres) que sempre han patit el sofriment i l’explotació? La agressió a la vida des de la concepció fins a les conveniències més inhumanes?.
Las crisis de les famílies que ja no són la base necessària de la societat.. Les injustícies, crisis morals i les “estructures de pecat” que volen aparentar inevitables dins aquest món en que vivim. Els atacs més que ferotges que aquí i més enllà es dirigeixen contra la Església i les seves institucions que tenen el seus defectes com en tenim tots. La Església sempre ha estat perseguida com ho fou Jesús, però és la causant de tants de mals con els que se l’imputen?
La veritat (molt cercada però molt amagada) i que tothom vol fer creure que no ha mentit mai. Quants matrimonis desavinguts…! La solitud de les persones majors perdent el calor de la família… Des de la meva experiència, quin temps fa que s’intenta donar una solució definitiva al projecte escolar? Acab de llegir que uns alumnes han apallissat al seu professor… ¡Quants són els pares que no podem amb els seus fills!
El desenvolupament científic i tecnològic que per força ha d’anar superant-se, però no a qualsevol direcció sense cap problema ètic i que tothom és capaç de compondre-ho de la manera que millor li vagi, perjudicant o no, encara que sigui al germà de més prop. No hi hauria manera de que aquestes T.V., anomenades “basura” (pornografia, baralles, que només critiquen el proïsme…) fossin un poc més conscients de que fan més mal que bé?
Precisament avui, 22 del mateix abril, he llegit que el Sr. Emilio Ruíz Barrachina, que ha merescut l’excomunió del seu Arquebisbe, per la película “El discípulo” en torn a la vida de Jesús i que va en contra d’aquests 2000 anys nostres. Lo bo del cas, com sempre, es que a alguns (volen fer creure…?) que aquesta película els ha obert els ulls… És que el Jesús tradicional vol dur-los al cel per força?.

Pareix que les coses a vegades es conten amb molta de exageració i ens passam (la majoria de gent) amb lamentacions i no reconeixem que, amb molta freqüència moren cristians, només per ser-ho, i pot ser siguin ells els qui mantenen la nostra fe un poc adormida.
És ver que cada època de la història de la humanitat ha tengut els seus sofriments, problemes, injustícies però tampoc vol dir que la nostra sigui la pitjor; però sí és cert que ens toca fer lo possible per posar-hi el remei amarat sobre tot del ungüent de l’esperança i amor cristians per saber donar el testimoni de lo que diem que creim. Dóna la impressió que tots feim feina, però sovintment amb direccions oposades pensant tots fer el bé que se’ns ha assignat.
Segur que el missatge i l’experiència en Jesús ens poden ajudar a rompre aquesta closca que ens té presoners perquè tot ho facem més humà, més personal i més espiritual dins totes les societats, aprofitant totes les oportunitats, com darrerament ha repetit sovint el Papa.

A TOTS ENS TOCA VIURE ESPERANÇATS DE QUE ENS FAREM DIGNES DE REBRE L’ABRAÇADA DEL NOSTRE PARE QUE ENS ESTIMA DE VERES