Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

089990
Usuaris Avui = 2
Usuaris Ahir = 29
Paginas Vistas Avui = 56
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.159.85.193
Data Servidor : 2018-05-28

No seria gens d’estranyar que a qualcú li hagi cridat l’atenció aquest encapçalament, però realment és així. Era l’antiga Aparició de Sant Miquel… festa que el Concili Vaticà II retirà l’obligatorietat de donar-li culte universal, unificant al mateix temps les festes dels Arcàngels. El fet és que dins la gran majoria de famílies, pobles, regions, etc quasi sempre es troben una sèrie de fets tradicionals i l’origen del qual quasi sempre és desconegut, però que la gent les ha mantingudes per circumstàncies especials i molt distintes. Unes seran de caràcter purament religiós, altres folklòric o simplement raons històriques més o menys certes. Algunes altres són una mescladissa d’un poc de tot; però a l’hora de la veritat és mal de desxifrar de quin tant per cent està compost un i altre.

Quan la natura ens ofereix en certa freqüència uns fets extraordinaris, és quasi segur que la gent afectada té una sèrie respostes a la seva manera (l’any de sa neu, d’es grip, sa pesta…) És quasi segur que no sabem els comentaris que la gent ha fet a pobles llunyans i també és cert que ara fa un segle quasi ningú se n’assabentava del que passava dins de la Roqueta i, per força això que va succeir a Son Carrió, havia de parèixer únic i fet quasi només per a nosaltres… i, per tal motiu, ben preocupant. Crec que cada persona, poble o comunitat fa la seva lectura, segons la seva fe i la seva vivència… dels fenòmens capritxosos i esborronadors que ens ofereix la natura.

No és gens fàcil saber si i quan Déu ens dóna alguna lliçó en aquest món. Si es té la consciència tranquil·la normalment no es perd el temps pensant si Déu, nostre Pare, ens envia qualque fenomen extraordinari per dir-nos que no està content. El poble de Son Carrió no en podria ser una excepció i per això reproduiré aquí la gran calabruixada o pedregada que va passar per aquí devers l’any 1881 i que contà madona Margalida Puigrós Riera, de Son Manxo, a la Revista “Flor de Card” en el suplement del núm. 119.

“A mitjan maig, quan les messes estaven a punt d’ésser recollides, caigué sobre la banda de xaloc de l’illa una forta granissada, que arrasà tota la collita. Era devers migdia quan aparegué un nuvolot negre que espirejava llamps i trons, i la gent que tot just havia començat a segar, en veure que s’atracava la tempesta s’apressaren a abandonar la feina sense esperar l’hora de dinar”

“Mentrestant començava a caure una espessa brusca de calabruix amb pedres com una ametlla i fins i tot com ous de gallina. Més d’una hora durà d’espantosa barrumbada, després de la qual aparegueren rompudes les teules, morts molts d’animals i, sobretot, assolades les messes i destrossats els arbres. No restà sencera ni una figuera de moro, tot i havent-n’hi tantes per la contrada. P’enmig de les mates es destriaven conills i ocells morts. Per sobre dels camps desolats, s’asseia, satisfet, l’àngel negre de la destrucció i de la mort, i se sentien els planys dels foravilers quan contemplaven el fruit de la seva suor”

“Tots clamaven al cel implorant misericòrdia, doncs consideraven que allò havia estat un càstig de Déu. Va córrer la veu que l’arcàngel sant Miquel havia permès el desastre perquè aquell any no s’havia celebrat la festa de la seva Aparició, dia 8 de maig. Induïts per aquesta creença, les autoritats i els prohoms de la localitat prometeren que ja mai deixarien de solemnitzar aquesta festa, malament caigués en dia feiner, i així s’ha anat fent tots el anys d’ençà d’aquell dia, considerant-la com la patronal”

Temps hi hagué, a poc de la vinguda de Mn. Gabriel Frontera, home tot de Déu, en que, per circumstàncies no fàcils d’explicar, la gent es molestà molt pensant que tenia intenció de donar més importància al 29 de setembre que no al 8 de maig que el concili Vaticà II substituí com moltes altres.

Aquestes festes de Sant Miquel certament sempre han estat famoses en aquest entorn, no especialment pel fet religiós, sinó més bé per ser les primeres de per aquí en què la gent anava endarrer de festa i tots el pobles veïnats hi acudien a tracalades. En temps de Mn. Alcover (construcció de l’església) ell mateix conta com eren seriosament respectades.

Moltes són les vegades en que el paperí té poc temps de durada. Fa un parell d’anys tenen més anomenada a causa que, com quasi tots els pobles, s’han cercat una sèrie de motius (exposicions, concursos, fires, etc.) que conviden la gent a fer una passada per Sant Miquel. Oficialment es dóna més importància a la fira (segon diumenge maig) que no a la festa del poble. Ara més que mai s’ha d’estar pendent de la feina relacionada amb el turisme i que sempre, com moltes coses, tindrà els seus avantatges i inconvenients.

Crec que una de les conquestes que queden per fer (en el bon sentit de la paraula) seria que totes les escoles que tenen joves de distintes poblacions, fossin més comprensives i condescendents amb el patrons dels pobles més petits i donassin llibertat absoluta als alumnes respectius. Fet d’una altra manera pareix que els alumnes dels pobles petits també estan obligats a celebrar la festa del poble aquí on van a escola o no celebrar-ne cap, ja que la festa pròpia d’aquests alumnes no té sentit pels grans i poderosos. Això ja hauria d’haver passat a la història, perquè si només es perdessin aquests dies, tots els alumnes aprovarien el curs.

Qui seria capaç de negar-me que, amb un tant per cent ben alt, això mateix no pogués aplicar-se igualment a l’hoteleria? Només es tractaria de canviar el dia lliure, quan pogués fer-se i sense perjudicar l’empresa. Dic això perquè ens exposem molt que celebrin només el dia del patró els desenfeinats i quedi, com a cosa més important, el cap de setmana abans o després. Naturalment que no basta que ho diguem uns quants; es tracta d’un poc de bona voluntat de tots si volem celebrar dignament la festa del sant en el seu dia, aquí i en els altres pobles de Mallorca.

Des de fa uns anys també em pareix perillós que els ajuntaments donim més importància i molta força a la part civil, que me pareix normal, però mentre no sigui perjudicant la part religiosa (excusa per celebrar la festa). Aquí a l’any 2011, no es celebrà cap missa el diumenge 8 de maig, perquè coincidia amb el dia de la fira, que no veig per què no es puguin celebrar les dues coses al mateix temps. Així i tot, en cas de no coincidir les dues coses, s’han celebrat actes a la mateixa plaça que o han estorbat la missa o han impedit que es pogués celebrar. Si els sacerdots hi consenten, què més pot fer el poble si quasi sempre ha preferit el “panem et circenses?”