Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

090803
Usuaris Avui = 12
Usuaris Ahir = 43
Paginas Vistas Avui = 53
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.224.235.183
Data Servidor : 2018-06-18

Aportació de Cati Veny.
Els primers pobledors madó Francisa Fuster Garí “agostina”, l’amo en Pedro Adrover Mascaró i Pere Joan Monserrat Miquel, varen rebre un homenatge amb placa de les mans del qui fou batle de Manacor, Miquel Homar Sureda. Si bé, també n’hi havia que tenien casa abans del moviment: Llorenç Blanquer de Son Carrió i Pedro Riera “escarrenet” de Manacor.

Dia 21 de juny de 1956, arribava a s’Illot s’imatge de la Mare de Déu de Lourdes i dia 29 del mateix mes i any, Mn. Pedro Gelabert, Ecònom de de Porto Cristo, beneïa dita imatge assistint més de tres-centes persomes, entre elles, ses monges des Port que cantaren i després es repartiren galetes i mistela. Les galetes les va patrocinar sa “madrina” Isabel Massanet, nascuda a Porto Cristo i se mistela es “padrino” Miquel Pascual nadiu de Son Carrió. Es Patró de s’Illot, abans era Sant Cristòfol, després ho va ser la Mare de Déu de Lourdes i ja definitivament, la Verge Assumpta.

Els carrers de s’Illot, neixen d’una idea de Rafel Farrer Massanet que, amb la col·laboració de l’assaciació de veïnats de s’Illot i amb el patrocini del Ajuntament feren un concurs, el qual el guanyà el propi Rafel Ferrer qui donà l’import del premi per obres benéfiques. Així va començà la toponímia de s’Illot posant als carrers de llevalt a ponent, noms de vegetals i als de nord a sud, noms de peixos. Antoni Alcover Llull (1896-1945) “cirga” canador i pareix que, en certa manera, dissenyador de l’establició de s’Illot. Queda memòria oral de la seva excel·lent disposició.

Pareix que l’arquitecte Gabriel Alomar donà forma oficial a les esmentades fites cobrant quatre solars pels honararis. El primer planol de s’Illot data de 27 de març de 1932, per encàrrec de la famíla Umbert (Llullo) de Son Carrió. A l’any 1934, hi havia 10 edificis a s’Illot i gairebé una dotzena a l’any 1936, però cap d’ells com habitatge permanent; això feu que el desembarc de Bayo no tingués les conseqüéncies habituals.

A l’any 1947, els veïnats veren obrir el camí que uneix s’Illot amb Cala Norlanda emprant una pissonadora d’Artà que fou transportada amb un carro i el lloguer d’ella fou de cinc pessetes diàries. A l’any 1947, començà la construcció del primers hotels a la part manacorina. Dos anys abans el Club s’Illot i Cala Moreya s’havia inaugurat a la “Pensión Peymar” dins el terme de Sant Llorenç.

L’electricitat arribà a s’Illot a l’any 1963, gràcies a les nombroses gestions fetes pel Sr. Manuel Fuster Aguiló, aprofitant la benedicció d’aquesta per celebrar les primeres festes patronals els dies 13 i 14 d’agost. Els telèfons arribaren tres anys més tard. A les festes del 20 d’agost de 1972, es va elaborar la “truita més gran del món” emprant una paella, feta a preposit, de tres metres de diàmentre amb 1500 ous i 70 quilos de patates.

A l’any 1965, es cosntituí la primera “Junta de vecinos” de s’Illot, presidida pel Sr. Jaume de Juan i Pons qui dimití a les poques setmanes i es disolgué dita Junta. El primer d’agost de 1966 es va legalitzar la “Asociación de vecinos de Cala Moreya” (actual Associació de veïnats) que prsideix el Sr. Joan Guiscafré.

La primera vegada ques celebrà una rimera comunió fou el 3 d’agost de 1969. Francisca i Maria de Lluc Bauzà Amengual regalaren a la parròquia dos relinatoris dissenyats per Mn. Josep Bauzà Gayà, primer Ecònom de s’Illot. El primer bateig fou de Cristina de Juan Soler, filla de Jaume i Maria Lluïsa. La primera boda es celebrà el dia 7 d’abril de 1969, la de Miquel Serra Melis i Paquita Sintes Capó, presidida per Mn. Josep Bauzà Gayà, qui passà a millor vida el 20 d’agost del mateix any (q.e.p.d.)