Contactar amb l’autor

Escull el teu idioma

Últims Articles

Enllaços de Interès

Categories (Actuals)

Visites a la Web

089990
Usuaris Avui = 2
Usuaris Ahir = 29
Paginas Vistas Avui = 19
Usuaris en Linea = 1
Direccio IP : 54.159.85.193
Data Servidor : 2018-05-28

Al mateix temps que estava fent el treball de Son Carrió, anava descobrint coses relacionades amb Son Negre, Son Carrió i Mn. Alcover. Ja que Mn. Llorenç Galmés, responsable actual de dita filial, m’ha deixat la carpeta arxiu de Son Negre, he decidit ajuntar-ho tot y així la cosa sortiria un poc més rodona.

Primer que res em referiré a una visita pastoral que va fer el Sr. Bisbe Jacinto Mª Cervera Cervera el dia 26 de novembre de 1887 a Son Negre y a Son Carrió.

La crònica diu que el dia 26, a les nou del matí, va sortir el Sr. Bisbe a visitar l’oratori de Sant Antoni Abat de Son Negre, el qual, donada la capacitat, riquesa i ornamentació pot competir amb molts d’altres llogarets. Es va reunir allà tota la gent pagesa d’aquell entorn i, amb grans demostracions de satisfacció i d’alegria, varen rebre al Pastor a l’esplanada de l’oratori.

S’aixecava una airosa enramada que tenia, penjant en el centre una campana que acabaven d’adquirir i que després es col•locaria al campanar que anaven a construir. A l’entrada de l’oratori hi havia aquestes dues gloses de l’amo Antoni Vicens de Son Garbeta (el mateix autor de les tres que es recorden de la inauguració del cementeri de Son Carrió) i que textualment deien:

Glória a Déu‚ suma Bondat

y á la santa Concepció!

que visca la Religió

en tota s’ integridat!

y muyre, muyre el pecat

y cresca la perfecció

rebent la bendicció

del Il•lustríssim Prelat.

Que sigui molt ben vingut:

ab ell mos regositjam,

l’en hora bona vos dam

del gran honor qu’ hem rebut;

plens d’amor i gratitut

reverents l’anell besam.

Gloria al cel li desitjam

i en el mon vida y salut.

 

El Sr. Bisbe els dirigí unes paraules en valencià i, després de besar l’anell pastoral, es traslladaren al llogaret de Sant Miquel.

En el llogaret de Sant Miquel també va ser rebut amb gran solemnitat per ser la primera visita d’un Bisbe en aquell llogaret. Tampoc hi faltaren les enramades i els penons per donar la benvinguda al Sr. Bisbe. Aquí va administrà el sagrament de la confirmació (quasi segur que també per primera vegada). Els digué unes paraules en valencià i donà la benedicció amb el copó. Després visità l’escola, la casa del sacerdot i el lloc destinat a construir la nova església.

A les 12’30 ja estava de partida altra vegada cap a Manacor. (B.O.B. 30 novembre 1887)

Establint-se Son Carrió, Son Berga, els Llegats, es Molinet, sa Riba… va fer créixer aquest llogaret (n’hi ha que afirmen que el 22 de gener de 1877 ja tenia 729 habitants) mentrestant no passà així a Son Negre i es quedà per un estil.

El rector de Manacor, el dia 20 d’agost de 1878, sol•licita permís al Bisbat perquè es concedeixi l’erecció de l’oratori de Son Negre. Facilita les noves mides d’aquest i assegura que està dotat dels ornaments necessaris pel culte. Servirà per la gent de Son Garbeta, Son Negre y Son Sigala.

El referit document diu així: “D. Jaime Santandreu i Serra, Ecónomo de Manacor de la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Dolores de Manacor, provincia de Baleares y Obispado de Malorca, a V.E.I. con el debido respeto expone:

“Que los moradores de los terrenos de Son Garbeta, Son Negre i Son Sigala de esta localidad, consistentes en una cuarenta y cinco familias poco más o menos, distantes del pueblo de Manacor, del lugarejo de San Lorenzo y Oratorio de San Miguel, unos tres cuartos de hora, movidos de una piedad sin igual, celosos por la salvación de sus almas y por la educación religiosa de sus hijos, no pudiendo consentir verse privados algunos individuos en los domingos y dias festivos al santo sacrificio de la Misa y escuchar la divina palabra tan necesarias para conservar la virtud propia para los que aspiran al cumplimiento de su deber, y en consecuencia a la consecución del último fin, so pena de grandes molestias y con exposición de alguno de sus bienes materiales, resolvieron y llevaron a cabo con actitud indecible, edificar un templo de ochenta y seis palmos de largaria, treinta y dos de ancho y cuarenta y dos de alto, separado de todo otro edificio y lindante con via pública y no obstante de ser las familias de los indicados puntos en su mayoria pobres y necesitados, tienen preparados los ornamentos necesarios y bastante decentes para el Santo Sacrificio de la Misa, pudiendo decir a V.E.I., presumiendo de su desprendimiento, tanta caridad y amor a la Religión Católica Apostólica Romana que todos sin distinción profesan, que no faltarán recursos para aumentar estos ornamentos y sostener cual es debido el culto al Dios que adoramos y que quieren adorar en este templo que para su Iglesia han edificado si S.E.I. se digna atender sus deseos. Por tanto A S.E.I. suplican, atendidas las circunstancias, número de fieles y rectitud de intenciones, se sirva dictar las disposiciones convenientes para erigirse canónicamente el debido templo, seguro que con ello dará pruebas de su buen corazón y acreditado celo que tanto distinguen a V.E.I., lo que recibirán a gracia y a favor no solo los moradores de los referidos puntos, sino que también este su afmo. Ecónomo.

Manacor veinte agosto del año del sello”

Firmat. Jaime Santandreu Ecmo. (A. D. III, 177,1)

Hi ha un segell sec i un altre imprès “nº 11.año 1878. 50 cent. de peseta.N.3.647.390”

Mn. Llorenç Bonnín afirma, segons un escrit que hi ha a l’arxiu de la filial de Son Negre que “consta en el llibre d’Actes de l’Arxiu de Manacor, dia 24 de novembre de 1878, que s’havia elaborat un projecte de construcció d’una nova barriada en el lloc anomenat Son Garbeta vora l’oratori dedicat a Sant Antoni Abat (actualment Església de Son Negre) dins el terme municipal de Manacor.

Aquest projecte del nou llogaret no va prosperar perquè estava massa prop de Manacor o perquè el mateix temps es projectava l’edificació d’un altre poblet (també dins el terme de Manacor) : Son Carrió, que fou prest una realitat.

Son Negre és una comunitat de possessions i lloquets amb llurs corresponents vivendes: Són parcel•les de quan s’establí Son Negre on hi ha unes vint cases amb uns noranta veïns.

L’església de Son Negre fou beneïda el dia el dia 15 d’octubre de 1878. La façana i el primer tram, que són posteriors a la resta de l’edifici, són d’estil romànic segons projecte de Mn. Antoni Mª Alcover. La resta de l’església i el campanar són d’estil de transició de romànic a gòtic i els retaules són neogòtics”

Mentre cuidava del servei religiós de Son Negre Mn. Joan Aguiló, es va erigí en “Vicaria in capite” filial de Nta. Sra. dels Dolors el dia primer de gener de 1940. Des de 1877 a 1905, celebrà missa els diumenges i festes de guardar Mn. Joan Font Parera (amic personal de Mn. Alcover com veurem després) Mn. Bartomeu Oliver, Mn. Joan Mayol, Mn. Joan Aguiló (primer Vicari in capite),Mn. Pere Sureda, (1940) Mn. Miquel Picornell (1942) i que féu l’enrajolat, Mn. Guillem Pascual (1964), Mn. Joan Martí (1980) qui va adquirir l’orgue i el parallamps i arreglar les teulades.

Mn. Llorenç Galmés se’n encarregà el juny de 1994. Ha arreglat les dependències de la Vicaria, acabà les obres començades per Mn. Joan Aguiló, reforçà la base del campanar i la reforma del presbiteri amb altar nou, ja que quasi tot demanava mà de mestre. Tot això amb un cost suparior els tres milions de pessetes.

Aquesta església de Son Negre es va construir dins un solar que fou donat per el Sr. Mateu Febrer, segons acta notarial de M. Morey el dia 15 de setembre de 1878, inscripció registral nº 3882, Tom.565, f.66. Registre de Manacor.

Consta a l’Arxiu Diocesà que el 27 de setembre de 1886 es donà permís a Mn. Damià Llull, prevere de Manacor, per beneir una campana.

Segons el dir de Mn. Antoni Mª Alcover, se veu que aquesta esglesieta s’anava fent i engrandint: El dia 25 de juny de 1899 escriu en el seu dietari: “Som anat a predicar a l’esglesieta de Son Negre, a on hi havia festa grossa de la conclusió del mes de Maria i del Cor de Jesús. Llavors han treta una joia de 50 sorts: ha produïdes cent pessetes per l’obra de l’esglesieta”

Dia 30 de novembre de 1900.- En aquest dia, Mn. Alcover escriu a Mn. Joan Aguiló per compondre la setmana d’exercicis a Son Carrió i també per posar-se en contacte amb Mn. Joan Font, qui des de 1877 a 1905 s’encarregà de dir missa els diumenges i festes guardar i que era, al mateix temps, primatxer de Manacor. Havien de parlar de com arreglar l’ampliació de la capella de Son Negre:

“Amich estimadíssim: rebuda la teva, y milions de gracies. Demá, si Deu ho vol, vench a Manacor y me’n vaig a la Torre Nova: allá compondrem quina setmana será millor per els exercicis, y en tornar, ja t’ho enviaré a dir. Pories dir a-n en Joan Font que, si demá hora baxa fos a la capella de Son Negre, passant jo per allá, nos ho poriem mirar. Ara si li ve tort, no res. Comendacions a tots els amichs. Ton afectissim” (Rúbrica) (Deferència de Mn. Jaume Serra Adrover)

També consta a l’Arxiu Diocesà que el 28 de març de 1901 “se concede permiso para edificar nuevo Oratorio según planos de Antonio Mª Alcover. Hay una carta del Vicario felicitando al Vicario General por los planos y augurándole buen viaje. La carta está escrita en mallorquín” (A.D. III/177/3) Sembla clar que s’ha de referir a l’ampliació que es va fer.

Dia 9 de març de 1902 també‚ diu D. Antoni: “Amb en Joan Font, Pre., i en Miguel Cupa, mos n’anàrem a Son Negre, a l’esglesieta de Sant Antoni, a prendre mides per engrandir-la”

El 25 de desembre de 1909 “Permiso para habilitar una dependencia de la Iglesia para escuela i tocar la campana antes de la clase” (A. D.)

21 de febrer de 1913.- Sembla quasi segur que el P. Miquel Alcover, S.J. (germà del Vicari General) predicà uns exercicis a Son Negre en el temps de la quaresma de 1015.

23 de maig de 1937.- “Permiso para celebrar la procesión del Corpus. Interrumpido en la República” (A. D.)

20 de juny de 1938.- “Permiso para renovar el retablo y la pintura de San Antonio, su titular” (A. D. )

Dia 10 d’octubre de 1945.- “Permiso para bendecir una imagen de San Rafael, San Pedro y Santa Catalina Thomás” (A. D.)

Dia 18 d’abril de 1947.- “Permiso para comprar y bendecir una campana” (Id)

Dia 4 de novembre de 1952.- “Permiso para adquirir una imagen de Ntra. Sra. de Fátima. Se adjunta modelo” (Id.)

Dia 15 d’octubre de 1978.- Es celebrà amb gran solemnitat el primer centenari de la benedicció de l’església. l’ajuntament de Manacor hi cooperà amb 75.000 pessetes. i es feren una sèrie de rifes per més festa.

Dia 28 de setembre de 1980.- Hi va haver festa grossa a Son Negre amb motiu de haver fet refondre la campana que, com sovint passa, estava escardada. Feren missa solemne a les 16’30 h. Presidí Mn. Bartomeu Vaquer, Vicari General, predicà Mn. Antoni Mas, notari eclesiàstic i cantà la capella de Manacor. Hi posaren la mateixa inscripció que duia abans “Soli Deo honor et gloria” La fundició mallorquina fou l’encarregada de dur a terme dita feina. (Perlas y Cuevas, 27 setembre 1980)

Dia 27 de setembre de 1981.- Es fan les acostumades festes i que aquest any tenen per finalitat, mitjançant la rifa acostumada, poder fer d’instal•lació d’un parallamps.

Dia 17 de setembre de 1989.- També aquest dia es fa una festa especial perquè és la inauguració de la Placeta nova al costat de l’església.

El port de Manacor, encara no tenia nucli urbà. L’any 1916, l’església de Son Carrió deixava els taulons per a bastimenta, segons consta en una carta de Mn. Alcover, el dia 2 d’octubre del mateix any, per poder construir la seva primera església. Porto Cristo començà la seva devers 1913.

Reafirma tal opinió l’ofici enviat pel rector de Manacor al Sr. Bisbe. “Respondiendo a su atenta comunicación de V.E.I. sobre la erección de Ayuda a la Colonia del Carmen de Porto-Cristo en lugar de Son Negra, (sic) puedo decir a V.E.I. que tal cambio merecería una alabanza general y esta aprueba el asiento y conveniencia de ello.

No obstante se acatará cualquier determinación de V.E.I.

Dios guarde a V.E. I. muchos años.

Manacor 21 febrero 1913.

Rafael Ignacio Rubí, Cura Párroco” (A.B. M. III/148/6)

 

ACTUALMENT HI HA MISSA TOTS ELS DIUMENGES I FESTES, A LES 10 h.

NOTA IMPORTANT: El Full dominical de la Diòcesi de Mallorca de dia 04 de setembre de 2016, publica un escrit comunicant que queden suprimides les “VICARIES IN CAPITE”.