Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

089990
Usuaris Avui = 2
Usuaris Ahir = 29
Paginas Vistas Avui = 27
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.159.85.193
Data Servidor : 2018-05-28

“He predicat a Son Carrió, i han ballat Sant Joan Pelós i dos dimonis de San Antoni ballaven amb ell per honrar la festa: la gent anava a l’aire. Són anats a ballar a ca les Monges, que no ho havien vist mai” (24-06-1899) Així comentava Mn. Alcover la diada de Sant Joan. Cal tenir en compte que en aquell temps era festa per tot arreu de Mallorca, però no en tots els pobles feien aquest ball. Ja fa uns quants anys que hi ha un intent de restablir aquest costum a alguns pobles, però pocs que ho facin a la primitiva usança i això fa que a vegades resulti un poc estrambòtica.

El P. Gabriel Llompart Moragues, C.R. en “Historia de Mallorca” (t.X, ps.20-24) està contant com es fa a Felanitx aquesta festa i descriu la vestimenta: “Su doble viste calzas, camisa y faldilla blanca, y lleva una airosa capa de satén encarnado. Se cubre con careta, le cuelga larga cabellera y una corona sujeta con cintas. En la mano lleva la cruz de madera con una leyenda que dice: Ecce Agnus Dei. La otra mano va siempre apoyada sobre la cadera. ¿Por qué…? Sospecho porque antiguamente sostenía el cordero de Dios, cordero que todavía sostiene vivo, como veremos, San Juan Pelós, en Pollensa, a todo lo largo de la procesión del Corpus (d’allà provenen les dues fotos adjuntes) Pero he de reconocer honradamente que nadie tiene recuerdo en Felanitx de haberle visto sostener el cordero que era definitorio en la iconografía mallorquina de San Juan, como advierte la intencionada frase: “Tots tenim, i Sant Joan té es xot”

“Hoy sale Sant Joan Pelós a bailar aún. Asiste al solemne oficio, y despúes del mismo, acompañado de guitarra, violín y flauta, danza de casa en casa, recogiendo limosnas, que agradece con un Molts d’anys!, mientras obsequia a sus beneficiarios con claveles rojos reventones. “Un lugarejo en el que Sant Joan Pelós bailó hasta tiempos recientes (1922) es el de SON CARRIÓ

“San Juan comparecía en el prebiterio de la parroquia el 24 de junio, al comienzo de la misa mayor. Vestía camisa blanca, pantalones grises, calzas rosadas y alpargatas catalanas. Todo cubierto por una capa roja y tocado con una gorra de plato roja, que remedaba naturalmente la aureola. En la mano derecha sujetaba la cruz con una banderola roja”

“Al llegar el momento del ofertorio, mientras los fieles hacían su ofrenda y se les obsequiaba con un ramillete, tocaba un terceto de violín, guitarra y flauta, bailando San Juan por la Iglesia, levantando la banderola de la diestra y manteniendo la siniestra en el costado, tal cual es rúbrica en Felanitx. Acabados los oficios, salía el danzante, acompañado de los obreros, a recoger limosnas por todo el lugar, repitiendo sus cabriolas de portal en portal”

“Es seguro que la danza de Sant Joan Pelós llegó a Son Carrió procedente de San Lorenzo, donde también la había. Lo ha descrito con su extaordinario realismo Salvador Galmés en su obra Flor de Card:”

“Era un fadrí dels més falaguers de la vila, vestit lleugerament amb sandalies, calces blanques, baldragues verdes amb cascavells, camisa blanca, capa folgada i volandera de llustrina color de carn, i barret en forma de capell invertit, la cofa cap avall i l’ala cap amunt com una girgola plana. Portava un gallardet en la mà dreta, descansant l’esquerra en la cinta formant ansa amb el braç. Trescava tot el poble acompanyat de dos dimonis descalços, vestits de tela de sac en una sola peça amb pintures infernals d’ocre i almànguera davant i darrera, un picarol penjat al cul, un cap de figueres amb gran bayam de boc i una barra en la mà d’un tronc llauger de valma rosera”

“Ballaven tots tres: el sant a rompre, pero seriosament; els dimonis amb feixugor, pero cómicament, retirant-se a desiara i llançant, per cohonestar llur malfeneria, bramuls feresters baixos: Hohohoho! Jesús, Sant Antoni! Amb les hhh fortament aspirades com un sacsament de sonoritats minvants”

“Darrera ells venien els sonadors, tocant a conciencia amb llurs instruments- flauta camparola, violí, guiterra i guitarró- la tonada de Sant Joan i la Balanguera, que bellavan el sant i els dimonis”

“Dos sobreposats, amb la roba bona de panyo negre i una bacina perhom, feien la capta un per cada banda de carrer, seriosos, amb gravetat de persones importants”

El baile de San Juan era una tradición inmemorial en el lugar… En los últimos decenios del siglo pasado, todavía los niños iban en filas cantando la estrofa:

Sant Joan Pelós

va vestit de seda,

amb una candela

ajoneiemmos,mos,mos.

a la que se arrodillaban y levantaban de nuevo; pero por entonces ya había desaparecido la figura representante del santo”

“En la Consueta de sacristía de la catedral le describe en la fecha del 27 de diciembre: E a la cacristía se vestiràn dos preveres, lo hu per Sant Joan Baptista, vestit amb camis i hamit, amb una esclavina negra palosa, senyit amb una corda d’espart, descals ab esperdenyes, lo qual aporterà ab lo bras esquerra un anyell ab diadema, e am la ma dreta aporterà la creu del albats conventuals e ab la creu ligat un titol que dirà: Ecce agnus Dei e una penitencia de pilotes de mar” (Id. p. 23)

També diu el P. Llompart que en 1453 “los boters solen fer Sant Johan Batista ab sa sclavina e son anyell” i que a Inca es feia una representació teatral a l’any 1370. (Id. p.24)

Segons he pogut veure, a Pollença abans de sortir la processó, es signa una creu amb vermell el front de l’anyell amb les paeules llatines: “Ecce Agnus Dei…”

Per acabar, donaria un consell a tots els qui volen conservar dita tradició dient-los que siguin un poquet més fidels a dita commemoració. Pocs són els qui, per mil circumstàncies, duguin l’anyell en el braç esquerre. En aquest cas no té sentit que engronsin aquest braç esburbadament a tot vent amb un va i ve que romp la gràcia i la finor perquè la mà ha d’anar fitxa a cintura simulant que duen l’animalet (l’Anyell de Déu qui esborra els pecat del món) No és un ball d’interpretació lliure, sinó que té una tradició especial fonamentada en Sant Joan Baptista. Recordau com Mn. Salvador Galmés ha dit “ballaven tots tres:el Sant a rompre, però seriosament

MOLTS D’ANYS A TOTS.