Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093351
Usuaris Avui = 46
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 165
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.81.196.35
Data Servidor : 2018-08-21

S’altre dia, després de les festes de la Mare de Déu d’agost, va sortir aquesta carta en el diari de Mallorca i em va fer pensar que aquesta persona tenia “més raó que un sant” com solem dir, prescindint de la seva religiositat. No sé per què serà que fa tanta por el dir les veritats que són més grosses que es puny.

No és d’estranyar que la societat (no només els joves) es vagi depravant d’aquesta manera. Pareix que cada dia ens acostam al salvatgisme on ens ho passam millor. És que els joves no tenen dret a la diversió? Ningú mai s’atrevit a dir lo contrari… Però lo incomprensible és que els pares i les autoritats permetin que sigui necessari arribar a perdre el coneixement, quan ho lamentam prou si això surt així per un accident o que els anys li han passat factura. Si passam a consentir-ho per motius polítics, no ens queda més remei que donar la raó els romans: “l’home és un lleó per l’altre home”

Crec que tocaria ser suficient, després de llegir la carta següent – que transcric literalment del diari de Mallorca – repetir: “Qui n’és confrare que en prengui candela”

Caterina Amengual. Palma

“Alaró, 3 de la matinada del 15 d´agost. Un paisatge dantesc recorre els carrers de la localitat. Centenars de joves vinguts d´altres indrets de Mallorca envaeixen aquest tranquil i acollidor poble de muntanya. Carregats amb bosses de begudes s´escampen pels voltants de la plaça, perquè al centre ja no hi cap ni una agulla més. L´alcohol comença, a aquestes hores, a fer el seu efecte: cossos ben abeurats allargats per damunt les voreres, botelles trencades, vomitades, pixarades i defecacions deixen la seva emprèn-te als portals de pedra mallorquina -perquè els urinaris públics vessen per totes bandes-, no hi ha miraments, aquí i ara tot és permès, beuen, esnifen i carden als carrerons i llocs més estimats del poble, crits i renous? no hi ha fre, la policia local es veu desbordada? Davant aquest panorama tan depriment les preguntes i dubtes més freqüents se succeeixen una rera l´altra: a qui afavoreix aquesta festa? Realment s´hi troben a gust els joves alaroners immersos en aquest desgavell? Quins valors podem transmetre als nostres fills quan la festa es basa en el consum desmesurat d´alcohol i la generació de brutícia? Quina desgràcia ha de passar perquè es deixi d´organitzar aquesta convocatòria pública de botellot? Desitjaria que aquesta carta fes reflexionar als qui varen esser elegits per governar-nos i se n´adonassin que ho han estat per defensar l´interès públic i millorar la nostra qualitat de vida.” Com deu ésser que estar bé és tan avorrit? Per què passar tant de gust dins sa porqueria?

CONVERSA DE SORDS.– Llegint això, no m’estranyà gens el fet que vaig presenciar i que, pensant un poc, el fills no poden sortir d’altra manera i que els educadors s’ho han guanyat de sobres perquè pareixem tots com “idiotes” donat que la majoria e coses els ho hem ensenyat nosaltres i ells ho han sabut aprofitar i adaptar a la seva manera. Podríem dir que hem perdut la noció del diàleg (comerços, menjadors d’hotels i restaurants, pels carrers, passeigs, inclús dins les nostres cases… quasi per tot cridam com els infants) quan seria millor poder dialogar molta gent i tots sabessin de què va la cosa.

Perdem el sentit comú quan es tracta d’una discussió de .veres. S’altre dia (no de pagès) en vaig presenciar una referent a les línees d’un estacionament privat de coxes. Si les rodes del teu cotxe, si has ratxat el meu, si no saps aparcar… Hi ha que dir cap dels dos, varen ser tan vius que no pensaren que els aparcaments eren relativament més petits quan els feren i que els cotxes havien augmentat de volum però els aparcaments no. Lo més graciós fou, “com un que cerca ossos en el lleu” quan el primer retragué que l’esposa del segon havia pegat un cop al cotxe da aquest. L’altre, endevinant l’atreviment del interlocutor i que pertanyia al grup dels que coneixerien els antics duros “sevillans” sense fer-los sonar, li donà 50€ dient-li “jo no tenc dona; per tant, ningú mai ha vist entrar ni sortir aquest cotxe conduït per una dona”

El cap buit començà a reconèixer que per ventura s’havia posat un poc nerviós (xerrant tot sol) perquè l’altre ja li era lluny deixant-lo cantar. Que Déu ens conservi s’enteniment!

Com conduïm? No fa massa dies, mentre anava conduint per la carretera, anava pensant que si qualcú ens veies globalment (per totes les carreteres) forçosament hauria de pensar si tenim la vida avorrida, si ens hems tornats curts de gambals… quina necessitat tenia aquesta moto d’anar a 211km. on només es pot anar a 70km.? A l’hora de sortir del “stop” voldrien que te jugassis lo vida com ells… Moltes vegades quedes enlluernat més pels de darrera que aquells en que van en sentit contrari.

Quan vas a segons quines agències per renovar el permís de conduir hi a una senyora que repeteix amb insistència “estos se han puesto muy duros” Jo dic que és ben hora construir un cotxe que tengui més coneixement que la persona i així les vides deixaran de tenir tan de perill.

PER QUÈ NO S’’ORGANITZA UN CONCURS DE CONDUIR AMB MÉS CONEIXEMENT A CANVI DE LES CARRERES DE MOTOS I COTXES? És ben clar que NO sé qui deixaria de guanyar aquestes quantitats tant monstruoses, però SÍ que seria un exemple.