Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093351
Usuaris Avui = 46
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 163
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.81.196.35
Data Servidor : 2018-08-21

Les capelles afectades per termita de tota la part esquerra d’una església es troben completament desmantellades i és ben urgent posar fil a l’agulla perquè la restauració es faci com més aviat millor. Cada capella més bé aparentava un magatzem.

Feia dos anys que havia convidat el president de la Comissió d’art sagrat, per dir-nos com ho havíem de fer-ho i actuar correctament ja des del principi. Primer vingué l’encarregat de la zona i tots són del parer que ho vegi l’arquitecte diocesà.

Com que les institucions funcionen més per partits que no així com toca, m’aconsellen que faci una instància al Consell Insular i que la presenti el Sr. Batle que és del mateix partit. Venen aquells canvis de Munar, Vidal, Rotger… i això es va allargant.

Mentrestant ve l’arquitecte diocesà a efectes de la façana de la rectoria, i aprofit l’ocasió perquè em digui l’opinió del que hem fet i ens orienti cap el futur. Demanam un pressupost per arreglar la capella del sant Crist i es du a terme amb un préstec de 500.000 pessetes.

Feim una reunió lliure creient que assistirien persones més comprensives. També hi havia convidat personalment el Sr. Batle. Una vegada que som a la rectoria (intentat obrir un diàleg i proposició d’idees) allò es converteix amb un debat ben encès contra l’obra feta a la capella del sant Crist: Un més sabut que els altres me diu, per començar, que “per fer això, era millor no fer res”. A la gent no li agradava perquè no podien besar el Crist per haver llevat s’escala. Voldrien fer els retaules com estaven abans… i encara que jo intentava demostrar-los que allò era econòmicament inviable i que no veia cap possibilitat per aconseguir-ho i no em setia gens animat… Així i tot eren partidaris d’esperar i anar fent a poc a poc. Quedàrem que només faríem allò que era necessari perquè les termites no tornassin entrar.

Això no acabà així. Es torna moure un rebombori que els dic com han d’estar repartits els sants a les capelles, segons les indicacions de la Comissió d’art i l’arquitecte diocesà. Qualcú acabà plorant perquè no respectàvem el desig…? dels avantpassats separant la pila del baptisme (que anirà devora l’altar) del quadre dels misteris. Bé els puc dir i repetir que la pila toca estar prop de l’altar i que no tenim per omplir les capelles… però això els sembla un bran disbarat.

Començant la primavera, dic al Sr. Batle a veure si seria bo que fes una passada pel Consell Insular per fer remoure un poc la instància que ja feia temps havíem enviat. Li prometeren unes 700.000 pessetes que arribaren després d’un llarg procés.

Abans de començar les obres, un representant de la Comissió d’art de l’església es compromet a venir per donar les explicacions pertinents a les al·legacions que la gent volgués fer-hi. Efectivament, ningú fora del consell parroquial hi assistí. Després d’un intercanvi d’opinions, arribàrem a una solució definitiva que duríem a terme.

Encomanats a Déu i a santa Maria, posam fil a l’agulla i començam un llarg camí que sabíem ni quant ni com acabaria. Personalment no somniava res, però només sabia nostre Senyor (encara que sempre m’havia fer suar molt) no em deixaria tot sol sense la necessitat de fer miracles.

Mentre estàvem fent reunions amb el consell parroquial (si vendre o no la caseta que tenia la parròquia…) ens arriba la notícia que dins poc temps podríem disposar de les 700.000 pessetes. Això no ens allibera de la preocupació de com pagaríem el pressupost total que sobrepassava els cinc milions de pessetes. Acabant les obres… ens arriba la notícia de que ha passat a millor vida una persona que ens havia repetit en vida que tenia en testament la deixa d’un capital, sense concretar mai, a favor de la parròquia. Se’ns obri un camí també llarg perquè ho havia de gestionar una comissió (a la que no pertanyia el rector) que es va prendre el seu temps per la venda i repartició de béns de dita persona.

Segur que Déu Pare ha rebut la ofrena material i espiritual que dita persona, confiant amb Ell, des de molt de temps tenia preparada i que també el poble sabrà agrair.