Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

[INTRODUCCIÓ.

N. B. 1ª.- Podria ser molt bé que algun dels lectors no sabés el per què he inclòs la parròquia de s’Illot dins la de Son Carrió. La raó és molt senzilla: Quan es constituí la parròquia de Son Carrió tenia per delimitació al Sud: fins a la mar, incloent Na Morlanda, s’Illot, sa Coma i la part de Cala Millor de Sant Llorenc.

2º.- Voldria també recordar que els escrits entre cometes són cites, generalment de mossèn Bauçà i molts d’ells amb la seva pròpia grafia.

Si ens situam en la dècada 1930-40 que és la més coneguda per la majoria de la gent major d’avui, recordarem com era una platja d’aigües de color verd turquesa i tranquil·les del tot perquè quasi ningú no s’atrevia a malmenar-les per ser tant el respecte que es mereixen de tothom. Una filera de tamarells unia la torrentera amb el pinar per oferir gentilment l’ombra als pocs visitants que unes quantes vegades en l’any podien tenir el luxe de gaudir de l’espai natural i guardar aquells fogons de pedra que bon servei prestaven als qui bé pareixia.

Quasi unes petites dunes feien redossa a la platja d’arena blanca, fruit de l’embat o altres vents que també havien aprofitat l’ocasió per treure més o menys quantitat d’algues que els espavilats conreadors sabien aprofitar, traginant-les amb carros, per afamar el camp, posar a la soca dels arbres o tapar l’era en el temps que aquesta no era emprada.

Els pagesos amb els seus animals de feina havien de fer al mateix ritual d’entrar a l’aigua i aprofitar l’oportunitat única en l’any d’abusar de tanta aigua, encara que no per beure. També aquests dies els crancs, pegellides i pops havien de fer més el cap viu que mai perquè si es descuidaven un poc acabaven dins s’olla, juntament amb el que ja es duia preparat de casa.

Apart de la tradicional festa de Sant Cristòfol i els al·lots d’escola, pocs visitants més tenia aquesta platja amb l’única casa bar de Can Adrover que també era aprofitada per alguns pescadors que cercaven la manera per poder treure quatre pessetes per poder sobreviure. Sa camiona d’en Xeret també feia el seu agost en aquestes circumstàncies procurant els seus viatges de Sant Llorenç i Son Carrió. La serenor i la tranquil·litat eren capaços de pacificar qualsevol persona i que només foren profanades pels fusells, metralladores i canons del capità Bayo el dia 16 d’agost de 1936, devers les sis del matí.

Passant cap els anys 1940-50 ja començà a comparèixer gent de quasi tots els indrets a fer la seva caseta: de Son Carrió, Manacor, de Vilafranca i també de Sant Joan… El 25 d’octubre de 1948, s’aprovà establir ca n’Amer, en abril de 1962 s’inaugurà l’hotel Peymar i el 13 de gener de 1965, l’Ajuntament de Sant Llorenç aprovà el sanejament de s’Illot i el 13 de maig de 1970, el pla especial de s’Illot. El 14 de novembre de 1985, quedà legalitzada l’associació de veïns Es Riuet de s’Illot. S’ha de tenir en compte que aquestes dates fan referència a s’Illot de Sant Llorenç i que el Riuet fa la separació dels municipis de Manacor i Sant Llorenç.

De mica en mica es segueix amb el negoci del ciment fent-se més hotels i més grans; en conseqüència, la parla mallorquina perd força i ens arriba l’actual Babel en que nosaltres pareixem els estrangers i qualque estona hem de fer un esforç ben considerable per no creure’ns-ho.

CONSTRUCCIÓ DE L’ORATORI.
Sempre m’ha resultat més gratificant i crec que és de justícia, dir i contar les coses així com realment varen passar i, si hi ha testimonis escrits, citar-los textualment. Crec que tots ho feren amb una il·lusió ben entusiasta i no sé fins a quin punt (encara que hi hagi faltes, incorreccions… ) és bo deixar de manifestar els seus sentiments que vivien intensament en aquelles circumstàncies. Doncs, resulta que Mn. Josep Bauzà de Vilafranca, aleshores capellà de Son Dureta, estiuejava a s’Illot a un xalet bo en aquell temps i molt ben situat a les penyes. Mn. Josep escrigué a un quadern totes aquelles coses que li pareixien interessants i que comença així:

“En nom del Pare, del Fill i del Esperit Sant. Amen. Un dels diumenges de l’estiu de 1962 comentaven els estiuejants de s’Illot, que havien anat a missa a la Capella de Cala Morlanda, les molèsties que suposava el compliment del precepte dominical i ses ventages de poder tenir una església pròpia a dues passes dins la mateixa urbanització de s’Illot. A aquella missa hi havia assistit l’amo en Rafel Umbert (alies Llullo i ben decidit manifesta que volia regalar a la Mitra un solar per fer-hi un oratori. Tots els presents quedaren molt satisfets i Mn. Josep Bauzá, s’oferí per presentar al Sr. Bisbe l’oferta i a encarregar a un arquitecte els plans d’un nou temple al Senyor de tot lo món”

Continua Mn. Josep: “El Sr. Bisbe trobà que un solar era insuficient per encabir la gent que estiuejava a s’Illot i aleshores el Sr. Ecònom de Son Carrió, Mn. Gabriel Frontera, prengué les messions i aconseguí que fossin dos els solars regalats i decidí també comprar mig solar més perquè el dia de demà no haguessin de quedar estrets.” “L’estiu de 1962 serví de preparació. Se reservaren per l’església de s’Illot les col·lectes que se feren a algunes de ses misses de Cala Morlanda. D. Pep Ferragut va fer el plano de l’església que fou de gust dels estiuejants i que fou acceptat per la Comissió diocesana d’art religiós. S’obtingué igualment el permís d’edificar en la costa que dona el Capità General; se prengueren mides dels solars i se decidí fer un ajup per tenir aigua a mà quant se comencessin ses obres”

ANY 1963
Entre les persones més acostades a l’església es sap molt bé que poques coses funcionen, sobretot en el començament i més d’una vegada molts d’anys després, si no hi ha una persona que quasi sempre és el sacerdot el qui duu el cap davant. Suposem que, després del Sínode, això que han criticat tant que els capellans siguin els administradors, canviï de verd en sec i que el seglars prenguin també les messions posant per endavant alguns doblers sense interès i recobrar després o que l’economat diocesà se’n preocupi de tot. Dic això perquè ho he viscut ben de prop i he quedat satisfet de la feina, sense esperar ni voler cap recompensa, però no tant dels qui tocaria comprendre-ho. Pareix que n’hi ha alguns que encara estan en situació pitjor que la meva.

També fou Mn. Bauzá un sacerdot d’aquells que ho comprengueren així: “Durant la hivernada s’encarregà l’ajup al mestre d’obres Gaspar Oliver, de Manacor i presentà la primera factura que sumava 8.156’00. Dia 10 de març del mateix any presentà 5 factures més que en total sumaven 11.231’27. I així quedava totalitzat el cost de l’ajup. Mn. Josep Bauzá avançà tota aquesta quantitat, decidit a esperar per cobrar-les quant les col·lectes de l’estiu ho permetessin. Hi ha que fer notar que el mestre d’obres Gaspar Oliver cedí per les obres de l’Església 387’27 pts.”