Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

093351
Usuaris Avui = 46
Usuaris Ahir = 40
Paginas Vistas Avui = 161
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.81.196.35
Data Servidor : 2018-08-21

 

Sant Pere és vint i nou

i Sant Marçal a trenta,

l’endemà ja mos entra

el primer de juliol.

El gloriós Sant Marçal

està dins una garriga,

no pot menjar cap figa

perquè no té figueral.

 

Hi ha que tenir en compte, per aquelles persones que no coneixen el municipi de Marratxí , que aquest és la suma de les parròquies de Sa Cabaneta, Pòrtol, Pont d’Inca i Pla de na Tesa.

La primera notícia que tenim d’una església a Marratxí és la “Santa Maria del Barratxino” citada a la Bul•la del Papa Innocenci IV datada a Lyó (França) l’any 1248 i que en el repartiment del regne de Mallorca concedí al bisbat de Barcelona. Possiblement estaria situada a la vorera del camí abans anomenat de Muro, devers Can Gramanera prop del Marratxinet actual i que els majors volien seguir amb el mateix nom de Marratxí, perquè aquest municipi tornà gran i el Marratxinet es quedà petit. Aquest “Marrat-XI” que, segons conten, el darrer Rei Alfons confongué el nom del municipi amb el d’un imaginari rei moro i tots els estudiants de llevant en fèiem un poc de befa perquè el tren s’hi aturava i quasi ningú mai pujava ni baixava. Aquest Marratxí primitiu des del Repartiment fou el cap del municipi fins que a l’any 1864 fou traslladat a Sa Cabaneta fundada l’any 1745 dins l’anomenada garriga de Son Caulelles, segons consta en un dels llibres de l’Ajuntament.

No he trobat la data exacte en que, donat el cas de pocs feligresos i en diverses ocasions, l’església de “Santa Maria del Barratxino” fou adjuntada definitivament a la parròquia de Santa Maria del Camí.

En mitjan segle XV apareix una petita església dins un terreny de la família Verí on és traslladada la parròquia anterior canviant al mateix temps de titular: Sant Marçal . En el meu parèixer, aquest pas suposa un buit no suficientment explicat per la història. El temple actual pareix estar construït en el terreny de dues esglésies anteriors.

Hi ha notícies més clares del treball que es feu l’any 1699, “començant a treure pedreny en la cova prop en la cova prop de est temple nou, fer feyna picapadres, manobres, portar terra, grava i la demés necesari, posant-hi les mans molta gent des poble, minyons i minyones, fins etiam lo senyor rector amb companyia del senyor batle i jurats…” Entre 1699 i 1799, es va construir la major part de l’edifici, però a la nit 24 al 25 de maig 1851 hi hagué un terratrèmol que causà grans desperfectes al temple i això féu que la missa es celebràs dins el pati de la rectoria. Deu anys més tard, el rector Mn. Pere Mª Colom decidí allargar l’església i en 1863 començaren les obres per a la construcció del cor i els dos campanars.

La tradició o llegenda han identificat a Sant Marçal amb aquell jovenet de l’evangeli que oferí els cinc pans i dos peixos a Jesús per alimentar a aquella gentada. Lo que sí és cert que, tant l’ajuntament com la parròquia de San Marçal, duen els cinc pans i dos peixos en el seu segell oficial. També la tradició identifica a Sant Marçal amb un bisbe que va predicar el Sud francès, especialment a Limoges.

LA ROMERIA.- Una de les coses que quasi segur a mi i a molts d’altres ens agradaria és poder veure una filmació d’aquella autèntica romeria dels 1950, o anteriors en que totes les avellaneres tenien els seus llums de carburo i l’església proporcionava uns petroliers per augmentar la claror i la gent es bellugava dins aquest ambient pujant i baixant la costa i menjussant allò que havien comprat a la plaça de l’església. Quasi tothom hi havia anat amb algun carruatge, i segons la tradició cap animal aquest dia mosquejava.

“Tu siularàs”.- Tan antiga i tant famosa és sa romeria que ha immortalitzat aquesta frase, perquè no tothom podia assistir a dita romeria i encarregava al qui hi anava que li dugués un siurell, però això suposava haver de bestreure alguns diners. A la fi ni hagué un que li donà lo suficient per comprar-lo i rebé la resposta ja famosa en tota Mallorca: “Tu siularàs”

A la vigília es cantaven completes solemnes que solia presidir un dels sacerdots nadius del poble. Igualment feien de ministres a l’ofici major del dia i que n’era predicador un famós orador del temps. Segurament que tothom recordarà les sempre presents hortènsies que, moderada o exageradament, dónen el to altament festiu a la selemnitat del dia.

El torn de misses començava a les cinc i mitja (una cada mitja hora) pensant amb aquella gent que havia passat tota la nit per aquella explanada, perquè havien vengut en carros i, després d’anar a missa, venerar el Sant, comprar el siurell i beure aigua de la cisterna (que molts consideraven miraculosa) tornaven ca seva. Alguns altres arribaven més tard i passaven gran part del dia per lloc que les pareixia millor i sa dita era que en aquest dia els animals no mosquejaven.

Una vegada que es donà permís per dir misses els capvespres i al mateix temps augmentaren els cotxes, la gent es va espaiar més, però encara són molts els qui hi passen i resulta que estones hi ha molta gent i altres no tanta perquè les persones van i venen més fàcilment. Per altra banda alguns moments dóna l’impesió que s’ha convertit amb fira més que romeria perquè la gent va allà on hi moltes coses i trull.

S`ha de reconèixer que la devoció a Sant Marçal s’havia estesa per tota Mallorca i que, en temps del rector Llompart, es feia una col•lecta de gra i oli que es guardava en el lloc que actualment ocupa el saló parroquial.

Tant és així que històricament consta que en la primera església de Son Carrió (12-07-1872) hi havia una petita imatge del sant, de tres palms d’altària, i que, tenc per cosa ben certa, que està a la capella de Sant Joan, i també hi ha notícies clares que a l’any 1920, hi havia una obraria dedicada a Sant Marçal.

A Marratxí i Sant Marçal

a Pòrtol i Sa Cabaneta

no n’hi ha cap de joveneta

que no dugui davantal.

Els fadrins de Marratxí

duen sa beca girada

i sabata ripuntada

i guardapits de xalí.

Veniu de Marratxinet o de Sa Pleta,

des Caülls o de Can Carbonell,

de Sa Cabana i de Son Ramonell,

de Pòrtol i de Sa Cabaneta.

Que no falti gent de Son Macià,

de Son Alegre i de Son Nebot,

des Pla de na Tesa i de Cas Capità,

des Pont d’Inca o de Cas Miot.

Veniu també de Son Cos o d’Es Figueral,

de Son Daviu i d’Els Garrovers,

de Son Nebot i de Can Falconer

de Son Bieló i de Sant Marçal.

Tots aquests noms pertanyen al municipi de Marratxí (els qui no poden faltar a la festa perquè és ben seva)

Tots el altres estan igualment convidats a cantar tots junts:

En l’Esglésa universal

sou advocat poderós;

Sant Marçal alliberau-nos

de dolor i de tot mal.