Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

088858
Usuaris Avui = 4
Usuaris Ahir = 33
Paginas Vistas Avui = 69
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.234.8
Data Servidor : 2018-04-24

SANT PERE I SANT BERNAT 3.- El Casal conegut amb nom de Sagristanat o Sacristanat, també dit Can Muntanyans, es troba en el carrer de Sant Bernat, nº 3.

Al segle XV era de la família dels Muntanyans. Un dels escuts el, del pati és dels Muntanyans-Berard de finals dels segle XV, en ocasió del matrimoni entre Nicolau Muntanyans i Verí, doctor en dret, i Beatriu de Berart i Santjohan.

Fill d’aquest matrimoni fou el destacat Nicolau de Muntanyans i de Berard (1495-1565), canonge i sacristà de la Seu i que ocupà el càrrec d’inquisidor apostòlic de Mallorca (1541-1565) i destacà com a lulista i iniciador de les gestions per la fundació a Mallorca d’un col.legi de jesuïtes.

Al a seva mort, el seu nebot Humbert de Togores i de Montanyans fou l’hereu dels molts bens que tenia per haver heretat els del seu germà Jaume, fill de la seva germana Elisabet, mort l’any 1556, sense hereus. Era propietari d’aquesta casa i la de la plaça de Sant Francerc, que pasaria després als Moragues.

Després, Can Montanyans passà a ser propietat de l’Església destinant l’edifici a cristanat, on tradicionalment residien els canonges que ocupaven els càrrecs més importants.(Murray- Pascual, 1988, 92)

El 4 de desembre de 1658, arribaren a Mallorca les quatre monges fundadores del convent de Santa Catalina de Sena; romangueren a la casa del Sacristanat fins el 8 juny de 1659 “y este las deposà, y assanyalà Clausura en les cases del Sacristanat devant el Portalet patid de la Seu, y junt a la Ig.ia del Hospitalet de St Pere i St Bernat, servinse de dita Ig.ia fins que se transladasen en el nou Convent y Monestir, que se los disponia circa la Porta pintada en la parroquial de St.Miquel” BSAL, setembre de 1912, p.142).

Es documenta als Estims de 1685; aleshores la casa era estimada a la parròquia de l’Almudaina, a la illeta de la qual donava nom, denominada “Illa del Sacristanat”; era propietat del Capítol de la Seu, i es valorà en 1.000 lliures. Textualment, el document diu així: “cases i hort del Sacristanat, 1.000 ls.ARM, D 1253, F.4)”

“A partir de la segona meitat segle XV diversos membres de la família dels Muntanyans feren llargs viatges per estudiar la carrera de dret a la península italiana i mantingueren contacte amb Humanisme i el Classicisne, unes idees que després contribuïren a difondre en tornar a Mallorca.

Però els Muntanyans tenen uns orígens lligats a la pagesia. El primer membre documentat és en Guillem Muntanyans, un dels primers exploradors agraris de la nostra illa, ja que amb ell la nissaga consolidà diversos exploradors agraris com l’alqueria de Galdent (Llucmajor) i la veïna de Punxuat.

Tot aquest patrimoni agrícola va sanejar l’economia familiar que algunes dècades havia petit alguns alts i baixos arrendataris. Juntament amb aquesta puixança econòmica cal també ressenyar una política de matrimonis idònia que estabilitzar les rendes durant anys.

Jaume Muntanyans, uns dels membres més distingits de la família, arribà exercir l’advocació a la Universitat de Ciutat i del Capítol de la Catedral. No obstant i això, la seva posició ascendí quan participà com a ambaixador a les corts de Joan II i Ferran el Catòlic. Mallorca està impregnada d’aquesta rica història, amb les seves llums i les seves ombres, però amb el prestigi de noms i llinatges que tenen massa vegades el reconeixement a fora i no a la nostra terra.”(És còpia literal de l’article publicat pel Sr.Bartomeu Martínez en el diari El Mundo el 24/01/16)

Cap a l’any 1880 l’Arxiduc Lluís Salvador en diu: “Rere la seu, el carrer de Sant Bernat s’eixampla i en aquest punt es troba la casa número 5, a l’esquerra, amb un bell portal gòtic posterior. La casa és senzilla, però els arcs apuntats de l’entrada com l’escala ens recorden antigues maneres constructives”(Hbasburg-Lorena, VII,78-79)

Durant les tres primeres dècades del segle XX, hi visqué Mn. Antoni Alcover, com recorda una làpida a la dreta del portal. La casa ha estat reformada al llarg del anys 1990.

La façana té tres plantes d’alçat. Un portal rebaixat deixa pas a l’entrada o vestíbul, amb coberta de bigues renovades. A l’esquerra hi ha un portal d’estudi de talla gòtica amb les armes dels Muntanyans A la dreta s’hi obri un portalet de llinda. Un arc apuntat gòtic comunica amb el pati. Hi destaca un gran arc rebaixat a la dreta, amb l’escut dels Muntanyans-Berad. A l’esquerra, l’escala puja al primer pis. De l’interior destaca a l’esquerra una sala amb un arc diafragma i permòdols que aguanten l’embigat. (Absburg-Lorena: la ciudad de Palma, Murray-Pascual: La casa y el tiempo, Colom, Mateu:la Inquisició a Mallorca, Bonet) (Juan R. Parios de Palma)

MOLL-ALCOVER

“Aquell 2 de gener de 1921, és un dels dies més transcendentals de la meva vida. Acabava la meva etapa infantil i començava a sentir-me únic responsable dels meus actes. Sortia del niu i emprenia la primera volada.

Eren les 10 del matí quan, amb la meva modesta maleta, vaig pujar l’escala d’aquella casa canonical, i després de passar l’amplia maia del primer pis, vaig sonar la campaneta de la segona porta. Jo duia ben gravada en la memòria l’adreça de Mn. Alcover: Sant Bernat, 5 pral. Segona. L’havia llegida moltes vegades en el Bolletí i ja la mirava atribuint-li una mica de valor místic i una aureola de prestigi reverencial. Estava francament emocionat de pensar que entraria a habitar en aquella casa que era la d’un home lluitador, la gàbia d’un lleó temible que per mi era, en aquell moment, no sols inofensiu, sinó paternalment acollidor.(…)

La casa on vivia Mn. Alcover és propietat del Capítol de la Seu i és una d’aquestes cases on “s’hi plou”, o sia que tenen pati d’entrada descobert: una típica casa senyorial de la Ciutat de Mallorca. Està adossada a l’antic Hospital de Sant Pere i Sant Bernat per a capellans, edifici renaixentista, també de propietat catedralícia. En els baixos de la casa hi havia les habitacions dels vicaris de la Catedral (en aquell temps encara actuava com a parròquia). El primer i segon pis estaven dividits en dues meitats o vivendes; a la primera porta hi habitava el canonge liturgista Mn. Joan Quetgles; a la segona porta hi vivia Mn. Alcover” (Moll, F de B. Els meus primers trenta anys)